Avui la crònica dels dos darrers Plens del Consell Insular de Menorca anirà de confessions i confusions. Començarem per les confessions. La primera, que des que el PSM Més per Menorca té pàgina  web (per cert, si encara no hi estau subscrits, us anim a fer-ho: així rebreu tota la informació puntualment) i hi penja els resums de les propostes que presentam al Ple del CIM, em facilita moltíssim aquestes cròniques. Així, puc parlar més de les formes i les sensacions i no tant del fons dels temes tractats.

Segona confessió: quan repàs els temes de què he de parlar als Plens, pens que, si mai m’haguessin dit que jo defensaria temes de planejament urbanístic, econòmics, de medi ambient, de patrimoni, de turisme, de pesca…, m’hauria posat a riure: amb els d’educació i cultura en tenc de més, hauria contestat. I, tanmateix, ho faig, encara que em dugui hores infinites de preparació o d’encalçar entesos en els diferents temes perquè m’ajudin. Sort d’ells: gràcies!

Així, les meves intervencions en els dos Plens que hi ha hagut al CIM en una setmana, han abraçat, entre molts d’altres, temes com el cèntim sanitari que volem que ens retornin, l’educació de 0-3 anys, la promoció turística, el finançament dels consells insulars o la Norma Territorial Transitòria. Com podeu veure, un bon còctel. La veritat és que ser l’única representant d’un partit en una institució és dur, tot i que jo hauria dit que ho duia prou bé. Tanmateix, quan vaig veure la fotografia que teniu més avall, em vaig adonar que la cara, tensa i amb un pèl de mala bava o d’oi, em delatava. Ja em perdonareu. Però sí, supòs que aquestes són les sensacions, durant un Ple. Com em va dir una germana: sort que els diumenges, no fas aquesta cara! Però és que els  dinars familiars són una altra cosa…

Així les coses, aquesta era la meva cara en el Ple de dilluns passat. D’altres, però, feien cara de derrota i posat de derrota. Vaig començar explicant perquè duia la camiseta verda (en solidaritat amb els membres de meses i votants que havien tingut problemes per dur-les el diumenge electoral) i, també, en suport a Jaume Sastre, professor que fa una vaga de fam, que ja dura 21 dies, i que demana, al president Bauzá, diàleg amb els ensenyants. Era conscient que no em cenyia al tema i que el President m’advertiria de la qüestió en pocs segons. Però no ho va fer. Tampoc va intervenir en un Ple en què es tractava el tema més important del mandat, el seu tema estrella, des del 2003 que es va aprovar el PTI: la Norma Territorial Transitòria. Estrany, tot plegat. O no.

I acabarem aquesta crònica amb les confusions. La consellera Vidal va concloure el Ple dient que una servidora estava confusa per diferents motius: primer, perquè no acceptava la legitimitat del PP i de la seva majoria per plantejar la Norma Territorial (i ho va dir l’endemà de perdre una quantitat de vots més que important: 74.000 vots va tenir el PP a Balears; 100.000 persones van sortir al carrer demanant un ACORD per l’educació!); en segon lloc, estic confusa perquè la Norma ha generat un gran consens (només té el vot favorable del PP!); i, finalment, perquè no hi ha desordres públics culpa de la Norma! Sí, ho heu llegit bé, no us heu confús: jo sí que hi estic, segons la consellera, perquè no hi ha desordres públics. Supòs que ara ja no us estranyen les cares que faig als Plens…

• Activitat política
• 3 comentaris

El Ple del mes d’abril del Consell Insular de Menorca va ser un poc més breu del que acostuma a ser però, a moments, prou intens. Hi vaig presentar dues propostes del PSM Més per Menorca, que podreu llegir i escoltar (a partir del tall de vídeo corresponent) a la nostra web i, per això, no m’hi allargaré gaire. Tanmateix, sí que voldria fer una reflexió al voltant de cadascuna d’aquestes propostes.

La primera, feia referència al fet que el Consell Insular de Menorca, tot i expedir carnets de família nombrosa, després no els aplica cap tipus de descompte a les activitats juvenils, culturals o esportives que promou. Per unanimitat, es va aprovar que, a partir d’ara sí es faria. I vaig estar contenta i per motius diversos: perquè és una mesura justa, perquè era contradictori no fer-ho, perquè tots hi vam estar d’acord però, sobretot, perquè la proposta va sorgir arran de la denúncia feta, via carta al director, per una ciutadana. I em sembla importantíssim destacar-ho perquè aquest és, en darrer terme, el sentit de fer política: ser el representant dels ciutadans a les administracions, ser la seva veu i aconseguir que les propostes assenyades que fan es convertesquin en realitat. És una llàstima que tantes vegades ho oblidem. Tots. Sempre he intentat donar resposta a les qüestions que m’ha plantejat la gent; sempre he intentat que em sentissin com la persona propera que crec som… però no és manco cert que, segurament, no sempre me n’he sortit. Aquí som, tanmateix, i esper les vostres propostes, projectes, idees, queixes…

La segona proposa que vaig presentar a Ple tractava el tema de la neteja de platges. Era una proposta pensada per millorar el servei: només demanàvem que un tècnic del Consell controlàs la feina que fa l’empresa i hi aportàs els criteris tècnics necessaris per millorar-la. La resposta va ser un no rotund… perquè tot es fa molt bé! Sincerament, no entenc aquestes actituds: mai no es fa tot bé i, a més, l’administració no pot deixar en mans de criteris empresarials un aspecte tan important com aquest. Però la cosa no va acabar aquí: ara resulta que, una servidora, muntadora professional de campanyes per twitter, s’ha cercat un company de malifetes!

Així, “aquell que l’acompanya a veure documents” (sic) resulta que, segons el conseller del tema, també fa fotos de platges brutes i les retuiteja i les envia al diari i no sé quantes coses més fa. En fi. Confés que l’únic que m’hauria preocupat hauria estat que ens hagués acusat d’anar, cada vespre, a posar porqueria a les platges perquè, així, aquesta gent que circula per twitter, tan dolenta, en pogués fer fotos per desprestigiar el Consell. No ho va fer: sembla que el conseller dóna la porqueria per real i no es tracta, per tant, de cap efecte especial de la factoria PSM Més per Menorca. Quin alè! Ara bé, n’hi ha que s’haurien de fer mirar les pel·lícules que es munten i començar a tocar de peus a terra. Jo, ho confés, les de “superherois” i bons i dolents no m’han acabat de fer el pes mai.

• Activitat política
• Sense comentaris

Debat de política general al Consell Insular de Menorca. No li veig el sentit. Ja ho vaig dir l’any passat i ho he tornat a dir enguany. Per què? Perquè és un debat estèril en què el President pinta una Menorca color de rosa (més d’una hora, hi va invertir!) i l’oposició li posam el verd, el vermell i el negre que es veuen pel carrer. Aquí hi ha la clau: més que un debat entre els consellers, no hauríem d’obrir un debat amb la ciutadania? No hauríem de fer entrar els ciutadans al Consell perquè, junts, poguéssim valorar la situació real de Menorca?

Això és el que vaig demanar en la meva intervenció però, evidentment, el missatge no és el que l’equip de govern volia sentir. Tanmateix, estic convençuda que, si no començam a canviar les formes de governar,  la desafecció política encara creixerà més. I, amb ella, el populisme més perillós.

Així, si no entenem que Menorca l’hem de construir des de la col·lectivitat, ens equivocam. I, en contra del que entén el PP, la participació ciutadana no és que els ciutadans vagin al polític de torn a demanar per temes particulars sinó que es tracta de crear i/o aprofitar espais que permetin als ciutadans participar de la vida política insular, aportant idees, propostes i reflexions sobre aquells temes que els preocupen. I, en aquest sentit, anaven les propostes de resolució que vaig presentar. Només me’n van acceptar dues però, evidentment, continuarem insistint.

• Activitat política
• Sense comentaris