En el Ple del passat dilluns, vaig interpel·lar el conseller Alejandre sobre les declaracions que va fer a diversos mitjans de comunicació (ARA i TV3) arran de les crítiques a les obres de la carretera ME-1. Aquesta va ser la meva intervenció:

“Si avui hi ha una actuació del Consell Insular de Menorca capaç de mobilitzar a milers de persona en contra és, sens dubte, la de les obres que es fan a la carretera entre Alaior i Maó. I el motiu és ben clar: es va fer, d’entrada, sense cap tipus d’informació als ciutadans i als ajuntaments implicats i va ser, per tant, un procediment sense participació ni transparència. Prèviament a la redacció del projecte, que es va aprovar la Comissió de Govern de dia 17 de setembre de 2012, no es va obrir cap debat públic sobre el mateix ni es va consultat oficialment els ajuntaments de Maó i d’Alaior, que en són afectats directes, ni als seus ciutadans. L’oposició, per exemple, no tenia cap informació al respecte. A partir d’aquí, i davant les crítiques rebudes, es va voler reconduir la situació i es va arribar a mostrar el projecte fins i tot als treballadors del CIM. Ara bé, hi va haver entitats que van haver de recórrer a un notari per tenir-hi accés. La conclusió és que el procés no va ser l’adequat perquè hi va faltar participació i, d’entrada, informació.

Així, es va aprovar inicialment el projecte de traçat denominat “Millora de la carreteraMe-1 entre Alaior i Maó”, redactat per l’enginyer Rodrigo del Pozo de “Mediterráneo de Ingenieria Civil SL.” I, després de consultar el projecte guanyador per comparar-lo amb el projecte aprovat, a l’apartat de solucions tècniques, queda ben clar que en cap cas s’optava per rotondes a doble nivell ni per la gran quantitat de rotondes que ara s’executen. Es diu, per exemple, que es volen remodelar les existents de l’aeroport i l’entrada d’Alaior, per fer-la “anàloga a la projectada a l’entrada de Ferreries amb un radi de 45m i amb dos carrils de 4m d’amplada.” D’altra banda, en els girs a l’esquerra a carreteres i camins rellevants es parla d’”implementar un carril central.” És per això que vam dir, i mantenim, que les rotondes sobredimensionades responen més a criteris polítics que no tècnics: es tracta de fer un desdoblament “aparent”.

Des del PSM Més per Menorca vam considerar, des del principi, que la proposta estava sobredimensionada i és per això que vam formular al•legacions: només es contemplava el tema de seguretat i no es tenia en compte, per aquest ordre de prioritat, el medi ambient, el benefici social i l’operativitat no tan sols dels vehicles si no de tots els usuaris de l’entorn de la via. La prohibició absoluta de girs a l’esquerra ha provocat un sobredimensionament de les solucions per a canvis de direcció. Vam demanar que es flexibilitzàs aquesta prohibició, per exemple, introduint girs a l’esquerra mitjançat carrils centrals, disminuint així l’impacte de les rotondes de doble nivell o, en altres casos, demanaven que se substituïssin rotondes a doble nivell per una convencional. També vam demanar que se suprimís l’enllaç proper a Binai, on es proposa una rotonda de doble nivell, ja que no respon a cap intersecció i no es justifica una gran estructura tan sols pel canvi de sentit. També ho vam dir a les al•legacions a l’interès general d’aquest projecte. Cap d’aquestes propostes es van tenir en compte.

És per açò que no podem entendre les declaracions del conseller Alejandre, en una entrevista al diari Ara Balears quan diu que “es tracta d’un projecte purament tècnic”, perquè és evident que no és així. I, el que és més greu que, des de l’oposició, en privat, li hem “admès que estàvem mal informats o que ho havíem mal interpretat”, afirmació que, a més que no és certa, com a mínim en el cas del PSM Més per Menorca, de les converses “en privat” se suposa que no se’n pot fer un ús públic i molt manco polític, i molt manco si no és ver! Ens sembla una afirmació desafortunadíssima. Ara bé, no és la pitjor que ha fet.

El PP té, de moment, majoria absoluta per governar, però, com ja li hem dit en altres ocasions, no pot oblidar que governa per a tots els menorquins i que ho fa, a més, en uns moments en què la situació econòmica, tan difícil a nivell social, fa que des de l’administració s’hagi de ser extraordinàriament curós amb la despesa. És imprescindible, aquest macroprojecte, en aquests moments? Es tracta d’un projecte sobredimensionat que té dues conseqüències molt negatives: consum innecessari de territori i una despesa de milions d’euros, indecent en el moment econòmic que vivim. Hi ha solucions tan vàlides a nivell tècnic (les que proposava, per exemple, el projecte que va guanyar el concurs) i que podrien representar una solució de consens. Però aquest equip de govern no ha gestionat les crítiques que ha rebut el projecte gens bé: no hi ha ciutadans manipulats sinó ciutadans preocupats, i molt, pel que representen aquestes obres. Ciutadans de tots els colors polítics que veuen amb preocupació com aquesta actuació desproporcionada afectarà de forma irreversible el territori.

I com ha respost el conseller a les crítiques? Dient coses com: “hi ha massa gent alliberada que defensa “interessos concrets”, quan el que hi ha a Menorca són milers d’ecologistes que han demostrat en prou ocasions que estimen l’illa i que volen conservar els valors ambientals que té i és gent que es mou, a més, de manera voluntària. O  dient:“Menorca pateix una depressió mental”, afirmació que és un insult als menorquins; “això ve d’haver abusat de la subvenció”, quan el 2015 el PP ha donat un nombre més alt de subvencions que l’any passat, subvencions que surten cada dia al diari, per si teníem cap dubte de la seva finalitat electoralista!; “són gent (ecologistes) que tenen un sou més alt que el meu, i potser tenen altres interessos en l’àmbit polític”: què vol dir, que, dins el seu esquema de classes, un ecologista no pot cobrar més que vostè? Que els interessos polítics d’un general són lícits però els d’un ecologista, no? Senyor Alejandre, són afirmacions que demostren un tarannà tan poc democràtic que són molt preocupants i que pensam que mereixen, com a mínim, una explicació. En la seva mà deix si qualque cosa més.”

La resposta del conseller Alejandre a aquesta intervenció, encara va ser pitjor: no només no va demanar disculpes sinó que va “matar al missatger” (periodistes “deslleials”, segons ell) i a certs mitjans “nacionalistes” (i ho diu qui publica articles a “La Razón”!). La resposta d’un dels periodistes ja ho diu tot i em sembla que no cal afegir-hi res més. O sí: que el Consell de Menorca no és un quarter ni els crítics amb les obres de la carretera som la tropa, conseller, només ciutadans que no volem que es faci un dany irreparable a la nostra illa.

• Activitat política
• Sense comentaris

El mes de febrer, es van celebrar dos plens del Consell Insular de Menorca, l’ordinari i un d’extraordinari per aprovar el traspàs de la gestió de Llatzeret per part del CIM, que es va aprovar per unanimitat, tot i haver manifestat els nostres dubtes sobre la dotació econòmica i el fet que desconeixem l’estat real de les instal·lacions .

Passem al Ple ordinari. El PSM Més per Menorca hi va presentar una sèrie de propostes. En primer lloc, i arran de la publicació d’un calendari de la “Menorca Talaiòtica” només en castellà -quan es reparteix a l’illa, sobretot- vam demanar que l’equip de govern complís amb el Reglament d’ús de llengües catalana i castellana, aprovat pel PP. Hi van votar a favor perquè “ja ho fan”(!) i la Consellera de Cultura va acabar dient-me: “si no vol el calendari en castellà, me’l torni!”. Sense comentaris.

En segon lloc, vam presentar una proposta perquè, aprofitant l’avinentesa de l’any Arxiduc Lluís Salvador, el Consell de Menorca impulsi el projecte “Rere les passes de l’Arxiduc. Itinerari per la Menorca Artesana”, una iniciativa del 2011 que pretén donar a conèixer una sèrie d’itineraris que s’endinsen en cada un del pobles menorquins i els seus tallers artesans, i en alguns casos s’introdueixen altres elements relacionats amb l’artesania de l’illa i el seu patrimoni, recorreguts que sempre tenen algun lligam amb l’obra de l’arxiduc Lluís Salvador “Die Balearen”. Es va aprovar per unanimitat!

D’altra banda, també vam tornar a tractar el tema de la privatització d’AENA, en aquest cas per instar el Govern de les Illes Balears, tal i com ha fet el de Canàries, a demanar al Tribunal Suprem la suspensió cautelar del procés de privatització del 49% del capital social d’AENA, com a mínim pel que fa als aeroports de les Illes Balears, per tal de protegir els interessos de les Illes. Davant les reticències jurídiques del PP, vaig esmenar la proposta en un sentit més ampli: “estudiar la viabilitat jurídica de…”. Ni així la van aprovar!

Finalment, vam fer una pregunta a la Consellera de Turisme sobre el darrer nyap de la gestió del PP, en aquest cas, en referència a les coves de Cala Blanca. La cosa ha anat així. El juliol de 2014, el president del Consell Insular de Menorca i la Consellera de Turisme, juntament amb un representant d’ASHOME i de diversos representants de l’Ajuntament de Ciutadella, van anunciar per premsa que les obres de les coves de Cala Blanca començarien l’octubre de 2014 i que la data d’obertura prevista era l’estiu del 2015. Tanmateix, l’Ajuntament de Ciutadella acaba de començar els tràmits de modificació puntuals del PGOU “per a la delimitació i regulació de l’àmbit de les Coves de Cala Blanca i la dotació d’un nou equipament cultural públic consistent en les coves de s’Aigua i na Megaré”. La nostra pregunta va ser: per què no s’havia previst fins ara la modificació del PGOU de Ciutadella, que endarrerirà les obres un any, i per què no s’ha informat (vesins, oposició…) d’aquest fet? La resposta de la consellera: tothom sabia del retard (ASHOME va dir pel diari que ho desconeixia, els comerciants per IB3…); l’oposició de l’Ajuntament de Ciutadella també ho havia de saber perquè… estava penjat al tauló d’anuncis!; i la meva intervenció va ser molt “banal”…  Ho deixarem aquí!

• Activitat política
• Sense comentaris

Aquí teniu la meva intervenció en el Ple d’ahir sobre el tema de l’abocador de Milà.

Tots entenem de la importància que poden tenir unes filtracions a l’abocador de Milà o una mala ampliació de Milà. Conseqüències, en primer lloc, ambientals greus, però també econòmiques i socials.

La resposta que el conseller Villalonga ha donat al problema ha estat, al nostre paper, absolutament desafortunada perquè ha actuat, d’una banda, amagant informació; i, de l’altra, escampant ombres de dubte sobre polítics i tècnics sense acabar d’acusar ningú i, sobretot, obviant les seves responsabilitats.

Anem a repassar el fets més importants.

• El desembre de 2013 (3 mesos després de la inauguració de l’ampliació) es detecten els primers problemes de filtracions a l’abocador des Milà. En diu res el conseller Villalonga a l’oposició? No. Va convocar el Consorci de Residus per informar? No. És l’octubre del 2014, en una interpel•lació del grup socialista, que el tema es fa públic per primera vegada.

• El desembre de 2014, Medi Ambient clausura temporalment les cel•les de Milà. En diu res el conseller Villalonga a l’oposició? No. Va convocar el Consorci de Residus per informar?. No. No fins que el tema apareix a la premsa, mesclat amb qüestions personals entre el conseller i l’empresari que va fer l’ampliació, qüestions en les quals no hi hem entrat mai.

• És a partir d’aquí, però, que el conseller es posa les piles i comença una carrera desenfrenada per rebatre les acusacions que es fan des de la premsa i no troba altra manera de fer-ho que cercant culpables per tot i de tot, excepte ell mateix, és clar. En aquesta carrera ridícula per llevar-se la responsabilitat de damunt, rep tothom (tècnics i polítics), amb insinuacions (tira la pedra i amaga la mà) que mai acaba de dir del tot (perquè sap que se la juga) i cercant una confusió que ja li va bé. Lògicament, la premsa li va de ressò.

• Per tant, sense entrar en el fons de la qüestió, la gestió política que ha fet del tema el conseller Villalonga és nefasta i només ha compartit la informació, en un tema molt greu, quan les notícies que apareixien als mitjans l’han forçat a fer-ho. En aquest sentit, agraïm molt la reunió amb les tècniques del Consorci, que va ser molt clarificadora, reunió que, públicament, havíem demanat des del PSM Més per Menorca.

Així, anem a veure què ha dit i què ha amagat el conseller per defensar la seva actuació.

• Canvi de projecte. Ha insistit molt en el fet que hi havia dos projectes d’ampliació, com si això fos una irregularitat. Quan es presenta el projecte al Govern Balear, des de DG de Residus hi troben problemes i açò origina que el gestor (Mora) renunciï al projecte de la UTE-GEMMA i presenti un nou projecte, el de TERRATEST, per solucionar la impermeabilització. Hi havia deficiències i l’empresa no aportava solucions. Per açò, per qüestions tècniques, es va optar per fer un nou projecte.

• Aquest nou projecte és el que el senyor Villalonga es troba quan entra a governar el juny de 2011, un projecte que adjudica el setembre de 2012. I l’adjudica vostè, senyor Villalonga, quan ja fa més d’un any que governa. I del projecte, quan es va inaugurar l’obra va dir, vostè i el senyor Tadeo: “El president del Consell Insular ha destacat les garanties ambientals d’aquesta obra precisament enguany que es compleix el 20 aniversari de la declaració de Menorca per part de la UNESCO com a Reserva de Biosfera. Per la seva part, el president del Consorci de Residus Urbans i Energia de Menorca i també conseller d’Economia, Medi Ambient i Caça, Fernando Villalonga, ha reiterat que aquesta infraestructura compta amb un sistema d’impermeabilització amb un factor de seguretat vuit vegades superior a l’obligatori.” Aquestes paraules encara es poden trobar a la pàgina web del Consell, a la nota de premsa que van enviar aquell dia.

• Després d’haver adjudicat vostè el projecte i d’haver-ne cantat les excel·lències, ara diu que tota la culpa és del govern anterior. I ho diu admetent que ni se’l va mirar i que no sabia res que abans se n’hagués fet un altre. Quina ha estat la seva gestió, senyor Villalonga? Què fa vostè com a conseller? Alaba projectes sense haver-se’ls mirat abans? Es veu que sí. Ara, si no funcionen, ja és culpa de l’altre. Les seves excuses són de pati d’escola: quan recrimines a un fillet que hagi tirat una pedra a l’altre, resulta que el culpable és qui li ha donat la pedra, no qui l’ha tirada.
A més, vol vendre que el fet que els tràmits del projecte els hagués fet l’anterior govern impedia que el PP el pogués modificar o, fins i tot, deixar dins un calaix, cosa absolutament falsa perquè vostè mateix ho va fer, per exemple, amb el Pla Director Sectorial de Comerç o el de Carreteres. Per tant, senyor Villalonga, qui adjudica aquest projecte és vostè i si l’hagués volgut canviar, ho podria haver fet perfectament.

Per tant, haver-hi dos projectes és, des del punt de vista polític, res sospitós; i, sobretot, vostè és qui adjudica el projecte i, per tant, el seu únic responsable a nivell polític.

• Dit això, entrem ja en el que és realment important: les deficiències que presenta el projecte. Està molt bé que vostè vulgui depurar responsabilitats. Des del PSM Més per Menorca, també. Ara bé, el titular de premsa que “El PP durà Milà a Fiscalia” és fals: el que s’aprova és iniciar una investigació. Ho celebram, després d’haver vist que vostè ho ha fet al revés: primer, es veu acusat damunt el diari i obre el ventilador sense calibrar les conseqüències de la seva irresponsabilitat, posa ombres de dubte damunt polítics i tècnics (que no es poden defensar) i, el que és més greu, tapa la seva preocupant manca de gestió; després, obre una investigació. Lamentable.

• I entraré ara en un tema que hem sembla clau: quins són els motius del retard del concurs per la gestió de Milà? El 2010 es va fer una pròrroga d’un any per preparar la documentació del nou concurs, una documentació complexa que vostè va trobar pràcticament enllestida. Tanmateix, ha estat tres anys i mig a treure el nou concurs (les bases no es publiquen al BOIB fins dia 8 de gener). Per què? Per qüestions tècniques? No. Per quin motiu, idò? D’aquest tema no n’ha volgut dir res, l’ha tapat mentre parlava d’altres que no tenen tant de pes.

• El que un conseller i un president amb cara i ulls haurien fet amb aquest tema tan greu i que està –o hauria d’estar- per damunt de diferències polítiques és: 1) compartir-lo, des del principi, amb l’oposició, que hauríem actuat amb responsabilitat; 2) compartir-lo, des del principi, amb els membres del Consorci; 3) preocupar-se de cercar solucions, també des del principi, i no esperar a haver de córrer quan el tema ja és massa greu; 4) ser conscient que ens hi jugam el futur de l’abocador de Menorca i tots sabem quina és l’alternativa, una alternativa que no vull ni dir en veu alta.

És una llàstima, senyor Villalonga, que la incompetència i la irresponsabilitat no es puguin denunciar davant Fiscalia perquè vostè hauria de donar moltes explicacions.

• Activitat política
• Sense comentaris