Sense dubte, he de reconèixer que, cada vegada que obre la boca, el conseller d’ordenació del territori del Consell Insular de Menorca, el senyor Cristóbal Huguet, aconsegueix de sorprendre’m. Més encara: em deixa al·lucinada. I, tanmateix, com que, en el fons, no puc evitar que em surti la vena mareteresadecalcuta (qualificatiu que em va posar un company del PSM Més per Menorca en honor al nom que em vaig canviar al DNI i a la meva -cada vegada més escassa- confiança en la bondat humana), també he de reconèixer que em deixa molt preocupada. Em fa patir, ho confés.

Com que estic segura que si només ho explic, potser no em creureu, he posat el video del fragment de la intervenció, arran del debat sobre Cesgarden, que em va causar tal desassossec: afirma que l’actuació del PP, en casos de corrupció, o només de simples “errors”, és tan modèlica, que fa fora del partit fins i tot els presumptes infractors, sense necessitat d’estar imputats! O sigui que un càrrec del PP, partit (no persones!) jutjat i condemnat per pagar amb fons públics propaganda electoral, que té infinitat de càrrecs imputats en actiu, que s’ha finançat il·legalment…, un càrrec d’aquest PP, deia, té l’atreviment de donar lliçons d’honradesa a la representant d’un partit polític que no té, després d’anys de govern, CAP cas de corrupció a les seves files. No em direu que això no és un cas clar de distorsió de la realitat. Trob que els metges li donen un nom, a aquest fenomen…

En fi. Que el PP ha emprat, durant dos anys, l'”herència rebuda” per amagar la seva incapacitat de gestionar i que, ara, pensa emprar la sentència de Cesgarden per continuar sense fer res, és més que evident. Que demani responsabilitats polítiques als partits que ara som a l’oposició, quan ben poca cosa ha fet per esgotar totes les vies per reduir l’impacte de la indemnització que s’ha de pagar i, sobretot, quan no és capaç de dir, clarament, de què ens acusa, resulta, com a mínim, sorprenent. Ara bé, que  el partit de la comptabilitat B, que esborra els discs durs dels ordinadors per impedir l’acció de la justícia, que ens ha donat noms tan destacats com Cañellas, Matas, Bauzá, Gurtel, Bárcenas, Camps (tots!) .., que aquest partit encara s’atrevesqui a donar lliçons d’honradesa, és increïble.

¿Ha dit el PP que assumirà el cost de la dessaladora de Matas -al voltant de 40M€- i que, només de manteniment, sense dessalar ni una gota d’aigua,  ens costa prop de 2M€ euros anuals de funcionament? ¿Ha dit el l PP que assumirà el sobrecost del Palma Arena, més de 65M€  i que és un dels casos més sagnats de corrupció a les Illes?  O el Cas Scala, o les permutes de Ciutadella o S’Hort d’en Llinyà…

Després de cada Ple del Consell pens que cap altre podrà superar el grau de disbarats d’aquest i, tanmateix, cada mes, assistim a un capítol nou i més al·lucinant de la pel·lícula tragicòmica que representa el govern del PP de Menorca. En blanc i negre. Perquè mai, mai, no s’havia vist a l’illa un govern tan gris, tan estantís, tan patètic.

• Activitat política
• Sense comentaris

En el Ple de dia 18, vam presentar una proposta d’acord per tal d’iniciar una anàlisi profunda del procediment que s’ha seguit, per part de la defensa del CIM respecte a Cesgarden, davant la jurisdicció contenciosa administrativa, a partir de l’informe jurídic encarregat sobre el tema. Proposta que, com resulta evident, tenia la clara voluntat de: 1) saber què ha passat realment i què ens ha duit a una sentència tan dolorosa com aquesta; i 2) analitzar i valorar les accions que se’n puguin derivar quant a la defensa dels interessos del CIM i, per tant, de tots els menorquins. I la vam presentar perquè estam convençuts que els dubtes no resolts sobre aquesta sentència són molts:

1- La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, del maig de 2011, referida a la demanda interposada contra el Consell Insular de Menorca per part de Cesgarden SL, posa en evidència la possible comissió d’errors en la estratègia de la defensa, de difícil comprensió.

2- L’acord (“auto”) del Tribunal Suprem de desembre de 2012, pel qual no es va admetre el recurs de cassació contra la sentència anterior va palesar, així mateix, una possible deficient actuació de la defensa.

3- En intervenció en aquest plenari, el passat 11 de setembre de 2013, el President del Consell Insular de Menorca va admetre que el Pla Territorial Insular (PTI) no era el que havia provocat la sentència contrària als interessos de tots els menorquins, pel fet que, en cap cas, no s’havia entrat, per part de la justícia, en els fons de la qüestió, a la vista dels defectes formals que hem comentat més amunt. Agraïm que canviàs d’opinió i se cenyís a la veritat respecte al que va dir per premsa dia 1 de febrer de 2012: “Tadeo podría pedir responsabilidades a quien aprobó el PTI por el caso Cesgarden”.

Així, tal i com el President també va dir, segons consta a l’acta de la Junta de Portaveus de dia 8 de juliol de 2013: “Una cosa és l’execució d’una sentència ferma i l’altra l’anàlisi del procediment que s’ha seguit davant la jurisdicció contenciosa administrativa. En aquest segon aspecte, comenta que es va encarregar un informe jurídic a una assessoria externa el resultat del qual podran accedir els portaveus dels grups polítics.” I, efectivament, hem pogut tenir accés a aquest informe jurídic, i pensam que planteja una sèrie de dubtes raonables, així com possibles accions que pot dur a terme el CIM per intentar redreçar la situació.

La nostra pregunta, al Ple del CIM, va ser: com és que no han fet res, amb aquest informe? Se suposa que l’hem demanat i l’hem pagat per actuar, per intentar, en la mesura del possible, reduir l’impacte econòmic de la sentència damunt Menorca. L’informe obre possibilitats que, com a mínim, s’han d’estudiar i la impressió era que l’equip de govern no tenia moltes ganes d’explorar aquestes vies. Ben al contrari, el tema Cesgarden, de moment, només s’ha emprat per fer brega política i llançar acusacions sobre l’oposició, sense acabar de concretar-les.

Tanmateix, la sorpresa –perquè una cosa es fer-se el longuis i l’altra votar en contra d’una proposta assenyada com aquesta- va venir quan el PP va anunciar el seu vot contrari. En principi, segons el senyor Huguet va manifestar, perquè entenia que només ens centràvem en la línia de la defensa i no en l’actuació política, a la qual cosa li vam respondre que no era així i que, a més, per evitar dubtes, acceptaríem qualsevol esmena que ens pogués fer en aquest sentit. Al final, en no acceptar el nostre oferiment, el senyor Huguet va expressar clarament el que pensava, ell i el PP: textualment, va dir que l’oposició no ha de dir a l’equip de govern el que ha de fer! I, així, va tancar el tema.

Ara bé, avui ja hem vist que el senyor Huguet surt pel diari dient que farà o que estudia fer sobre Cesgarden una sèrie d’actuacions. Molt bé. Sigui el que sigui, però, esperam veure els resultats de la seva gestió ben prest. Més prest, si pots ser, que la seva famosa Norma Transitòria. I, si no és demanar molt, no en forma de carta al diari d’un càrrec del PP, que encara que sabem que això dóna molts de punts i ajuda a ascendir de categoria dins el partit (de politòleg-columnista a director insular, per exemple) la importància del tema es mereix, em sembla, un àmbit més institucional.

• Activitat política , El pensament ordenat/Opinió
• 2 comentaris

Ahir, no vaig demanar permís a l’institut per poder assistir al Ple del Consell Insular de Menorca. Era la manera de poder fer vaga com a docent i, per tant,  que el meu nom fos comptabilitzat amb el de la resta de companys que ahir no van anar al centre. Sí, aquest nom que, amb tots els altres, vol convertir en llista negra aquell diputat del PP que, a força de despropòsits, és a punt de convertir-se en una caricatura d’ell mateix. A més, just començar la sessió, vaig manifestar que les dietes que em donen per assistir al Ple anirien a la caixa de resistència de la vaga, cosa que s’ha fet efectiva avui dematí.

Sense dubte que el tema del dia va ser la discussió sobre la situació que està vivint  la comunitat educativa de les Illes, amb tres directors cessats per seguir el que marca la llei, o sigui, aplicar el que decideix el Consell Escolar del seu centre, i amb un decret llei de Tractament  Integrat de Llengües que és una autèntica imposició, per damunt, fins i tot, del parer dels jutges.

Durant el mes d’agost, per tres vegades, des de l’oposició, vam intentar que el president Tadeo convocàs un Ple extraordinari per tractar el tema. No va ser possible, amb l’argument que una administració no podia entrar a valorar expedients oberts per altres. Tanmateix, les nostres propostes anaven dirigides, sobretot, a donar suport, com a institució, als tres directors de Maó i a la comunitat educativa de l’illa, davant la prepotència amb què actua el govern Bauzá.

Així les coses, finalment, ahir es va poder tractar el tema. Com que la proposta va entrar per urgència, presentada per l’altre grup de l’oposició, reconec que no em vaig poder preparar gens la intervenció. I potser va ser millor. Les paraules em van sortir de l’ànima, amb duresa i tristesa a parts iguals. Sobretot, vaig lamentar les formes, l’actitud prepotent, el menyspreu a la llei, els insults i les mentides. Ara bé, en el moment en què va intervenir el nostre President, se suposa que el de tots els menorquins, per dir que ell no podia entrar a valorar el que feia el govern, obviant que és, també, diputat, i que és el seu partit el que ha provocat aquesta situació, aquí, reconec que no em vaig mossegar la llengua.

Em costa, com a menorquina, i així ho vaig dir, acceptar que tenim un President incapaç de plantar cara als seus, fins i tot en aquelles actuacions més arbitràries i mancades del més mínim sentit comú.  Vull un President que no s’amagui darrere les sigles del seu partit i que defensi els menorquins. Tan difícil era pactar un acord, més genèric, si vol, d’instar el Govern a recuperar el diàleg, a recuperar les formes, a escoltar els docents?  Es veu que sí. Durant els darrers dos mesos, no hem pogut veure el més mínim gest del President, més enllà de bones paraules inútils, per intentar reconduir la situació creada.

Senyor President: és pot ser culpable per acció o per omissió. No es pot amagar darrere unes formes amables -que les té- per no fer res. Hi ha moments, a la vida, que un ha de ser valent i fer una passa cap endavant. Si un diputat del meu partit hagués publicat una carta com la que va publicar un company seu diumenge, dilluns, jo no hauria anat al Ple del Consell a donar la cara per ell. El silenci el fa còmplice. Els fa còmplices a tots. I és lamentable veure com permeten que les actituds més totalitàries, amb llistes negres i atacs indignes, campin com si res. Quina llàstima i quina vergonya, tot plegat.

I, ara, em pot dir, senyor President, que faig demagògia.

• Activitat política
• Sense comentaris