He de reconèixer que no duc al dia les cròniques dels plens del Consell Insular de Menorca. De fet, aquesta és la del mes de febrer, tot i que em compromet a tornar a agafar el ritme durant aquests dies de festa (que no de vacances, paraula que aquesta professora ha esborrat del seu vocabulari des que és Presidenta del Consell!).

Així, un dels plats forts del Ple va ser l’aprovació del pagament del sobrecost de les obres de la carretera Me-1 entre Alaior i Maó, que el PP ens va deixar damunt la taula, un tema gravíssim que convé repassar des del principi.

Efectivament, un cop rescindit el contracte de mutu acord, el Consell ha hagut de pagar a la UTE 190.901,06 € d’obra executada i no prevista dins el projecte, sobrecost pactat pel PP i la UTE dia 15 de març de 2015, que no va ser aprovat per l’òrgan de contractació, impedint, així, que l’oposició i els serveis jurídics en tinguessin coneixement en el seu moment, amb una total i absoluta falta de transparència.

Per tant, es tracta d’un sobrecost que el PP va amagar perquè es va executar sense ser aprovat per l’òrgan de contractació i, per acabar-ho d’adobar, com que aquesta obra no tenia el preu tramitat correctament, ja havia estat avançat mitjançant la certificació d’altres unitats d’obra realment no executades.

Per què el març de 2015 (després d’estar les obres aturades dos mesos i a dos mesos de les eleccions), el PP va decidir dur a terme obres per valor de 191.000€ que no constaven en el projecte i que són, per tant, un sobrecost que va assumir sense cap problema i que va pagar, en part, de forma totalment irregular?

El més surrealista de tot, però, és que el PP va votar en contra d’aquest pagament! O sigui, va votar en contra de pagar el desastre que ells van deixar. El món al revés. Queda demostrat que el projecte tenia moltes mancances; que el PP va començar a pagar un sobrecost que havia jurat i perjurat que no pagaria; i, sobretot, que ens va enganar a tots i que és incapaç d’assumir els seus actes. En fi.

A més d’aquest tema, també vaig defensar, dels atacs populars, l’impost turístic sostenible i el decret-llei del Govern sobre mesures urgents en matèria urbanística; em vaig haver d’enfrontar a la falta de vergonya del PP defensant, ara, la sanitat pública que ells van desmantellar; vaig comparèixer voluntàriament per informar sobre les obres de millora de l’accés a la urbanització de Cala Blanca; i, finalment, vaig respondre dues preguntes que el PP em va fer.

La conclusió que el PP en va treure de tot plegat és que vaig rallar massa. La meva conclusió és que estam fent moviments decidits per reconduir el projecte de la carretera general, per retornar a un model territorial sostenible… Carretera i mata, que Menorca s’ho mereix!

• Activitat política
• Sense comentaris

El Ple de gener del Consell Insular de Menorca va tenir com a tema central el decret llei del Govern que posa ordre en el desgavell urbanístic en què ens havia ficat el senyor Bauzá. Podeu llegir  les línies generals de la meva intervenció en aquesta entrada de fa uns dies en la qual defens la idea que cal mantenir els valors naturals de la nostra illa si volem augmentar la competitivitat, partint del fet que la riquesa més gran de Menorca és el seu paisatge.

Tanmateix, la veritat és que, un cop acabat el Ple, i passant revista a les intervencions de l’oposició, més que els temes tractats, una pregunta em consumia: qui deu dissenyar l’estratègia d’oposició del PP? I per què m’ho deman, us demanareu. Aquí en teniu uns quants exemples.

1- Presenten una proposta perquè redactem un reglament de bon ús de les xarxes socials… el dia que el seu diputat, sí, aquell que tots sabem, havia incendiat les xarxes amb una piulada falsa en què insultava greument a Podem! D’açò se’n diu tenir el do de l’oportunitat…

2- El millor, però, va arribar quan l’expresident del Consell em va deixar anar que jo no defensava bé els interessos de Menorca… perquè no era diputada! Em va posar la resposta en safata, ho he de confessar: no crec en l’acumulació de càrrecs i, a més, dedic, com a mínim, 52 dies a l’any més que ell a exercir de Presidenta, els dimarts que anava a Palma a pitjar el botó que Bauzá li manava. Cal recordar, en aquest sentit, que si per una cosa es va fer famós el diputat-president del Consell és per la seva nul·la activitat al Parlament i per, mentre acaparava càrrecs, deixar perdre la inversió de s’Enclusa i no moure un dit pel centre Bit, per exemple.

3- I el súmmum total: l’expresident va citar aquest blog! Sí, amics i amigues, us ho imaginau? Us imaginau el PP llegint les entrades que faig per després citar-me al Ple? Quin plaer més absolut! Però no s’acaba aquí: es va dedicar a atacar-me llegint editorials del diari Menorca! Sense comentaris.

4- I, per acabar, em va dir que necessitava til·la perquè estava nerviosa, jo, que puc comptar amb els dits d’una mà les vegades que he perdut la compostura! I, sobretot, va insistir en una cosa molt lletja que, tots els que em coneixeu, sabeu: som vaga, molt vaga, no faig feina, no m’agrada la feina, no aclaresc res… (Açò darrer és una ironia, lectors del PP, no sigui cas….)

En fi, es veu que l’estratègia d’oposició del PP passa per llegir el diari, llegir aquest blog i acusar-me de ser una inepta total. A moments, he de confessar que em va semblar que tenien com una fixació amb la meva persona. Sobretot, quan durant el debat d’una proposta sobre places de dependència, fins a tres vegades, per dir el nom de la consellera de benestar social del Govern, Fina Santiago, una consellera del PP va dir… Fina Salord! Evidentment, vaig haver d’esmenar l’error dient que la meva germana és dona de grans coneixements però que, de places de dependència, estava segura que no en tenia ni idea…

Per tot açò, i coses que ara em call. com deia Lluís Llach, jo em deman: qui dissenya l’estratègia d’oposició del PP?

• Activitat política
• 1 comentari

Dia 12 de gener, el Govern Balear va aprovar el decret llei de mesures urgents en matèria urbanística que torna enrere diverses normes amb les quals, i a través de lleis sectorials (com ara la de Turisme o l’Agrària) o lleis com la LOUS (d’ordenació i ús del sòl), el govern Bauzá va introduir canvis que modificaven l’ordenació territorial i urbanística i que obrien la porta a l’execució de projectes de greu impacte que posaven en perill el model territorial insular, en especial pel que fa al sòl rústic.
Així, la primera conseqüència del decret llei sobre Menorca és que preserva el sòl rústic de grans projectes urbanitzadors que, de forma irreversible, haurien capgirar la fesomia de l’illa. D’altra banda, el segon efecte del decret llei, i no manco important, és que es recupera l’equilibri competencial en matèria urbanística i territorial, respectant les competències que tenen els ajuntaments i el Consell Insular de Menorca, els quals tornen a tenir la facultat de decidir el model territorial de l’illa i de cada municipi.
En aquests moments, el decret llei atura que es puguin construir “grans equipaments desestacionalitzadors(?)” en qualsevol categoria de sòl rústic, fins i tot, en zones naturals protegides, grans equipaments que podien anar acompanyats d’hotels de fins a 200 places; o acaba amb l’arbitrarietat que un determinat projecte pogués ser autoritzat, encara que no s’adequàs a la normativa general, pel sol fet d’haver estar redactat per “arquitectes, enginyers o artistes de renom o prestigi internacional o que es tractàs d’”actuacions singulars o emblemàtiques”; o elimina la paradoxa que les autoritzacions excepcionals per modernització de la planta hotelera –superant els paràmetres que fixa la normativa turística, urbanística o territorial amb caràcter general- es poguessin aplicar a nous (!) establiments turístics, per posar, només, uns quants exemples.
Tanmateix, sense cap dubte, el decret llei permet conjugar el manteniment del territori amb l’activitat econòmica. Per tant, es poden continuar fent agroturismes en construccions anteriors a 1960 i en una extensió de 21.000m2; es permeten les superfícies per a la venda directa en sòl rústic, només que es limiten a 75m2; també els establiments turístics que es donin de baixa poden canviar d’ús (d’hoteler a residencial, per exemple), si el planejament municipal ho permet; els allotjaments rurals, d’altra banda, poden ser objecte d’ampliació, amb els límits que fixa la Llei del sòl rústic; el creixement dels hotels es permet per agregació de parcel•les adjacents que no estiguin qualificades d’Espai Lliure, Equipament Públic o Sòl Rústic…
Així, ja ho vaig dir el dia de Sant Antoni, el repte és fer possible el desenvolupament econòmic sense perdre de vista, però, que els recursos naturals són limitats i que, a més, són la principal riquesa de Menorca, riquesa que no es pot fer malbé a causa d’una gestió irresponsable. No podem malmetre l’esforç de moltes generacions de menorquins que ha permès conservar l’illa i garantir-ne els recursos naturals, mantenint les seves platges, el camp, els camins o un paisatge ben característic. Uns valors naturals que, avui, indubtablement, són font d’atracció social i econòmica i són essencials per a la qualitat de vida de les persones que vivim a Menorca. El patrimoni natural de l’illa és allò que ens diferencia i, per tant, és el que ens pot garantir el futur de la nostra economia.

• Activitat política
• Sense comentaris