Aquesta darrera setmana, i en circumstàncies diferents, he llegit i/o escoltat la paraula “digerir” un munt de vegades. Per exemple, a la roda de premsa posterior al Barça-Madrid, Mourinho la va repetir -i no exager- més de deu vegades seguides: ha estat una derrota molt fàcil de digerir, molt fàcil de digerir, molt fàcil de digerir… La cara de pomes agres que posava, però, no acompanyava de manera gaire harmònica les seves paraules.
Avui, a l’ enquesta d’un diari, es demanen quin partit polític ha digerit millor els resultats de les eleccions catalanes. Ja la mateixa nit electoral, a la seu del PSC, es van haver de menjar el seu pobre percentatge de vots, barrejat amb un ou llançat per un espontani. Igual que ha hagut de fer ERC, sense ou, però. I jo mateixa, a la darrera entrada d’aquest bloc, em queixava de no poder digerir el sopar, evidentment, per causes alienes al meu ventrell que, de moment, tenc molt bé de salut.
Així, “assimilar mentalment” les coses que ens passen no sempre és fàcil, sobretot si són radicalment diferents al que esperàvem. Però cal aprendre dels errors i dels imprevists i mirar endavant. Perquè, fins i tot els fets més negatius, poden convertir-se, a la llarga, en una bona oportunitat per millorar. Viure representa canviar, admetre equivocacions, prendre decisions difícils, lluitar contra imponderables. Intentar ser feliç. I, per fer aquesta digestió, no hi ha sal de fruites que valgui: depèn d’un mateix. Ajuda molt, però, una mica d’amor i un poc d’humor, que actuen com un efervescent de l”esperit.
