Avui, entre un munt d’exàmens i ressenyes a corregir, el Ple extraordinari del Pressupost 2015 del Consell a preparar (dia 5), les propostes d’acord i preguntes del Ple ordinari de desembre (dia 15) a enllestir i un munt de coses més que m’estalviaré per no atabalar-vos, he recordat que us devia les entrades dels dos darrers Plens del CIM i ho he deixat tot i aquí em teniu.

El primer que s’ha de dir és que han estat dues sessions en què hem tingut molt bona companyia: la gent que s’ha mobilitzat en contra de les rotondes -innecessàries- que es volen fer a la carretera general, entre Maó i Alaior. I, a més, de cada vegada la seva presència es fa més evident, fins al punt que ja omplen la sala i un poc més. La seva companyia, tot i que és sempre respectuosa, sembla que incomoda l’equip de govern, que, des del meu punt de vista, no acaba d’entendre -o no vol- què és la participació ciutadana en política i com s’ha de gestionar.

Encara que la Consellera de Turisme del PP continua amb la cançoneta que el “PSM Més per Menorca no vol turisme”, la realitat és que vam dur una proposta d’acord més sobre el tema per recordar-li, aquesta vegada, que no ha fet el Pla de Desenvolupament Turístic de Menorca, tal i com marca la llei. Un Pla que és, a més, important perquè ha de: definir el model i l’estratègia de desenvolupament turístic de cada una de les illes o municipis; determinar les principals necessitats, objectius, prioritats i programes d’acció; adoptar totes aquelles mesures que siguin necessàries per diversificar l’oferta turística i reduir al màxim l’estacionalitat, etc, etc. Val a dir, a més, que el departament de turisme va contractar, dia 1 desembre del 2013 i per un període de sis mesos, una advocada per dur a terme la redacció del Pla, amb un cost de 11.600€ més IVA. Avui, encara no en sabem res, tot i que ens van assegurar que en un mes l’haurien presentat.

D’altra banda, també vam tractar el canvi dels estatuts de la Fundació Destí Menorca, uns canvis que es van iniciar per arribar a la fusió de les dues fundacions existents actualment, Destí i Turismo Menorca. El PSM Més per Menorca hi va presentar al·legacions, algunes de les quals es van tenir en compte, en el sentit que enteníem que la Fundació havia de reflectir la diversificació del sector i donar entrada, també, a més del turisme de sol i platja, a entitats lligades a la restauració, l’artesania, el comerç… El tema clau, però, va ser que l’endemà, pel diari, vam saber que s’havia romput l’acord de fusió i la consellera no ens n’havia dit ni una paraula al respecte! En el Ple de desembre, li demanaré explicacions. A veure què és capaç de dir…

Un altre tema que vam presentar va ser rebutjar el Pressupost General de l’Estat pel fet que, a les Illes Balears, hi preveu 138 milions en inversions per depuradores, transport ferroviari, etc…, o sigui, 124€ per habitant, molt per davall dels 242€ per habitant de mitjana espanyola, i, de fet, molt enfora dels 391€ per càpita prevists a Cantàbria o els 699 prevists per a Castella i Lleó. El PP va votar en contra de plantar cara a Madrid, supòs que no us estranya…

Altres propostes que ens van aprovar van ser: sol·licitar al Ministeri la denegació de la consideració de tràmits realitzats en el nou procediment d’avaluació d’impacte ambiental del projecte sísmic de la promotora Seabird Exploration FZLCC; o la proposta que l’equip de govern es fes seu el Projecte Malakoff, un projecte que duu associats uns beneficis en l’àmbit ecològic (augment de biodiversitat), econòmic (foment del turisme de busseig i millora de les possibilitats pesqueres de la zona) i cultural (mantenir viva la història d’aquests vaixells).

Finalment, també vaig interpel·lar la consellera de cultura perquè ens explicàs els motius del cessament del director de la Biblioteca Pública de Maó, després de 26 anys de bon servei. Com que el tema no el don per acabat, a la vista de les greus afirmacions que la consellera va fer i de les quals he demanat comprovació documental, en tornarem a rallar.

I fins aquí la crònica doble d’avui. No sé si anar a sopar, corregir una estona, llegir, anar a veure la tele amb la família, continuar preparant Plens varis, anar a aixecar la roba, fer el dinar de demà…

• Activitat política
• Sense comentaris

Sí, amics i amigues, amb el Ple del mes de setembre, comença el compte enrere d’aquest mandat. Hi queden set mesos per a les eleccions i això es nota. I amb què es nota, us demanareu? En vàries coses: l’equip de govern defuig polèmiques; aprofita qualsevol ocasió per fer “campanya” dels seu “model” turístic, territorial…; i, sobretot, em recorda, constantment, que som d’un “partit minoritari”, tota sola, allà, en un raconet de la taula (quanta, quanta crueltat…). En fi, jo, però, a continuar amb la meva feina, com si res.

Així, sense perdre mai l’ànim i carregada de moral i energia (i més que en tindré, ara que he començat Reiki!), vaig presentar tres propostes d’acord i dues preguntes. La primera proposta instava a rebutjar la reforma electoral que Rajoy vol dur a terme amb l’objectiu que sigui alcalde el candidat de la llista més votada. El PP hi va votar en contra, després d’haver proposat unes esmenes que descafeïnaven la proposta i que no vaig acceptar. Es tracta, sens dubte, d’una modificació de la llei electoral oportunista i partidista, feta amb l’única voluntat de perpetuar el bipartidisme. Com que el tema m’interessa, hi dedicaré la pròxima entrada al blog.

La segona proposta d’acord es va aprovar per unanimitat i instava l’equip de govern a comptar amb l’oposició a l’hora de redactar el Reglament de la Llei del Sòl, un instrument que podria servir per minimitzar l’impacte d’una Llei del Sòl que no compartim de cap manera. Ara, amb un Reglament amb cara i ulls, rigorós i estricte i que tengui en compte el model territorial de Menorca, es podrien matisar aspectes de la llei.

Després, vaig presentar una proposta que jo entenia per positiva però que va ser resposta per la Consellera de Benestar Social en un to dolgut i ofès que, sincerament, encara no he entès. El tema és senzill: el CIM, en el programa Salut Jove i Cultura que, com el seu nom indica, té per objectius oferir una oferta complementària cultural als centres escolars i promocionar hàbits saludables entre la població infantil i juvenil, hi ha incorporat tallers sobre turisme, restauració, cartografia… que no tenen res a veure amb els seus àmbits d’actuació. Per això, jo demanava “fixar i determinar l’abast del programa, amb una estructura que inclogui els seus àmbits d’actuació, amb un nom general que els sintetitzi, i amb uns objectius clars i definits”.  Idò bé, la Consellera (que aquest curs ha inclòs la seva foto en la carta de presentació del programa…) em va acusar de ser una perepunyetes que no entenia el sentit ampli dels concepte “salut”, que es veu que inclou fer cursos de cartografia i anar a visitar un bar.

Finalment, vaig plantejar dues preguntes: una sobre la fumigació per combatre la processionària amb productes químics que feia anys que ja no s’empraven però que, segons el conseller de medi ambient, no provoquen cap problema (!); i, la segona, sobre la incapacitat del conseller de cooperació local d’unificar les ordenances municipals de tinença d’animals.

I fins aquí la crònica del darrer Ple. Continuarem.

• Activitat política , El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris

Estimats lectors d’aquest blog i d’aquestes cròniques del plens del Consell Insular de Menorca: hem arribat al final del tercer any de govern, amb majoria absolutíssima, del PP a la nostra illa. Vius, malgrat tot. I jo, particularment, amb més ganes que mai que el panorama polític a les Illes canviï radicalment. Amb aquest objectiu he fet i continuaré fent feina els nou mesos que queden per a les eleccions.

Em consta que no se’m considera una oposició còmoda però, què voleu que us digui, d’això es tracta… o no? De fet, la funció de  l’oposició és, d’una banda, plantejar propostes positives per als ciutadans i, de l’altra, fer un seguiment rigorós de la gestió de l’equip de govern, cosa que jo m’he esforçat a fer, amb més o manco encert, aquests darrers tres anys. En això es basa el sistema democràtic, encara que hi ha qui no ho vol entendre. O qui no té la cintura política necessària per encaixar les crítiques que pot rebre. Que tots hem rebut en tantes ocasions. Una llàstima, certament.

Entrem, però, en matèria. En el darrer Ple del CIM del passat 21 de juliol, vaig presentar una sèrie de propostes positives que van ser aprovades per unanimitat: convocar el Consell Econòmic i Social per tractar la privatització d’AENA -que serà molt negativa per a Menorca- o la modificació del Codi Civil perquè, en els casos de successió intestada d’homes i dones residents a les Illes que morin sense parents, l’herència vagi a parar al Consell Insular corresponent i no a l’Estat, com passa ara. La proposta d’acord per establir una deducció de 1500€ a la declaració de renda, per cada fill estudiant, va rebre, però, el vot contrari del PP, amb la qual cosa no es va poder aprovar. Es tracta d’una actitud injustificable: com no es pot donar suport als estudiants menorquins? Així va anar, però.

Tanmateix, el debat més intens -i, òbviament, sense acord- el va suscitar la proposta del PP de regularitzar les construccions il·legals en sòl rústic. Consideram que és una llei que afavoreix les il·legalitats en sòl rústic amb el pretext del “què n’hem de fer?, deixar-ho fora d’ordenació tota la vida?” o “que a partir d’ara ara sí és controlarà i es perseguirà la il·legalitat”. Però, és clar, aquest argument amaga el fet que atemptar contra el territori i no fer cas de les lleis surt pràcticament de franc, i és  una falta de respecte als ciutadans que han complert la llei. A més, la regularització de les il·legalitats en sòl rústic acaba tenint, a vegades, un efecte crida a no fer les coses bé ja que, finalment,  sempre s’acaba regularitzant la il·legalitat. A més, quan la consellera del tema va dir que, a partir d’ara, serien molt estrictes en el control de les il·legalitats, quasi m’agafa un atac de riure: per què no comença actuant contra els aparcaments il·legals que es fan a les platges? Ai, perdó, que els fa l’equip de govern del Consell…

Ha acabat el curs polític. Complicat. Els nou mesos que hi falten per a les eleccions seran intensos. Ho sé perfectament. I ara toca carregar piles, sempre amb un ull atent al dia a dia, tanmateix. L’oposició incansable, entre la col·laboració i la crítica. Com ha de ser. Com haurien de saber tots aquells que un dia van decidir dedicar-se a la política.

• Activitat política
• Sense comentaris