Quan encara no hem paït les conseqüències devastadors del terratrèmol a Haití -les darreres, 
esperpèntiques i terribles, de grups de persones remenant entre muntanyes de fems per trobar menjar-, es repeteix la història a Xile, amb prop d’un miler de morts i imatges, una altra vegada, de dolor, destrucció i impotència.
A les Illes, patim, també, un terratrèmol, en aquest cas polític -i, per tant, no comparable al drama humà dels reals-, les conseqüències del qual, tanmateix, poden ser devastadores. Els casos de corrupció que s’han anat destapant, i que no repetiré perquè crec que tothom, en aquestes alçades, ja se’ls sap de memòria, han culminat amb la dimissió de la presidenta del Parlament Balear, la fins ara intocable M. Antònia Munar, acusada per un company del seu propi partit. A més, no podem oblidar que, en unes setmanes, esperam (?) l’arribada de l’ex-president Matas perquè declari en el cas del Palma Arena.
Així les coses, tenim un govern PSOE-BLOC que governa en minoria i amb l’amenaça constant de la unió PP-UM de fer-los fora. Tanmateix, no veig clar cap dels escenaris possibles. Es pot permetre el PP -tapat de casos de corrupció- tornar al govern de la mà d’UM? Es pot permetre UM donar suport a una moció de censura per convocar eleccions anticipades així com té el “partit”? Serà capaç de resistir el govern fins al maig del 2011? Hi ha, em direu, la solució de convocar eleccions anticipades. Ara bé, els agents socials, vista la situació de crisi econòmica que patim, no en són partidaris perquè la convocatòria implicaria una paràlisi institucional d’uns quants mesos. Això, sense comptar el que representa convocar unes eleccions al Parlament, separades de les municipals i insulars.
No sé què pot passar a les institucions balears en els pròxims mesos. L’únic que voldria és que, com diuen que passa en èpoques de crisi salvatge, la crisi política que aquí patim, des de fa anys, en forma de corrupció generalitzada, servís als ciutadans per obrir els ulls. Per fer neteja i començar a apostar per polítics i partits que funcionen de forma transparent i honrada. Som, en aquest sentit, escèptica, ja ho sabeu. Ara, com que més avall, ja no hi podem caure, cal que, com ja ha deixat escrit en aquest bloc més d’un visitant, la veu de la indignació i de la denúncia es faci sentir. Que no permetem que ens fiquin a tots dins el mateix sac. Perquè, per ràbia que els faci a molts, hi ha partits i polítics que poden anar pel món amb el cap ben alt. Això sí, mentre la terra tremola als seus peus. Què hi farem.
quinze anys he entès, de cop, perquè li havien de pagar els “trajes”, pobre home. No era pagament de suborns, no, de cap manera: era obra social!
al cap i a la fi. I, com tothom sap, la victòria final sempre sol ser dels grups cohesionats.