En la sessió plenària del Consell Insular de Menorca del mes d’abril, es va aprovar el Reglament del Consell d’Illa, fòrum global de participació ciutadana i, per tant,  lloc de trobada de totes les entitats de Menorca inscrites en el corresponent registre.

Es tracta d’una qüestió molt important perquè, des del primer moment, ha estat voluntat de l’equip de govern del Consell Insular de Menorca facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social. És per aquest motiu que hem previst la constitució d’aquest Consell d’Illa perquè sigui l’òrgan més ampli de participació i deliberació de les problemàtiques que afecten el conjunt de l’illa.

Així, per poder fer realitat el  Consell d’Illa, en el plenari d’abril, es va aprovar, per unanimitat, el projecte de reglament que en determinarà la composició, la forma d’elecció i renovació dels seus membres vocals, funcions i el règim de funcionament d’aquest òrgan col·legiat de caràcter deliberant i consultiu, etc, etc.

L’objectiu del Consell d’Illa ha de ser el de debatre i valorar les grans línies estratègiques i els afers principals, un òrgan de consulta i participació que ha d’assistir el Consell Insular i ha d’implicar de la millor manera possible el conjunt d’agents socials de Menorca en l’activitat de la institució insular per tal de potenciar la màxima participació en la definició i el seguiment del futur de la nostra comunitat insular. Concretament, les seves funcions són:

1. Assessorar el Consell Insular de Menorca en la definició de les grans línies de la política i la gestió insulars, així com generar consens ciutadà en temes d’interès general.
2. Conèixer i debatre els projectes estratègics de Menorca.
3. Conèixer els criteris del pressupost insular i fer el seguiment dels principals programes d’actuació insular.
4. Promoure accions per al desenvolupament equilibrat i sostenible, la cohesió social i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania de l’illa.
5. Emetre informe sobre les consultes ciutadanes que es vulguin fer en aplicació del què preveu el Títol IV del Reglament de participació ciutadana.
6. Debatre i, en el seu cas, emetre informe o dictamen, sobre altres temes vinculats al seu objecte a petició de la Presidència, del Ple del Consell Insular o de les entitats representades

Esperam convocar-lo en els propers mesos, un cop s’aprovi definitivament el Reglament i es nomenin els seus membres, i que sigui un espai actiu de posada en comú d’idees i projectes que han de determinar el futur de Menorca.

• Activitat política
• Sense comentaris

Sens dubte, el tema més important que es va tractar en el plenari del mes de març del Consell Insular de Menorca va ser la derogació parcial de la Norma Territorial Transitòria (NTT), aprovada pel PP en el passat mandat.

En el seu moment, llavors des de l’oposició, vaig criticar amb duresa aquesta fórmula d’ordenació territorial per motius ben diversos: implicava no fer la revisió preceptiva del Pla Territorial Insular (PTI), amb la participació ciutadana corresponent; la seva tramitació va ser un despropòsit darrere l’altre; i, sobretot, pel que representava de desprotecció del territori, de creixement indiscriminat i sense criteri i de construcció de grans infraestructures en rústic.

En definitiva, la NTT -si el PP no l’hagués aprovada a finals del seu mandat i els nous governs autonòmic i insular no l’haguessin limitada- hauria pogut canviar la fesomia d’una Menorca que, no ho oblidem, és Reserva de Biosfera.

Lògicament, la voluntat de l’actual equip de govern del Consell Insular de Menorca, des del primer moment, no podia ser altra que estudiar les alternatives legals per evitar les conseqüències negatives que l’aplicació de la NTT podia produir. No podem oblidar que deixava l’ordenació del sòl en mans de la normativa balear, a través de la Llei Turística i Agrària, i no en mans del PTI. És per aquest motiu que vam creure convenient esperar a l’aprovació del Decret-llei de mesures urgents en matèria urbanística del Govern Balear per estudiar els seus efectes sobre la NTT i, si bé és cert que va frenar aspectes clau, hi continuava havent una contradicció entre el model territorial de la NTT i el del PTI.

D’altra banda, la NTT presentava, en certs, casos, una clara inseguretat jurídica: el PTI permetia un creixement de 600 places hoteleres anuals que la NTT impedeix; o, un altre exemple, la implantació d’energies renovables només seria possible, a Menorca, segons la NTT, si els projectes els impulsa l’administració.

És per tot açò que vam proposar, d’entrada, una derogació total de la NTT, tot i que, durant el període d’informació pública i audiència als ajuntaments i al Govern Balear, ja vam dir que podríem decidir mantenir-ne certs articles que s’avenen amb els criteris de revisió del PTI, per exemple, incloure dins el sistema general viari públic el Camí d’en Kane i el Camí Reial del Nord, com així ha passat, per la qual cosa la derogació és, ara per ara, només parcial.

En qualsevol cas, la solució definitiva vindrà amb la revisió del PTI que ja s’ha iniciat (i que és el que legalment pertocava fer, d’altra banda), una de les prioritats de l’equip de govern per continuar, en definitiva, treballant per un model territorial coherent com és el de Menorca.

• Activitat política
• Sense comentaris

El 16 de novembre de 2015, el Ple del Consell Insular de Menorca va declarar per unanimitat l’any 2017 com Any Pasqual Calbó.  També es creava la Comissió Any Calbó, formada per representants d’institucions, d’entitats i per estudiosos, amb la voluntat de preparar activitats diverses per recuperar la persona i l’obra del pintor il·lustrat menorquí més important. L’exposició que dia 6 d’abril es va inaugurar al Museu de Menorca és una de les fites d’aquest any dedicat a Calbó.

Dimecres dia 12 d’abril, va fer dos-cents anys justos que Pasqual Calbó i Caldés va morir a la seva casa, situada al número 29 del cèntric carrer de s’Arraveleta de Maó. Tenia 64 anys, i deixava un llegat que, avui, dos-cents anys més tard, els menorquins i menorquines de la nostra generació volem reconèixer, homenatjar, i transferir a les futures generacions.

Aquest llegat de Pasqual Calbó és, en primer lloc, la seva excel•lent obra pictòrica, resultat d’una formació artística i tècnica de gran nivell, rebuda en els anys de joventut primer a Maó, després a Venècia, Roma i Viena, i consolidada al llarg de tota la vida. Una part molt significativa d’aquesta obra, fins a un total de 45 peces, és la que podem gaudir en aquesta exposició. Al cap d’uns anys del seu establiment a Menorca, decideix emprendre una gira americana que donarà com a fruit alguns dels quadres més originals i saborosos nascuts dels seus pinzells.

Però  la celebració d’enguany vol posar de relleu d’una manera especial la faceta de Pasqual Calbó com a pedagog, a partir de la recuperació, estudi i edició dels seus tractats didàctics, un autèntic curs matemàtic adreçat als joves menestrals menorquins. Aquesta obra es pot veure per primera vegada en aquesta exposició, després d’haver estat restaurada. He de dir que personalment, com a filòloga i professora que som, em fa una il·lusió especial poder llegir una de les poques mostres de literatura científica en llengua catalana de principis del segle XIX. En aquell moment, el català havia entrat en franca decadència arran del procés d’uniformització castellana, i els tractats científics de Pasqual Calbó, escrits en la llengua en què parlava i vivia el pintor menorquí, representen una aportació cultural d’un valor incalculable per a la història de la nostra cultura.

La transcripció i edició d’aquests tractats, el primer volum dels quals veurà la llum la tardor d’enguany, serà, idò, un altre dels moments cabdals d’aquest any institucional, que les persones que formen la Comissió Any Calbó i totes les que hi col•laboren estan preparant amb tanta passió com encert.

Que la memòria i homenatge de Pasqual Calbó ens ajudi a continuar aprofundint i projectant cap al futur l’aportació de Menorca a la cultura europea.

• Activitat política
• Sense comentaris