Maite Salord

Escriptora

Arxiu de la categoria 'Activitat política'

El ple d’octubre del Consell Insular de Menorca va començar amb una declaració de solidaritat amb el poble d’Haití, greument colpejat per l’huracà «Matthew» en el seu pas pel Carib, els passats 6 i 7 d’octubre. Una catàstrofe natural de la magnitud d’aquesta sempre ocasiona pèrdues irreparables, sigui on sigui que afecti. Però els països empobrits pateixen d’una manera molt més severa aquest tipus de fenòmens, i encara s’hi ha d’afegir el risc de la invisibilitat i d’una atenció insuficient per part de la comunitat internacional. En el cas d’Haití aquest drama és encara més colpidor, ja que es tracta d’un país que avui encara no s’ha recuperat de les conseqüències del devastador terratrèmol de 2010. Per tot açò, el Consell Insular de Menorca  i els vuit ajuntaments de l’illa es van comprometre a establir, en el marc del Fons Menorquí de Cooperació, la resposta solidària institucional de Menorca amb el poble d’Haití, a fi de contribuir d’una manera efectiva a reparar els efectes d’aquesta tragèdia.

D’altra banda, el PP va presentar dues propostes sobre turisme que -beneficis de dur endarrerides aquestes cròniques- el temps ha contestat molt millor que una servidora al ple. La primera, feia referència a la necessitat de tenir estand propi a FITUR i burxava en les suposades “desavinences” de l’equip de govern amb el sector turístic. Avui, acabats de tornar de la fira, resulta que l’estand de Balears ha estat el guanyador de tots els de les comunitats autònomes i que un dels actes principals ha estat la presentació de la campanya conjunta de l’administració, ASHOME i PIME per promocionar Menorca a l’hivern. Queda tot dit!

D’altra banda, el PP no es resisteix a abandonar les seves dèries i, ara que no pot dir que anam en contra del turisme, vol fer creure que no tenim una línia política definida a l’hora de promocionar Menorca. I, una altra vegada, el temps i les xifres els posen al seu lloc: mai no s’havien fet passes tan fermes per aconseguir l’objectiu conjunt (administració, sector privat, touroperadors, etc) de rompre l’estacionalitat i allargar la temporada, atrets pel patrimoni de l’illa, el seu entorn protegit privilegiat, la gastronomia, etc, etc. El 20016, més de 500.000 persones ens van visitar fora dels mesos d’estiu, i és la tònica que es preveu per al 2017. Aquesta és la realitat.

Pel que fa a la sessió plenària del mes de novembre, voldria destacar que es va iniciar amb un manifest de tots els grups polítics de repulsa a qualsevol acte de violència masclista i voluntat de seguir treballant per impulsar la sensibilització, la detecció i el suport a víctimes i fills menors. La violència masclista és, sens dubte, un dels drames que més impotència ens genera, avui, a tots.

D’altra banda, també es va aprovar el Pla Insular de Gestió de Patrimoni Històric per al període 2016-2018 l’estructura del qual continua la línia marcada pels plans anteriors, articulada en programes genèrics vinculats a cada una de les tasques que la protecció del patrimoni històric requereix: la millora de l’administració i de la gestió, la protecció i salvaguarda, la conservació i restauració, la formació, la investigació i difusió, la salvaguarda i difusió de la cultura popular i del patrimoni immaterial i, finalment un que tracta de la candidatura dels béns arqueològics de l’època talaiòtica a patrimoni mundial, i que cada un dels programes conté els objectius, les mesures i les accions que es preveuen, acompanyades, per primera vegada, d’una partida pressupostària.

Finalment, en els dos plens, l’oposició va insistir en demanar resultats immediats en tots aquells temes que ells van tenir aturats -i, fins i tot, hi votaven en contra!- durant el passat mandat: residència de malalts a Son Espases, dessaladora, conservatori, carretera… Res de nou. Deixem-ho aquí.

 

A la sessió plenària del Consell Insular de Menorca del mes de juliol es va aprovar una proposta d’acord de mesures contra la LGTBfòbia i per combatre la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere. Els punts d’acord són: seguir portant a terme polítiques d’igualtat per al col·lectiu; programes per integrar-lo i visibilitzar-lo o per eradicar l’assetjament escolar i laboral.

En segon lloc, també es va aprovar una proposta de l’equip de govern d’instruccions per a una contractació socialment responsable i mediambientalment sostenible al Consell Insular de Menorca. La inclusió d’aquestes clàusules es realitzarà sense detriment dels principis de publicitat, lliure concurrència, transparència i igualtat de tracte.

Finalment, del ple de juliol voldria destacar l’aprovació inicial de la modificació del Reglament de funcionament de la Comissió assessora en matèria d’accessibilitat per tal d’impulsar-la. El compromís de l’equip de govern és amb les persones i, en aquest context, l’accessibilitat –fer possible que l’entorn apte per al màxim nombre de persones en condicions de confort, seguretat i igualtat- és una prioritat. Un entorn dissenyat per a tothom suposa un benefici per al conjunt de la societat, atès que totes les persones són susceptibles de tenir limitacions o condicionants en algun moment de la vida. A la vegada, és un element fonamental per aconseguir una societat basada en la igualtat de drets i d’oportunitats.

Pel que fa a la sessió plenària del mes de setembre, entre d’altres,  l’equip de govern va dur a aprovació una proposta per instar el govern de l’Estat a facilitar el procés per tal que, a través de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) es puguin obtenir dades estadístiques per Illes, cosa que actualment no és possible i que representa un clar desavantatge per a Menorca.

D’altra banda, el PP va presentar una moció sobre els aparcaments de les platges, demanant una solució immediata a un problema que és complex. Així, se’ls va haver de recordar una obvietat: que les platges tenen la capacitat que tenen i que els aparcaments estan dimensionats a aquesta capacitat. La solució no passa per obrir aparcaments il·legals (com van fer ells) o per redactar un Pla d’estacionaments (com van fer ells) que els mateixos tècnics del Consell van tombar perquè tenia moltíssimes deficiències. L’actual equip de govern està treballant en una sèrie de mesures per descongestionar els accessos a les platges, com són augmentar la informació, reforçar la vigilància i el control o impedir els estacionaments a les vores dels camins. A més llarg termini, es modificaran els plans especials per facilitar el transport públic, controlant, també, el nombre d’usuaris que arriben a les platges per la mar.

L’illa de Llatzeret, ubicada a l’entrada del port de Maó, constitueix un conjunt arquitectònic de gran valor monumental i històric, que va ser declarat bé d’interès cultural (BIC) el 1993, i regit per tant per la Llei estatal de patrimoni històric quant a protecció i ús. Des del 1985, després d’una important inversió, per part del Govern central, per a la rehabilitació d’una part de les seves instal·lacions, el des de llavors denominat Centre de Formació de Llatzeret acull diverses trobades de caire formatiu i cultural, com l’Escola de Salut Pública de Menorca. Per mitjà del Decret 38/2014, de 29 d’agost, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va assumir el traspàs del Centre de Formació del Llatzeret de Maó. El Consell de Govern de les Illes Balears, en data 17 d’octubre de 2014, va aprovar el traspàs al Consell Insular de Menorca del Llatzeret, traspàs que va ser aprovat per unanimitat de tots els grups polítics en la sessió plenària de dia 27 de febrer de 2015.

A partir d’aquí, el 10 de desembre de 2015, tot just fa un any, a iniciativa de l’equip de govern del Consell Insular de Menorca, es va constituir el grup de treball de Llatzeret, un grup ampli i representatiu dels sectors implicats, d’una manera o altra, en el projecte, grup integrat per representants de l’Escola de Salut Pública, IME, UIB, PIME, CAEB, ASHOME, CCOO, UGT, Cercle d’Economia, Joves Empresaris, Col·legi Oficial d’Arquitectes, ajuntaments de Maó i es Castell i de tots els grups polítics del Consell. La finalitat no era altra que elaborar un full de ruta per a la gestió de les instal·lacions, que permetés anar definint el futur pla d’usos de Llatzeret. I amb aquesta finalitat es va anar reunint fins al mes de juny del 2016, moment en el qual es va aprovar un full de ruta fruit de les hores compartides de propostes i debats, el qual ha servit de base al Pla d’usos que es va presentar fa unes setmanes.

Així, el full de ruta ja marcava els usos que el Pla desenvolupa d’una manera més concreta. El primer seria l’ús formatiu i de recerca, la pedra angular del qual és, sens dubte, l’Escola de Salut Pública, tot un referent dins i fora de Menorca i que any rere any creix en nombre d’assistents, fins arribar als 750 de la darrera edició, per la qual es proposa ampliar el nombre d’aules i dotar-la d’una residència de 200 places per a estudiants i personal docent que, permeti, a més, augmentar l’oferta formativa i de recerca. S’està estudiant, també, que aquestes places puguin ser ocupades per visitants de l’illa, quan no hi hagi activitat formativa.

En segon lloc, l’ús cultural, lligat a activitats diverses, una de les quals, les visites al complex, ja s’han duit a terme durant el 2016, entre els mesos de maig i novembre, amb un nombre de visitants que gira al voltant de les 2000 persones que, a més, ja han pogut visitar el cementeri gràcies a les feines de neteja i condicionament que es van realitzant contínuament dins l’espai, per part dels treballadors de Llatzeret. Aquest ús aniria lligat, també, a un centre d’interpretació de Llatzeret que explicaria la seva singularitat arquitectònica a la Mediterrània, a partir d’objectes de l’actual museu i d’altres recursos museogràfics. El centre d’interpretació també podria comptar amb una botiga per comercialitzar objectes de record de la visita.

I, finalment, l’ús turístic i d’hostatgeria, un ús que requerirà d’estudis més aprofundits tant pel que fa al model de la instal·lació com a la viabilitat econòmica. En qualsevol cas, ha de ser un equipament diferent, perfectament integrat dins l’espai magnífic de l’illa de Llatzeret i que, d’alguna manera, lligui amb la filosofia del lloc: tranquil·litat, salut, etc. L’hotel ha d’estar pensat tant per a visitants com per als menorquins molts dels quals, aquests darrers mesos, han (re)descobert aquest lloc emblemàtic Menorca que no deixa indiferent a ningú.

Així, del Full de ruta de Llatzeret al Pla d’usos, la feina continua. Tenim damunt la taula tot un seguit de propostes, ambicioses i rigoroses, que s’hauran d’anar perfilant, algunes en els pròxims mesos, unes altres en els pròxims anys. La voluntat, tanmateix, és que, peça a peça, ben prest comencem a fer realitat un projecte que, sens dubte, permetrà mantenir i posar en valor un patrimoni que és únic i del qual els menorquins ens sentim orgullosos.

(Article publicat al diari Menorca, dia 4 de gener de 2017.

« Anterior - Següent »