Sempre he dit que a les pàgines d’un diari s’ hi poden trobar arguments per a mil i una novel·les. Avui, però, la inspiració periodística s’ha traduït, primer, en una imatge potent que s’ha acabat en un conte, amb protagonistes animals, que no em puc estar de compartir amb vosaltres.
La imatge: dos bocs de banyam esponerós que es repten, en un cara a cara, a provar la seva fortalesa, convençuts – patètica prepotència- que són els millors. S’estufen, bufen, es miren fixament, volten, marquen terreny. Fins que, finalment, comença el combat. Banya contra banya, cos a cos, exhibeixen la seva força, les seves estratègies. El seu orgull.
Mentrestant, una innocent cabreta se’ls mira, des de la distància, sense saber-se avenir d’un espectacle tan lamentable. Els dos bocs es creuen superiors a la resta del ramat i actuen com si només ells poguessin decidir sobre el destí de tots plegats. Llavors, la cabreta, després d’uns minuts de reflexió serena, decideix que ella també té qualque cosa a dir.
Així, diligent i discreta, es posa en marxa. Parla amb cabres i cabrits i els explica que només ells han de tenir la capacitat de decidir el seu futur. Que la seva veu és tan vàlida com la d’aquells dos que, aliens al que passa al seu voltant, continuen l’inútil combat. El ramat escolta la cabreta atentament. Ella els parla de pluralitat, de respecte a totes les formes de pensar, de com pot ser de ridícul creure’s superior a l’altre.
Al final, els dos bocs queden ferits a terra. Plens de nafres, intenten aixecar-se per recomençar la brega. No s’adonen que una bona part del ramat, cansat de combats inútils, s’ha distanciat d’ells. Parlen, tranquil·lament, estirats en un prat. Cadascú diu el que pensa i tots s’escolten. De sobte, els bocs deixen de barallar-se i dirigeixen les seves mirades incisives sobre el grup. No saben què han de fer.
Si la cabreta fos bona al·lota, els convidaria a seure amb ells. Però no ho és i somriu, malèvola, esperant el moment en què, potser, el boc més malferit li vagi a demanar ajuda. Un cara a cara en què les banyes no serviran de res.
