L’abril és el mes dels llibres. Sant Jordi, la festa dels llibres. El dia en què una part del món celebra el privilegi i el plaer de la lectura. Llibres, autors i lectors surten al carrer per, després, amb la lectura solitària, amb l’escriptura solitària, retrobar-se a si mateixos a través de les paraules. Perquè els llibres ens enfronten a la nostra realitat més íntima. Històries que ens interpel•len directament encara que ens parlin des d’èpoques i des de llocs remots. Ficcions que tenen la capacitat de fer-nos posar a la pell dels altres o d’enfrontar-nos a les nostres cares més ocultes. Que ens fan oblidar el dolor o que ens recorden tots els dolors de la nostra vida.
Entram dins els llibres amb un bagatge personal que els fa diferents segons qui els té a les mans. Lector i escriptor comparteixen la necessitat d’intentar donar sentit a l’existència a través de mons imaginaris que, tanmateix, com els reals, plantegen més interrogants que respostes. Hi ha personatges que recordam com si fossin un parent llunyà. Frases que ens persegueixen tota la vida. Títols que voldríem haver escrit i autors a qui agraïm que, a través de les pàgines dels seus llibres, ens hagin fet pensar, emocionar, gaudir, somriure, discutir, discrepar, patir, admirar, angoixar, plorar, enlluernar…
Les persones no podem viure sense ficció. Al cap i a la fi, tothom crea realitats que no han existit mai, perquè amb la imaginació ens hi va la vida. Una criatura que juga està construint un món imaginari que, a imitació del real, el pot ajudar a protegir-se del seu o a fer-l’hi més comprensible. De més grans, jugam a crear-nos muralles que volem protectores encara que, en el fons, sabem que sempre són fràgils perquè és impossible fugir de la condició humana. Necessitam l’art per enfrontar-nos a la insatisfacció que provoca la incertesa de l’existència. La literatura ens protegeix. Les pàgines d’un llibre són el nostre refugi.
Aquest Sant Jordi, idò, celebrem els llibres. Llibres d’autors menorquins, també. Tenim novetats ben actuals de poesia (Defensionari de Llucia Pallisser, Del color de les pedres que s’esmolen de Joan Rotger Julià), d’assaig (El signe de la creu de Miquel Àngel Maria, Conversam! d’Ismael Pelegrí), de novel•la (El gos de Camus de Joan Pons). Títols que s’afegeixen a tants d’altres, d’autors d’aquí i de fora, que esperen que els donem l’oportunitat d’acollir-nos, d’acollir-los, en una lectura que és també creació.
(Article publicat al diari Menorca de dia 13 d’abril de 2025)