Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'Activitat política'

Crònica d’un Ple (III). Som una font d’inspiració.

CIME-1024x683

Aquest darrer mes ha estat una autèntica bogeria d’horaris. La família em diu que surt molt agradosa (o no!) pel diari i la tele; el munt de roba creix damunt la post de planxar; els dinars no són el que eren… I acab de descobrir que demà hi ha plenari al Consell i que encara no he penjat la crònica de la sessió del mes d’octubre!

La veritat, però, és que no sé si el problema és només de falta de temps: em sembla que descobrir que el PP s’inspira en aquestes cròniques dels plens m’ha afectat més del que estaria disposada a acceptar. Sí, amics i amigues, ara el PP fa les seves cròniques en forma de carta al diari i jo no sé com encaixar-ho… El que tenc clar és que les meves continuaran com fins ara i així podreu comparar.

Jo no entraré a dir si les seves propostes per escrit tenen defectes de forma, errades o si hi ha conselleres que s’esvaloten per poca cosa. Comentem, a grans trets, alguns dels temes que s’hi van tractar.

Sens dubte, el tema turístic és el comodí del PP. Em centraré, però, en el debat sobre l’impost turístic. El PP, que va apujar l’IVA turístic quan havia promès que el davallaria, s’escandalitza amb un impost que ja és una realitat a molts llocs del món i d’Europa sense que el nombre de visitants disminuesqui (a Catalunya, han augmentat des que s’aplica). L’objectiu és que les persones que visiten les Illes col•laborin en el manteniment del medi ambient del destí, de les nostres infraestructures, del paisatge i del territori. Per tant, és un impost que es reinvertirà en el producte turístic, que ens permetrà, a la llarga, millorar la nostra competitivitat. Els fons que s’hi recaptin suposaran un impuls a un nou model turístic: un model sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental. L’hauran de pagar tant visitants com residents que s’allotgin en els establiments prevists perquè les lleis impedeixen excloure els residents del pagament. Tot i això, vaig  recordar que el Govern ha anunciat que estudiarà mesures per compensar-ho i, sobretot, la manera que no afecti els familiars de malalts de Menorca, Eivissa o Formentera que es desplacin a Mallorca per motius sanitaris. De fet, el GB té la voluntat que cap malalt hagi d’anticipar doblers i, per tant, en el cas d’aquells que vagin a un hotel, l’impost ja el pagaria el mateix govern.

Un altre tema recurrent és el de les mesures urgents en benestar social, mesures que són possibles gràcies al fet que l’actual govern ha reduït en 270.000€ la despesa en càrrecs i estructura política. Volem fer creure que no es duran a terme, cosa falsa perquè ja s’ha augmentat el Pla de Prestacions Bàsiques a cada municipi per fer-ho possible. Així, poden estar tranquils: la reducció de despesa és real i aquesta reducció es destinarà al que vam dir.

Per acabar, em van demanar què pensava de la Llei de finançament dels consells aprovada pel PP, que en el seu moment vaig votar en contra. Lògicament, la meva resposta va ser que exactament el mateix que en el moment de la seva aprovació: tot i tenir aspectes que no m’agradaven, destacava que en tenia un de positiu, que era que permetia que els consells participassin de l’augment de recaptació, com ha passat enguany, fet que he valorat perquè augmenta en 4,7€ el que el Govern Balear transfereix al CIM. Per no deixar dubtes sobre el fet que no havia canviat d’opinió, vaig llegir el que havia dit en el moment de l’aprovació de la llei. Més coherència, impossible. Idò açò no ha impedit que el PP m’ataqui per xarxes dient que som una giracamises… Coses veurem.

Demà hi tornam!

Crònica d’un Ple (II). Canvis.

CIME

Dia 21 de setembre, vam donar el tret de sortida oficial al nou curs polític al Consell Insular de Menorca. Nou curs, nou equip, primer plenari ordinari. Canvis, també.

D’entrada, cada conseller amb el seu estil particular, és evident que s’ha rebaixat el grau de formalisme -excessiu, potser?- d’aquestes sessions: no hi va haver tants de “gràcies, senyora presidenta” o de “gràcies, senyor conseller per la seva intervenció”. No em preocupa gens, sempre que es mantengui el to de correcció que em sembla imprescindible en qualsevol situació, cosa que es va garantir sempre.

D’altra banda, molts de consellers s’estrenaven en un ple, sis de l’equip de govern i un de l’oposició, cosa que evidentment es va notar. Ningú, però, neix ensenyat i, a poc a poc, la confiança farà que el temps es controli millor, que els missatges siguin més clars o que hi hagi intervencions més espontànies. La presidenta -una servidora- també s’estrenava en un ple ordinari i, per tant, també va prendre bona nota de la seva actuació. Vaig intentar intervenir només quan, per al·lusions, vaig valorar que era imprescindible (som l’única supervivent de l’oposició al PP dels darrers quatre anys!); i, sobretot, vaig intentar controlar el temps de cada intervenció per evitar plens eterns. Tot és millorable, certament.

Pel que fa al contingut, vam aprovar temes urbanístics que feia temps que seguien la seva tramitació; la modificació del reglament de participació ciutadana per poder crear el Consell d’Illa; també vam donar el tret de sortida a la comissió de greuges; i vam donar suport als Amics de la Mar de Menorca perquè se’ls atorgui la concessió de la Solana, al port de Maó. Finalment, també vam aprovar una proposta de rebuig a les prospeccions petrolieres.

Pel que fa a les propostes del PP (demanar al Govern Balear que mantengui la partida de les Coves de Cala Blanca i que ens ajudi econòmicament a fer una promoció turística de Menorca diferenciada), es van aprovar per unanimitat. D’altra banda, van interpel·lar el nou equip de govern sobre transparència i participació ciutadana i, també, sobre les primeres mesures preses en tema de benestar social.

Tres hores després de començar, tancàvem la sessió per donar pas a la conferència inaugural de l’Escola de Salut Pública, a càrrec de la doctora Maria Neira, sobre canvi climàtic i salut. Va ser un dia complet, intens i esgotador… com quasi tots!

Crònica d’un Ple (I): nova etapa

CIME

El passat 23 de juliol, es va celebrar el primer plenari del Consell Insular de Menorca d’aquest mandat. La veritat és que, entre una cosa i l’altra, ni havia pensat que, quan era a l’oposició, en feia la crònica mensual. Avui, però, posant ordre a tantes coses, m’he adonat del meu oblit.

Potser algú haurà pensat que ara que som presidenta he canviat les meves rutines. No negaré que n’hi ha que, per força, ja no són les mateixes. Ara bé, la meva relació amb les persones ha de ser exactament la mateixa que fins ara i, si pot ser, més fluïda. És per açò que qui em segueix a traves de les xarxes veurà que els meus facebook, twitter i blog continuen com sempre, condicionats, evidentment, per la manca de temps per dedicar-m’hi.

Així, aquí teniu -encara que tard-  la primera crònica de la temporada. Va ser un ple breu en el qual vam aprovar el cartipàs, càrrecs i sous de la institució per als propers 4 anys. La dada més significativa és que hi haurà un estalvi d’uns 270.000€ anuals que es dedicaran a ajuts d’emergència social. La informació completa la podeu llegir aquí.

Va ser un ple breu però que, com us podeu imaginar, vaig viure de manera ben especial. No amagaré que em vaig sentir estranya, molt estranya: passar de ser la darrera de la fila a presidir-lo no em va resultar gens fàcil. Satisfeta per la feina feta que ha permès capgirar la situació; orgullosa de representar a tantes persones que van creure en el canvi; i, sobretot, molt conscient que, si en els moments difícils que he viscut aquests darrers quatre anys mai he acotat el cap davant les dificultats, ara, en circumstàncies més favorables, seria incapaç d’aixecar-lo amb altivesa.

Aquesta idea ja la vaig expressar en el discurs d’investidura: “Com deia el poeta Arquíloc, “comprèn que a la vida impera l’alternança”. I és des del convenciment que aquesta alternança és absolutament necessària i imprescindible que hem d’aprendre a construir realitats no des de l’enfrontament sinó la confrontació, la cooperació i el respecte mutu, i així ha de ser.”

ARQUÍLOC
(mort c. 650 a. C.)
Cor, cor, si et torben pesars invencibles,
¡amunt!, resisteix a l’adversitat
oferint-li el pit de cara, i a l’astúcia
de l’enemic oposa-t’hi amb fermesa.
I, si surts guanyador, dissimula, cor,
no bravegis, ni, de sortir vençut, t’envilesquis
plorant a casa. No deixis que els èxits importin
a la teva felicitat; els fracassos a la teva pena.
Comprèn que a la vida impera l’alternança.

« Anterior - Següent »