Tot i que Menorca és l’illa amb el model econòmic més diversificat, el turisme és, sens dubte, el motor de l’economia insular. Per tant, el repte és continuar treballant per una indústria exportadora forta; per un sector agrari i pesquer capaç d’enfrontar-se als nous reptes amb garanties de futur; per un petit comerç singular; per empreses de recerca i innovació que donin sortides laborals als més joves; i, evidentment, per un turisme de qualitat, no només en un sentit econòmic, sinó en tant que respectuós amb l’entorn natural i interessat en la cultura (patrimoni, gastronomia, tradicions, etc).
Així, quan es parla de la gestió del turisme a Menorca, cal recordar que, el 2003, ja vam ser capdavanters a l’hora de definir-la a través del Pla Territorial Insular (PTI), que, en incloure el Pla d’Ordenació de l’Oferta Turística (POOT), va regular el creixement turístic, els límits del qual ara es reclamen a nivell d’Illes: el 2003 ja vam veure que “sense límits no hi ha futur”. No podem oblidar, a més, que les estratègies territorials proposades en el POOT tenen com a objectius globals els principis següents: sostenibilitat de la qualitat ambiental i l’entorn; diversificació de l’oferta; promoció de la qualitat; desestacionalització de la demanda; i, finalment, generació d’una imatge pròpia de Menorca.
És indubtable que aquests objectius són, avui per avui, totalment vigents. Estam treballant amb la voluntat d’allargar la temporada, de mostrar els valors de Menorca més enllà dels mesos d’estiu, amb l’objectiu d’equilibrar el nombre de visitants durant més mesos i intentar treure pressió durant el juliol i l’agost. I la feina que s’està fent des de la Fundació Foment del Turisme de Menorca està donant els seus fruits, sense negar l’evidència que la difícil situació d’indrets competidors de la Mediterrània, per desgràcia, ens ajuda.
L’any passat es va reduir l’índex d’estacionalitat en 1,2 punts, passant del 64% al 62,8%, cosa que vol dir que un 37,2% dels turistes van arribar fora dels mesos de juny a setembre. El nostre objectiu és continuar treballant per mantenir el nombre d’arribades i consolidar una proporció entre temporada alta i mitjana/baixa del 60% – 40% amb vistes a assolir, en un futur, una proporció òptima del 55%-45%. Aquest nou escenari suposaria la progressiva recuperació d’una temporada turística de sis mesos, amb el que això representaria en termes d’activitat econòmica i estabilitat laboral.
Tanmateix, per aconseguir modular l’arribada de visitants a l’illa i evitar les concentracions dels mesos d’estiu, que no satisfan a ningú i que tenen efectes ambientals i socials molt negatius ̶ sense arribar a la situació d’altres illes però ben conscients que hi estam a prop ̶ , serà clau, entre altres mesures, la revisió que s’està fent del PTI (cal recordar que s’hauria hagut de fer el 2013) per marcar els límits del creixement turístic en un moment en què tenim una nova realitat creada pel boom del lloguer turístic.
Així, amb la revisió del PTI, Menorca torna a tenir l’oportunitat de demostrar que sap perfectament quina illa vol, sense oblidar que cal estar atent a lleis tan importants com la del sòl, la turística, l’agrària o la de l’habitatge, que s’estan tramitant en el Parlament balear. Perquè ningú no nega que la feina feta durant tots aquests anys en matèria d’ordenació territorial i gestió ambiental ha estat determinant per marcar el nivell de qualitat de vida dels menorquins i, a la vegada, ens ha permès competir amb altres destinacions turístiques en una posició d’avantatge. Aquest compromís amb la terra no és visible només en el grau de conservació del paisatge i del medi ambient, també ho és en la riquesa patrimonial i cultural. I qualitat de vida i patrimoni (sigui natural, social o cultural) són grans actius que, tot i no computar en el PIB, generen una riquesa tan inqüestionable com imprescindible.
(Article publicat al diari Menorca dia 12 d’agost de 2017.)
