Com vaig dir a la darrera entrada, cinc hores i mitja de ple del Consell de Menorca donen per molt. És pesat, no ho negaré, però només per un parell de frases de la consellera de cultura, l’esforç es va veure recompensat amb escreix. Mentre discutíem si el català ha de ser mèrit o requisit per accedir a la funció pública, va venir la perla de la nit: el model lingüístic del PP és… el model de Suïssa!

Atònita, ho vaig apuntar en un paper i, en acabar el ple, vaig demanar la confirmació del que havia sentit a companys presents a la sala de plens. Efectivament, la consellera havia dit que el tractament de les llengües que es fa a Suïssa és el que defensa el PP, oposant-lo al “model català”, que “crec que defensa el PSM” (sic), va concloure.  I va destacar el fet que  a Suïssa hi ha només una llengua oficial i que saber-ne una altra és un mèrit, justament el que li agrada al PP (!).

En un món on hi ha, aproximadament 5000 llengües i 200 estats reconeguts internacionalment, la planificació del multilingüisme és un tema fonamental per a la supervivència de moltíssimes llengües. I aquesta planificació es pot fer partint de dos models lingüístics diferents, els igualitaris i els no igualitaris. El cas de Suïssa s’inclouria dins primers. El de l’estat espanyol, dins els segons.

Així, a Suïssa, a grans trets, les quatre llengües que es parlen (alemany, francès, italià i romanx o retoromànic) són tractades per igual i, basant-se en un criteri de territorialitat, cada llengua és oficial, en exclusiva, dins el propi territori i totes són oficials de l’estat. A més, cal afegir que, a l’escola, aprenen la llengua del cantó on viuen (i en la llengua d’aquest cantó) i, a més, n’han d’escollir una altra que sigui pròpia d’un dels altres cantons de Suïssa. D’aquesta manera, es garanteix un coneixement entre els suïssos i que l’única llengua coneguda per tothom és la llengua pròpia i oficial del cantó.

Si traslladam aquest model a l’estat espanyol, tindríem que la Constitució hauria de canviar-se (supòs que ara ja no seria cap problema) per situar al mateix nivell totes les llengües que s’hi parlen.  A partir d’aquí, la pròpia de cada territori seria l’única oficial -en el nostre cas, la llengua catalana-  i, a l’escola, podríem aprendre qualsevol de les altres de l’Estat. Qualsevol.

Supòs que ara enteneu la meva alegria, després d’hores infinites de debat estèril. A la fi, una proposta assenyada del PP! Per tant, només puc acabar fent una declaració d’intencions que sé que serà polèmica i que em pot suposar l’expulsió del PSM més per Menorca. Aquí va: si Mariano Rajoy recull, en el seu programa electoral, que el PP aplicarà a l’estat espanyol el model lingüístic suís, NA MAITE SALORD VOTARÀ EL PP.  I, fins i tot, faré campanya per ell. Em sap greu pel meu candidat natural, Miquel Ensenyat. Què hi farem!

• El pensament ordenat/Opinió
• 19 comentaris

Cinc hores i mitja de ple al Consell de Menorca donen per molt. Per exemple, per descobrir que els arguments del PP per no votar una proposta de l’oposició es redueixen, com els deu manaments, a dos: 1) no hi ha doblers culpa vostra; i 2) vam treure més vots i, per tant, podem fer el que vulguem. També em van permetre fer un altre descobriment: les propostes del PSM més per Menorca són “oportunistes” (resulta que no podem demanar ni el que dúiem en el programa electoral perquè “no ho vam fer quan governàvem”!) i, a la vegada, no les presentam en el moment adequat (la maleïda crisi). Per tant, som oportunistes però no oportuns. Quina llàstima. Ja diuen que, en aquesta vida, no es pot tenir tot.

Dit açò, pas a resumir-vos les tres propostes que vaig presentar i que no van ser mereixedores del vot del PP, tot i estar d’acord, segons van dir,  amb la “filosofia” de les dues primeres que plantejàvem.

1) Com que és inqüestionable el valor paisatgístic i patrimonial de l’Illa de Llatzaret i és injustificable l’ús “reservat” (inclús fora de la llei) i “privilegiat” d’un espai i unes instal·lacions públiques per part dels funcionaris del Ministeri de Sanitat, és indispensable que aquesta illa dins l’illa de Menorca passi a ser un espai d’ús públic destinat als esdeveniments socials i culturals i al gaudiment tant de la població menorquina com dels visitants. L’Illa de Llatzaret ha de ser un element revulsiu en la destinació de Menorca com a producte-destí turístic. I açò no es resol amb convenis sinó amb la gestió d’un recurs propi, açò és amb la titularitat (avui del Ministeri de Sanitat) i la gestió de l’illa del Port de Maó per la màxima institució menorquina, el Consell de Menorca, a la qual li corresponen segons l’Estatut d’Autonomia l’execució de les competències pròpies de Cultura, Patrimoni i Turisme. Per tot això, demanàvem instar el Govern de l’Estat perquè en el termini de sis mesos constituesqui una comissió entre el govern central i el govern de Menorca per a la transferència de la titularitat, inversió i finançament, i gestió de l’Illa de Llatzaret a favor del Consell Insular de Menorca.

Quan ho vam posar en el programa electoral, sabíem que no era un tema fàcil. Tanmateix, és obligació de qui governa, com a mínim, treballar per intentar que sigui una realitat. El més important és el tema econòmic, saber lluitar perquè la transferència arribi ben dotada. A partir d’aquí, es tracta de fer rendible la instal·lació i, francament, amb una mica de voluntat i idea, ho veig ben possible. Només cal tenir en compte tots els  funcionaris -i qualque ministra- que ara vénen a estiuejar-hi per quatre peces per veure el potencial que té.

2- La segona proposta fa referència al fet que, a  Menorca, existeixen encara moltes zones turístiques, qualcunes d’elles antigues i degradades, que no compten amb un dels serveis que la “Llei del Sòl” i altres normes legals consideren bàsics perquè, quan es van aprovar els seus plans parcials i els corresponents projectes d’urbanització, encara no s’exigia comptar amb el servei de depuració d’aigües grises i clavegueram. Aquest fet, implica que no es poden donar llicencies d’obra si no es compta amb aquesta instal·lació. Una instal·lació, val a dir, ben cara. De moment, l’administració, incapaç de resoldre un problema de grans magnituds, es limita a decretar pròrrogues que només fan que retardar l’inevitable compliment de la llei i, en cap cas, intentar solucionar el problema.

Per açò, demanàvem al President del Consell que impulsàs un acord entre el Govern de les Illes Balears, els Ajuntaments de Menorca i el propi Consell Insular, amb l’objectiu de redactar, aprovar i finançar un Pla Integral de Sanejament de la Costa a l’Illa de Menorca, que permeti planificar de manera progressiva la dotació de serveis de clavegueram i depuració d’aigües residuals de totes i cadascuna de les zones turístiques de l’Illa. Aquest Pla seria finançat per totes les administracions públiques de les Balears, així com per un sistema de contribucions especials cap als propietaris de parcel·les o construccions ja existents. Cal dir que, el conseller de turisme del GB va manifestar la seva voluntat d’invertir en zones turístiques obsoletes. A més, també s’hauria de cercar la implicació de l’Estat sol·licitant que, amb càrrec al fons del Pla de sostenibilitat de la  costa que està elaborant, contribuesqui al finançament d’quest Pla. Es tracta, per tant, d’una proposta que parteix de dos principis que hem defensat sempre: planificació i suma d’esforços de les administracions.

3- La tercera proposta és prou coneguda i, per tant, no m’hi estendré:  instar el Govern de les Illes Balears a retirar l’Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que pretén eliminar el requisit de coneixement del català per accedir a l’Administració autonòmica.

Val a dir, tanmateix, que la discussió d’aquest punt em va donar l’alegria de la nit: la consellera de cultura del PP va fer una afirmació lingüística que, com a mínim, mereix una entrada en solitari en aquest bloc. Permeteu-me mantenir la intriga fins demà. Us assegur que val la pena!

• Activitat política
• 6 comentaris

M’agrada anar a comprar al supermercat del costat de casa. És petit, però té una fruita i una verdura que fan gana, moltes vegades, de Menorca. A més, puc demanar a la propietària si les pomes són dolces o si el raïm té la pell prima. Sempre m’aconsella bé i això no té preu. Si es tracta d’anar a comprar un vestit, m’agrada que hi hagi una dependenta que em cerqui la meva talla o em tregui el model que sap que m’anirà millor.

Veure els mostradors dels comerços il·luminats i la vida que donen als carrers de Ciutadella és un luxe. Ara, però, el president del Consell de Menorca ha anunciat que anul·larà el Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials.  Un error perquè estic convençuda que  s’ha d’apostar per les fortaleses que té la nostra illa i, una d’aquestes fortaleses, és el model de petits i mitjans comerciants, amb establiments ubicats a l’interior dels nuclis urbans.

Així, el Pla d’Equipaments Comercials que ha definit el Consell, el primer de les Balears, ha de ser l’eina que ens permeti definir el model de comerç que volem per a Menorca. D’aquests model, se’n deriven conseqüències econòmiques, socials i ambientals: disminució del vehicle privat, donar vida als nuclis tradicionals, afavorir la proximitat entre el ciutadà i el comerciant o impedir que la difícil convivència entre les activitats molestes i els comerços ubicats en els polígons acabin duent els primers a sòl rústec.

A més, no és cert que el Pla impedeix que es puguin instal·lar establiments comercials als polígons. El que fa és regular i la prova més evident és l’obertura de diferents establiments aquests darrers mesos. El Pla aposta per l’ordenació territorial, no per la restricció. Vetla per l’interès general i no pel particular. Així, no deixa  marge per a l’especulació de sòl, un dels motius, no ho oblidem, que ens han empès a la crisi econòmica actual.

En aquest sentit, resulta curiós que, des del PP, es parli de “revitalitzar” alguns nuclis urbans, amb la inversió que això suposa per a l’administració, quan justament el problema el provoca el trasllat del petit comerç als polígons. No es tracta, per tant, de recuperar sinó d’impedir que els nuclis perdin vida. I això només es pot fer donant suport al petit comerç amb plans com els que ara volen anul·lar. Una autèntica contradicció.

• El pensament ordenat/Opinió
• 8 comentaris