Com ja vaig dir a la darrera crònica d’un Ple, el desembre del 2014 va ser intens, pel que fa a sessions plenàries, en el Consell Insular de Menorca: tres, en tres setmanes, el darrer dels quals va ser el de l’aprovació de la Norma Territorial Transitòria. Aquí teniu la meva intervenció.

La NTT que avui aprovam in extremis posa en evidència la manera de governar del PP: el fons i les formes. Comencem per LES FORMES:

1- Incompliment d’una promesa electoral. El 2003, just aprovar-se el PTI, el PP va dir que el primer que farien en governar el CIM seria modificar-lo. Aquesta futura modificació del PTI va ser el tema estrella del PP de les campanyes electorals del 2003, del 2007 i del 2011. Vuit anys després, quan, finalment, el PP va assolir el govern del Consell Insular de Menorca, el 2011, era d’esperar que en poc temps complís la seva promesa. Però no ha estat així: onze anys després de l’aprovació del PTI, l’únic que el PP pot posar damunt la taula és aquesta Norma Territorial Transitòria, aprovada damunt la campana i que presenta molts de dubtes.

2- Gestió ineficaç. Val la pena recordar el camí, iniciat pel conseller Huguet, que ens ha duit fins aquí:

• Van dir que no modificaven el PTI i que feien una NTT per “guanyar temps”, un temps preciós per poder sortir de la crisi de manera immediata i l’aproven a cinc mesos d’acabar el mandat! M’abstindré de posar-hi qualificatius… L’argument cau pel seu propi pes.

• Dia 19 de Març del 2012, intent de modificació del PTI a través del Govern de les Illes balears i el Parlament, a través d’una disposició al DECRET LLEI 7/2012 de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible: la DA9a, “faculta al Consell Insular de Menorca perquè pugui aprovar una norma territorial transitòria que desplaci la regulació del Pla territorial insular i vinculi el planejament urbanístic de l’illa”. És a dir, no era una modificació puntual, sinó un nou PTI sense les garanties d’un PTI, redactat evitant les garanties pròpies de qualsevol norma territorial, reduint al mínims els terminis d’informació per part d’ajuntaments, Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, de participació ciutadana,…. per exemple. Els serveis jurídics del GB els van aturar els peus i els van dir, com també havíem dit des del PSM Més per Menorca, que aquesta petició discrecional no s’adequava a l’ordenació jurídica

• Finalment, s’aprova la llei 7/2012 de 13 de juny de mesures urgents per a l’ordenació urbanística sostenible: a la DA 9a apareix per primera vegada la NTT del CIM, amb el termini d’un any per dur-la a terme. Dia 19 de Març del 2013, però, el conseller Huguet, en nom del president Tadeo, anunciava que demanaria en persona al Parlament que es modificàs el termini d’un any de donava la disposició addicional 9è de la llei 7/2012 per aprovar la NTT perquè no la tenien enllestida!

• El fet que la NTT s’aprovi a través d’un decret-llei del Govern Balear representa, a més i sobretot, una renúncia a la plena sobirania en matèria territorial del Consell Insular de Menorca.

• El juny de 2014 es fa l’aprovació inicial de la NTT. Pel camí, hem perdut les famoses “legitimacions”, una carta als reis, quan el propi caràcter de la Norma exigia una universalitat de plantejaments que no es podien traduir en la llista de projectes particulars en què s’anava convertint, per obra i gràcia de l’acció de govern d’aquesta casa.

3- Tramitació caòtica. A l’avanç: manca de documentació (memòria justificativa, informes, plànols incorrectes…); documentació lliurada minuts abans de reunir-se la CTAU; canvis que no s’han comunicat…

En el cas del document definitiu, hem de destacar diversos aspectes: es va aprovar l’articulat amb un informe tècnic, amb canvis entre un i altre; hi faltava un informe de Costes, informe que ha implicat una modificació que no es va enviar abans a la CTAU (DA 4a); també va dir de viva veu que hi havia un informe sostenibilitat econòmica i de l’interventor, document que no vam poder mirar; error detectats que també s’havien esmenat de paraula; canvis de nuclis tradicionals a turístics, etc, etc.
A més, la NTT s’haurà de tornar a canviar per adequar-se a la llei agrària.

Fet aquest recorregut per les formes amb què s’ha tramitat aquesta NTT, entrem EN EL FONS, en el model territorial de Menorca que el PP posa damunt la taula.

1- Seguir construint, l’única recepta contra la crisi. És preocupant que l’única solució que el PP ha posat damunt la taula per sortir de la crisi sigui exactament la mateixa que ens hi ha duit. Ja ho vam dir durant l’aprovació inicial: aquesta Norma no generarà més activitat econòmica sinó que generarà drets als propietaris, que no són els que volen fer les activitats, i per tant faria irreversible qualsevol ordenació posterior.

2- Una NTT que, a més, se sustenta en tres pilars que en absolut podem compartir: la desprotecció del territori, el creixement indiscriminat i sense criteri i la construcció de grans infraestructures en rústic. I, sobretot, aquesta NTT canviarà la fesomia d’una Menorca que, no ho oblidem, és Reserva de Biosfera.

• Creació de les àrees de transició en zones turístiques i en els nuclis no tradicionals. El PTI era restrictiu: només permetia créixer al voltant dels pobles. Per què han de permetre créixer les urbanitzacions si encara hi ha places buides i zones sense construir a les urbanitzacions?

• Justifiquen la desprotecció que fan del sòl rústec en base a l’increment de l’activitat econòmica (articles 16 al 34). A partir d’aquí, com diuen a l’article 7, hi haurà tants residus d’obra que necessitarem més plantes de tractament de residus…

• En general, la NTT permet la construcció de grans infraestructures en rústic, més oferta complementària. La sacrosanta desestacionalització justifica qualsevol infraestructura o equipament i, per això, en sòl rústec (article 8) es permeten equipaments esportius en sòl rústec que contribueixen a la desestacionalització. A Ciutadella tenim una piscina descoberta, que només s’obre el juliol i l’agost, i es va fer amb fons per a la desestacionalització de la conselleria de turisme. Vostès han fet el mateix amb el parc aquàtic de Biniancolla.

Així, amb l’argument de la crisi econòmica, el PP vol obrir novament les portes de Menorca a l’especulació i al negoci fàcil. Avui a les Illes, patim les conseqüències de la política del PP que ha confós els interessos privats amb els interessos públics. Avui, a les Illes, veim com es destapem casos de corrupció i trames que, presumptament, mentre els ciutadans s’empobrien i es destruïen els recursos i el patrimoni natural, han enriquit persones i han finançat, de forma il•legal, el PP.
Llei de Turisme, llei del sòl, llei agrària, NTT… afectaran Menorca de manera irreversible i aposten per salvaguardar l’interès particular per sobre del col•lectiu. Models que aposten, una vegada més, pel que ens ha duit on som ara: a l’engreix de butxaques privades i a l’espoli dels recursos de tots.

És per això que no ens podem estar a favor d’aquestes lleis que el PP duu a terme perquè malmeten l’esforç de moltes generacions de menorquins que ha permès conservar l’illa i garantir-ne els recursos naturals, mantenint les seves platges, el camp, els camins o un paisatge ben característic. Uns valors naturals que, avui, indubtablement són font d’atracció social i econòmica, i són essencials per a la vida, per a la qualitat de vida de les persones que vivim a Menorca. A més, el patrimoni natural de l’illa és allò que ens diferencia i, per tant, és el que ens pot garantir el futur de la nostra economia. Una economia que volem diversificada però que és evident que gira al voltant d’un sector turístic de cada vegada més sensible als valors ambientals i culturals.

Des del PSM Més per Menorca, consideram equivocat que, actualment, els models especulatius, que han generat la bombolla financera i l’especulació urbanística que patim, hagin de ser la base del nou model de desenvolupament de Menorca. Ens hem cansat de sentir, durant molts anys, infinitat d’iniciatives basades en l’especulació i el guany ràpid, que havien de dur més progrés, més turisme, més qualitat de vida o permetre una major desestacionalització.

La realitat, però, s’imposa i no podem caure en el mateix error i esperar que una de les causes de la crisi actual, el model d’especulació i construcció desmesurada, ens pugui treure d’ella. De fet, en molts dels llocs on més s’ha destruït el territori i s’ha urbanitzat impulsivament, com València, Canàries o Múrcia, la taxa d’atur està molt per sobre del 20% i l’economia es troba en una forta depressió.

El PP de Menorca va estar vuit anys a l’oposició amb 6 consellers, 6, clamant contra un PTI que, amb 4 anys de govern han estat incapaços de modificar: l’únic que pot posar avui damunt la taula és una NTT sense suficients garanties jurídiques (canvis i PTI) i que cau en els mateixos errors històrics de la dreta d’aquest país: construir, construir i construir. I ja poden disfressar la realitat amb dibuixets infantils propis dels mons yuppi, com el de la carretera general. La seva gestió ha estat molt pobra –pobríssima- però suficient per veure què són capaços de fer amb més temps per endavant. Per sort, el maig del 2015 els menorquins tindran l’oportunitat de capgirar la situació. Una oportunitat real, impensable fa tres anys i mig quan el PP es feia amb la majoria més àmplia mai aconseguida. Una oportunitat que estic convençuda que els menorquins no desaprofitaran.

Per tot açò, el vot del PSM Més per Menorca serà contrari a l’aprovació de la Norma Territorial Transitòria.

• Activitat política
• Sense comentaris

El darrer mes del 2014 va ser intens, pel que fa a sessions plenàries, en el Consell Insular de Menorca: tres, en tres setmanes. Vam començar amb l’aprovació del pressupost del 2015, després va venir l’ordinari i, finalment, el de l’aprovació de la Norma Territorial Transitòria (que mereixerà una entrada monogràfica).

Així, en el Ple ordinari del Consell Insular, com a portaveu del PSM Més per Menorca, vaig presentar una proposta d’acord, que es va aprovar per unanimitat, per dur a terme un Pla de mesures urgents contra l’exclusió social. Les dades són realment esfereïdores. Segons dades de l’informe FOESSA (Fundación Fomento de Estudios Sociales y Sociología) fetes públiques fa poques setmanes, tres de cada deu ciutadans de les Illes (28,7%) es troben en risc de pobresa i d’exclusió social, una xifra que ha augmentat en el darrer any (2012, 25,1%) i que és, a més, un 0,5% superior a la mitjana nacional. A més, segons l’esmentat informe, un 42,3% de famílies no poden fer front a despeses imprevistes i un 10,4% de les llars pateixen carències molt greus, que han augmentat respecte a l’any passat (7,9%). Càritas Diocesana de Menorca, per la seva banda, afirma que la pobresa s’està fent crònica i, a més, adverteix de l’increment exponencial de la pobresa infantil en els darrers anys, que ja arribaria al 36%. Menorca no és, per tant, aliena a aquesta dramàtica situació, tot i que no es coneixen dades concretes al respecte, malgrat que la Consellera de Benestar Social del Consell Insular de Menorca va anunciar en el Ple de maig que, des del seu departament i l’OBSAM es faria un estudi específic, el cost del qual (uns 25.000€) sembla ara que no pot assumir:

La realitat que tots coneixem, per tant,  contradiu els discursos oficials de millora econòmica (atur de llarga durada, contractació precària, persones que no tenen cap tipus de subsidi, famílies que ja han esgotat estalvis…) i, per tot això, vam demanar que s’impulsàs un Pla, amb la col•laboració dels ajuntaments i dels agents socials implicats, que inclogui mesures urgents contra l’exclusió social que puguin garantir, entre d’altres, les necessitats alimentàries, energètiques, sanitàries o d’habitatge. El pla hauria d’incloure, a més, mesures per garantir l’abastiment dels bancs d’aliments, el subministrament d’aigua i electricitat a totes les llars, exempcions de pagament d’impostos municipals a famílies sense ingressos i qualsevol altra mesura que es consideri necessària.

D’altra banda, també es va aprovar per unanimitat la proposta de modificar la relació de llocs de feina del Consell adequant el nivell de coneixement de la llengua catalana, pel que fa a funcionaris d’habilitació nacional. Per tant, hem aconseguit que el govern de Menorca demani que secretari i interventor tenguin coneixements de la llengua pròpia del territori, el català. Si no fos així, i no entenguessin la nostra llengua, veuríem com expedients que arriben a les seves mans (pràcticament tots!), reunions en les quals hi assisteix secretari i/o interventor, etc, etc, no es poguessin fer en català.

I, finalment, vam interpel·lar la Consellera de Turisme perquè explicàs per què en el Ple de novembre, quan es van aprovar de manera definitiva els Estatuts de la Fundació Destí amb l’únic objectiu de fer possible la fusió de la Fundació Destí i Turismo Menorca, no digués res de la manca d’acord amb el sector privat.

No vaig entrar en els motius de CAEB per rompre l’acord –ja hi serem a temps-; tampoc vaig entrar –perquè és més que evident- que han gestionat aquest tema molt malament, després de criticar l’anterior equip de govern de totes les maneres possibles; tampoc vaig entrar en el fet que incompleixen un compromís electoral del qual en van fer bandera… El punt clau i decisiu és el poc respecte que el PP té a l’oposició i als ciutadans: es modifiquen els estatuts de la Fundació Destí amb un únic objectiu, que és la fusió de les fundacions, i la consellera va al Ple a aprovar definitivament els estatuts sense dir ni mitja paraula de la manca d’acord. Per tant, a part d’explicar per què no va dir tota la veritat en el Ple de novembre, li vam demanar que ens digués què havia passat, per què no hi havia fusió, en quin punt érem i, sobretot, què pensa fer per trobar una solució a aquest tema.

La resposta va ser que tot anava bé, que el diàleg no s’havia romput i que tot s’aclariria, tot en la línia els mons de iuppi de la consellera. La realitat, però, és la que és i aquests darrers dies hem vist com les topades entre els sector turístic privat i el PP no només no s’han aturat sinó que van en augment. Veurem com acaba el tema.

I fins aquí la crònica del segon Ple del mes de desembre del Consell Insular de Menorca. Continuarem amb el de la Norma Territorial Transitòria…

• Activitat política
• Sense comentaris

El passat divendres 5 de desembre, el Ple del Consell Insular de Menorca, amb els vots a favor del PP, va aprovar el Pressupost 2015, un pressupost que, com a portaveu del PSM Més per Menorca, vaig qualificar d’electoralistes i de tenir poc en compte la difícil situació econòmica i social del moment. Aquí teniu la meva intervenció amb els arguments que així ho demostren.

En el torn de rèplica, i després que la Consellera de Serveis Generals destacàs la gran gestió econòmica del PP,  comparada amb la de l’anterior govern d’esquerres, vaig dir, més o manco, perquè era improvisat, el següent:

1- Vaig reconèixer la feina que ha fet el govern del PP del CIM en la contenció de la despesa, cosa, però, que han hagut de fer tots els governs de totes les administracions, governi qui governi, a la vista de la crisi econòmica que patim, una crisi que tampoc em vaig estar d’afirmar que, qui va governar del 2007 al 2011, no va saber veure a temps, fos del partit que fos.

2- Davant la catastròfica situació que diuen que es van trobar al CIM el 2011, els vaig recordar, d’entrada, que segur que no era pitjor que la que vam trobar, per exemple, a l’ajuntament de Ciutadella el 2009, després de l’espectacle del seu partit, amb trànsfugues inclosos: amenaces de tallar el llum de les instal·lacions municipals, factures diverses de porquejades, concerts, ventalls, senalles, projectes caríssims que no es van executar mai, etc, etc.

3- Per tant, no vaig admetre, de cap manera, que posàs el PP  d’exemple de bona gestió econòmica. Perquè, evidentment, vaig haver de recordar -i estaria bé que no ho oblidàssim- que el gran problema econòmic de les Illes, i de Menorca, té, a part del de crisi, un nom: Jaume Matas, el president del PP tancat a la presó per corrupte.

Així, i com va reconèixer el mateix PP en aquest Ple, la difícil situació econòmica del CIM el 2011 era culpa dels deutes del Govern Balear amb aquesta institució. No podem oblidar, en aquest sentit, dues coses fonamentals: la primera, que un 63,54% del ingressos corrents del CIM provenen de la CAIB i, per tant, si la caixa de la CAIB es troba sota mínims, aquest fet repercuteix directament damunt els menorquins; i, lligat a aquest, el segon aspecte que no podem oblidar és que, del 2003 al 2007, el govern Matas va buidar la caixa i va deixar deutes que el govern progressista no va poder eixugar (corrupció, Palma Arena, autopistes…).

Així les coses, el PP no pot fer veure que no sap qui és el senyor Matas i què va representar per als illencs. No pot presentar-se davant els ciutadans com els “salvadors” d’una situació econòmica de la qual el seu partit és, en bona part, el culpable. I no per una pèssima gestió o per errors: per corrupció pura i dura. Que no ho oblidi el PP perquè n’hi ha molts que no ho hem oblidat.

• Activitat política
• Sense comentaris