Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'Activitat política'

Discurs d’investidura 2015-2017

 

Posant ordre al blog, he vist que no havia penjat el discurs d’investidura de Presidenta del Consell Insular de Menorca. Aquí el teniu, un any i mig després, per si a algú li pot interessar.

“Honorable Vicepresident i Consellers del Govern de les Illes Balears, honorables consellers del Consell Insular de Menorca, diputats del Parlament i del Congrés dels Diputats, batles dels diferents pobles de Menorca, autoritats, senyores i senyors, amigues i amics; gràcies per ser avui aquí, al Consell Insular de Menorca, la casa de tots els menorquins, per donar inici a un nou mandat, a una nova etapa en què les persones, el paisatge que ens dóna forma i les paraules que ens fan ser qui som seran l’eix central de l’acció política.

En aquests moments, finalment visualitzam la formació d’un Consell Insular de Menorca plural i més equilibrat que mai en la seva composició, perquè els ciutadans així ho van expressar, de forma clara i inequívoca, dia 24 de maig a les urnes. Pluralitat i equilibri que no podem negar que representen tot un repte, en absolut exempt de dificultat, com hem pogut comprovar aquestes darreres setmanes, en el que és, tanmateix, un senyal  clar de salut democràtica, perquè ens obliga, com va dir el professor Josep Maria Reniu, “a generar espais de col·laboració, de consens, de diàleg des de la diversitat de punts de vista, opinions i propostes polítiques que a la fi contribuiran a generar millors respostes des del govern a les necessitats dels ciutadans, és a dir, millors polítiques públiques”.

Així, assistim –potser encara de forma no prou conscient– a un canvi radical a nivell global en què la veu de les persones és més forta que mai i les fronteres més difuses. El que passa a Menorca es projecta més enllà, i a l’inversa. Avui no podem viure d’espatles a la profunda i dramàtica crisi que es viu a Grècia o no podem tancar els ulls davant una Mediterrània clapada de cossos negats en la insensibilitat més absoluta. De la mateixa manera, per exemple, la conservació del paisatge i dels recursos naturals, que han fet valedora Menorca d’una distinció com la d’illa Reserva de la Biosfera, és seguida de ben a prop per moltes persones, des de la distància, amb admiració i, a moments, amb preocupació.

Així, estam parlant d’un canvi social profund, que exigeix noves formes d’analitzar la realitat i, per tant, també noves formes de fer política. Com va dir el pensador Alexis de Tocqueville, “una època completament nova necessita d’una ciència política nova”.  I no és fàcil, ho sabem tots, deixar endarrere allò que ha estat l’estructura i el funcionament habitual dels governs, de les administracions públiques, dels partits polítics i d’altres corporacions amb incidència política. I, tanmateix, tot i la dificultat, s’imposa una manera nova de fer política basada, de manera innegociable, en la proximitat, la transparència, la participació ciutadana i l’eficàcia. I, avui, l’equip de govern format pel PSOE, Podem i Més per Menorca vol dur a terme aquesta acció política des d’un Consell Insular fort, sempre al costat dels ajuntaments, amb un finançament just; un Consell Insular que ha de ser l’òrgan màxim de govern de Menorca, amb competències, lideratge, capacitat de decisió i de reivindicació, capaç de donar resposta als reptes més importants de la societat menorquina, entre ells, un de prioritari per històric: aconseguir un transport aeri digne, una mesura clau en termes econòmics i de benestar, de la qual en depenen estudiants, empresaris, turistes i tots els menorquins, en definitiva.

Tanmateix, si avui tenim tots una prioritat aquesta és recuperar i garantir el benestar de les persones a les quals la crisi econòmica que hem viscut i encara vivim ha copejat amb més força i que es tradueix en uns índexs d’atur i de precarietat laboral alarmants. Una crisi que ha fet créixer les desigualtats socials, unes desigualtats que l’administració té l’obligació de corregir. Així, posarem en marxa mesures urgents antidesnonament; implantarem progressivament una Renda Bàsica Garantida que s’adapti a les necessitats de les persones que no poden fer front a les despeses bàsiques (subministraments, alimentació, transport, habitatge); i iniciarem un Pla de xoc contra l’exclusió social que garantesqui, especialment, l’alimentació infantil, en especial en època de vacances. D’altra banda, sol·licitarem al Govern Balear la posada en marxa, a Mallorca, d’un servei provisional de residència de malalts i familiars de Menorca fins que no es pugui posar en marxa la residència definitiva.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, elaborarem un Pla de polítiques socials d’infància (0-3 anys), amb mesures de progressivitat de cost segons la realitat econòmica de les famílies i amb mesures i recursos especials d’intervenció en casos de famílies en risc d’exclusió social. Reforçarem el programa de beques insulars per a estudiants que s’hagin de desplaçar tant dins com fora de l’illa, i les de menjador, material escolar i transport.

Retornar el consens i el diàleg en el món educatiu és una feina ineludible en una illa que ha patit, de primera mà, en la figura de tres directors expedientats, els efectes més dramàtics de les polítiques d’imposició en aquest àmbit. Així, donarem suport  al Pacte per l’educació, com a punt de partida per assolir una educació pública de qualitat, universal, laica i gratuïta dins un marc normatiu estable; i potenciarem la formació professional a tots els nivells amb la revisió del catàleg d’oferta existent cercant l’adequació a la realitat i la demanda de l’illa. I, per açò, és fonamental escoltar la veu dels més joves amb la recuperació el Consell de Joventut de les Illes Balears i l’aprovació d’un Pla insular de joventut que detecti les necessitats i potencialitats actuals del col·lectiu.

Pel que fa a l’àmbit esportiu, volem fomentar i promoure l’activitat física esportiva, considerada com un espai d’educació, creixement personal, participació social i foment de la convivència. Per açò, fomentarem els esports minoritaris i l’esport base, i per a  col·lectius específics: escolars, gent gran i persones amb diversitat funcional.

I durem a terme totes aquestes actuacions sense oblidar-nos de la solidaritat internacional i la cooperació, per la qual cosa incrementarem anualment un mínim de 0,1% dels ingressos propis anuals del CIM, fins arribar a la fita del 0,7%, com a mínim.

Així, les persones seran la nostra prioritat però també el territori, que és el principal valor que té Menorca, la Menorca que ens han llegat i que tenim l’obligació de mantenir per a les generacions futures, fent front a les amenaces de prospeccions petrolieres o revisant aquelles lleis contràries a la sostenibilitat  per evitar danys irreparables al medi ambient. En aquest sentit, és prioritari iniciar la preceptiva i necessària revisió del Pla Territorial Insular, una eina imprescindible per dur a terme un ús sostenible i ordenat del territori que dóna valor diferencial a la nostra illa. O recuperar, també, el Pla Insular de la Costa.

I, evidentment, dins aquest context, és fonamental dotar l’Agència Reserva de Biosfera d’un equip tècnic propi que garantesqui el compliment dels objectius d’un territori distingit amb aquesta declaració, que és, alhora, un repte. Aquesta Agència ha d’estar present, amb la seva filosofia de sostenibilitat, en totes les àrees d’actuació del Consell, per la qual cosa es reforçarà la seva estructura transversal i multidisciplinària (recuperant, entre d’altres, el Consell Social i el Consell Científic).

I, finalment, si parlam de territori i medi ambient, quatre reptes indefugibles: el primer, millorar el tractament de residus de Menorca i la planta de tractament de Milà; en segon lloc, reclamar la competència en matèria de recursos hídrics –amb la dotació econòmica i de personal suficient– i crear el Consorci insular d’aigua per definir i gestionar el model d’abastiment d’aigües, la qualitat i el sistema tarifari que volem per a Menorca; redactar un Pla de camins rurals que en contempli un inventari i l’estudi de la seva titularitat perquè l’administració pugui actuar en conseqüència; i, finalment, revisar el pla d’execució de les obres a la carretera general per reconduir la construcció de les rotondes que han provocat tanta contestació social, i millorar el transport públic terrestre.

Persones, paisatge, però també la nostra llengua i la nostra cultura, allò que ens defineix com a poble i és, sens dubte, un dels principals valors que té la nostra illa, un valor que hem de fer créixer potenciant, d’una banda, la investigació científica, la divulgació i l’intercanvi, des de Menorca, a través de l’Institut Menorquí d’Estudis; i, de l’altra, a través de la coordinació i el treball conjunt dels agents culturals de l’illa, per la qual cosa constituirem el Consell Assessor de Cultura com a òrgan vertebrador de la cultura a Menorca, amb l’objectiu d’estalonar les entitats socioculturals, la creació artística i la promoció dels artistes de Menorca, en tots els seus vessants.

D’altra banda, hem d’impulsar la recuperació, accessibilitat i investigació del patrimoni arqueològic i etnològic de Menorca i continuar treballant, de manera decidida, tal i com ha fet l’anterior equip de govern,  amb la candidatura de la «Menorca Talaiòtica» com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Finalment, hem de recuperar el consens per la normalització lingüística, i fomentar l’ús tant social com institucional de la llengua catalana, així com promoure la producció cultural i audiovisual pròpia. La reincorporació a l’Institut Ramon Llull, organisme de promoció exterior de la cultura en llengua catalana, i la recuperació de l’emissió del Canal 33 i el 3/24 de TV3, en són aspectes prioritaris.

Per poder dur a terme totes aquestes actuacions de manera òptima i efectiva, és indispensable impulsar un canvi econòmic, el motor del qual ha de ser l’administració, a través d’un pla estratègic de transició que reorienti la política econòmica, potenciant les aliances entre els sectors, i que inclogui persones, territori, economia, model i no només creixement econòmic. I, dins aquest context, una paraula imprescindible: innovació, que ve acompanyada de l’impuls a la construcció del Parc BIT.

En aquest sentit, reactivar el Consell Econòmic i Social i impulsar un Contracte Social a Menorca (gran acord entre treballadors, sindicats patronals i l’àmbit associatiu), que dibuixi un nou camí de progrés i benestar, es fan imprescindibles, així com el suport a les petites i mitjanes empreses de l’illa i al teixit comercial local, o impulsar el Contracte Agrari Reserva de la Biosfera com a motor de l’agricultura sostenible, a la vegada que es potencia el segment d’ocupació denominat “verd” com l’ecoturisme, la bioconstrucció, el producte local diferenciat i les energies renovables.

Capítol a part reclama el sector turístic, avui per avui, el motor de l’economia de Menorca. La reivindicació de la transferència immediata i ben dotada econòmicament de la promoció turística als consells insulars, com marca l’Estatut d’autonomia, és innegociable, per imprescindible. Tan imprescindible com apostar per la innovació, l’especialització i la diferenciació de destinació i producte, o regular i planificar a nivell insular la comercialització turística d’habitatges i revisar el “tot inclòs”.

He començat aquesta intervenció parlant de canvis. De canvis profunds a nivell social i també en les formes de fer política. Volem atracar aquest consell als ciutadans; fer una administració transparent i accessible; impulsar mecanismes legislatius que facilitin consultes ciutadanes en aquells temes especialment sensibles, a través dels nous mitjans tecnològics; i potenciar els òrgans de participació ciutadana amb què compta aquest Consell Insular de Menorca.

En aquest sentit, serà important la creació d’un Consell d’Illa, com a màxim òrgan de consulta i participació ciutadana, amb la finalitat de liderar els processos de reflexió, coordinació i consens en aquells aspectes prioritaris de la gestió. Vol ser l’àmbit en què els consellers de totes les àrees compartesquin amb els ciutadans els objectius anuals que es marquen en la seva gestió, així com el seu grau d’assoliment; i treballar per fer possible que el pressupost del Consell Insular de Menorca sigui el màxim de participatiu i lligat a les autèntiques prioritats de les persones. I, lògicament, hi tindran un paper clau les entitats i associacions ciutadanes, imprescindibles per la seva tasca activa de reivindicar i d’assumir les demandes, necessitats i preocupacions dels diversos sectors socials de l’illa, exemples de la qual hem vist, aquests darrers mesos, de manera constant.

Ja acab. Efectivament, s’imposen noves formes de fer política. I aquesta política l’hem de dur a terme tots els grups polítics que formen aquest Consell Insular de Menorca, cadascun al lloc que ens ha tocat ocupar. És la nostra voluntat més ferma tenir el Partit Popular al nostre costat per construir la Menorca de tots i és per això que ja els anuncii que tindran un lloc destacat no només en tots aquells àmbits habituals sinó també en els de gestió d’aquesta administració, com, per exemple, el Consell Executiu, reservat, fins al dia d’avui, als consellers de l’equip de govern.

Com deia el poeta Arquíloc, “comprèn que a la vida impera l’alternança”. I és des del convenciment que aquesta alternança és absolutament necessària i imprescindible que hem d’aprendre a construir realitats no des de l’enfrontament sinó la confrontació, la cooperació i el respecte mutu, i així ha de ser.

Dia 24 de maig els ciutadans van parlar a les urnes per capgirar l’escenari polític. Ara, som els seus representants polítics els que hem de respondre amb fets a la seva crida. I ho farem amb la humilitat però també amb la fermesa de qui sap que té per davant una tasca que no serà gens fàcil. Com deia el poeta Joan Salvat-Papasseit: “al llavi una flor i l’espasa ferma. Moltes gràcies.

Honorables i digníssimes autoritats, senyores i senyors, amics i amigues, vull agrair la seva assistència a aquest acte de constitució del nou Consell Insular de Menorca que ara acaba. En aquest moment, donam inici a una nova etapa  que l’equip de govern integrat per representants dels partits polítics PSOE, Més per Menorca i Podem volem afrontar amb responsabilitat, proximitat, transparència i eficàcia. I, sobretot, il·lusió i ganes.

Ja ho hem dit: s’obre una etapa d’esperança. La gran responsabilitat adquirida amb la ciutadania exigeix un govern fort, estable i eficaç, capaç de retornar la il·lusió i millorar les condicions de vida dels habitants de Menorca. Aquest és el nostre objectiu i només el podrem dur a terme acompanyats per una ciutadania atenta que ens ajudi i ens recordi, constantment, els compromisos adquirits.”

 

Amb mig any de retard, recuperam les cròniques de les sessions plenàries del Consell Insular de Menorca perquè, malgrat el temps passat, m’agrada tenir-me -i oferir-vos- un resum dels temes, al meu parer, més interessants que s’hi han tractat.

Així, durant el mes de juny passat, van celebrar-se tres plens, el primer, per donar compte de la reestructuració del govern a causa de les renúncies de dos consellers, en Santi Florit i na Maria Sellarès. Des de l’equip de govern, els vam agrair la feina feta tots aquests mesos en què vam tornar a arrencar els motors de la institució per tirar endavant projectes importants i no sempre fàcils. Van ser mesos de compartir, també, situacions personals i familiars complicades que no vam fer més, però, que estrènyer la nostra relació personal. Pocs dies després, es convocava un segon ple extraordinari en què els nous consellers, Miquel Company i Miquel Preto, van prendre possessió dels seus càrrecs i als quals vam agrair la seva implicació i els vam desitjar una bona i profitosa feina.

Pel que fa al ple ordinari del dia 20 aquest mes, coincidint amb el Dia Mundial del Refugiat, va començar amb un minut de silenci per expressar el dol i la solidaritat per l’injust patiment dels refugiats de tot el món. Malauradament, el número de persones desplaçades i refugiades, allotjades a camps reconeguts, o amuntegades en campaments irregulars sense garanties de seguretat, és esfereïdora. L’any 2014 es va assolir el tràgic rècord històric de 59 milions i mig de refugiats arreu del món, i a dia d’avui se superen àmpliament els 60 milions. El Consell Insular de Menorca ha aprovat al llarg dels últims mesos diverses declaracions, i ha iniciat, junt amb els vuit ajuntaments de Menorca i a través del Fons Menorquí de Cooperació, la campanya “Menorca es mou”, amb accions de sensibilització de la nostra societat, i un projecte de suport als refugiats acollits a l’illa grega de Quios, a més de reclamar de manera constant que s’obrin les fronteres i que l’Estat agiliti els tràmits perquè Menorca també sigui terra d’acollida.

D’altra banda, amb motiu del Dia Nacional de les Llengües de Signes Espanyoles, des del Consell Insular de Menorca vam voler posar en relleu el valor d’aquestes llengües en l’exercici dels drets, deures i llibertats de les persones sordes i sordcegues, com a garants de la seva participació igualitària en la vida democràtica. Vam apel·lar a totes les institucions, agents públics, socials i al conjunt de la ciutadania a actuar de forma compromesa per col·locar les llengües de signes espanyoles en condicions d’igualtat, en totes les esferes de la vida educativa, social, cultural, econòmica i política de la nostra Comunitat.

Un altre punt de l’ordre del dia relacionat amb les llengües va ser l’aprovació inicial del nou Reglament d’usos lingüístics del CIM, un reglament que s’adapta a la nova situació i que, en recuperar l’esperit de l’anterior Reglament de 2005, situa la llengua catalana en el lloc que li correspon dins el Consell Insular de Menorca a fi de garantir de forma real el dret dels ciutadans a relacionar-se amb el CIM en qualsevol de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma, la qual cosa no quedava garantida amb les normes que els diferents governs del Partit Popular van dictar en la legislatura anterior, marcada per un atac constant a la llengua catalana, a la llengua pròpia del territori de les Illes Balears.

Finalment, m’agradaria destacar l’aprovació de l’inici del nou Pla Director Sectorial de Carreteres perquè l’iniciat anteriorment, el març del 2010, va restar paralitzat durant els 4 anys de govern del PP. Quan va entrar el nou equip, vam intentar reactivar-lo, cosa que no va ser possible perquè es trobava absolutament desfasat en contemplar actuacions només fins al 2018 i no ajustar-se al nou marc legal. La voluntat és elaborar un Pla complet, integrat, que inclogui la planificació de transport en bicicleta i molt necessari per dur a terme una bona planificació, projecció, execució i gestió del sistema general de les carreteres de Menorca.

Avui fa 38 anys que va ser aprovada en referèndum l’actual Constitució Espanyola, màxima norma de l’ordenament jurídic i de l’estat.  El 1978, va ser l’any del Mundial d’Argentina, amb els mítics Mario Kempes, Paolo Rossi, Arconada, Migueli o Juanito; va ser l’any del SEAT 128, que es publicitava com “esportiu, berlina i break” per la seva versatilitat; el 1978, miràvem Mazinger Z o Aplauso en uns televisors que començaven a tenir color; vèiem La escopeta nacional al cinema o ballàvem al ritme de Grease i Camilo Sesto, quan a les discoteques encara apagaven els llums per posar cançons “lentes”. Ha plogut molt, des de llavors.

Avui, en ple segle XXI, la realitat que acab de dibuixar se’ns fa molt, molt llunyana. Tot ha canviat a velocitat de vertigen i, tanmateix, excepte uns pocs canvis, podem dir que la Constitució Espanyola, que regula la forma i l’estructura de l’estat i els deures i drets dels ciutadans, es manté inalterable. Deia Thomas Jefferson, el tercer president dels Estats Units d’Amèrica i considerat un dels pares fundadors de la nació, “el poder constituent d’un dia no pot condicionar el poder constituent del demà”. O, per dir-ho, també en paraules seves, cada generació ha de tenir la seva Constitució, aquella en la qual s’hi pugui reconèixer.

La idea d’una reforma constitucional és clau en un estat de dret i, per tant, un deure democràtic ineludible. Des de la normalitat més absoluta, s’ha de començar a treballar per actualitzar la Constitució perquè doni cabuda a allò que els ciutadans reclamen. La societat ha canviat i no pot regir-se per un marc jurídic que encara respon a una fotografia del país en blanc i negre: som a l’època de Messi i Ronaldo; dels monovolums; de sèries americanes de culte; de músiques d’arreu del món. S’ha d’escoltar el poble, s’ha de treballar perquè la veu dels ciutadans sigui reconeguda com l’única vàlida en una democràcia en què el poder sobirà és del poble.

La paraula “Constitució” prové del llatí “constituere”, format pel prefix “con”, que vol dir “conjuntament”, i el verb “statuere”, “disposar”. Disposem, idò, tots junts, quin ha de ser el nou marc de convivència en el qual ens hem de moure i, a la vegada, treballem per enfortir aquells valors que ja contempla la Constitució actual, com la defensa dels pobles i de les llengües de l’Estat; la separació dels poders legislatiu, executiu i judicial; o el dret a un habitatge digne i al treball.

« Anterior - Següent »