COSES QUE M’ESTIMO
Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d’uns poemes poc assequibles;
o la imatge d’escuma benigna
de la platja de quan era petita.
El do del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.
El meu plor per la mort d’un estel,
anònim perquè la nit m’hi convida,
i les imatges de l’amor,
ni perdut ni finit, fent-me companyia.
La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.
La mirada humida de la Nessa
i la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia.
del carrer. No hi havia ningú. De sobte, va adonar-se que li havien robat el cotxe. Merda, va exclamar entre dents. Havia de desaparèixer abans que el vigilant no detectàs el furt. Les velos que llogaven a la sortida del poble serien la seva salvació, va pensar, amb un somriure. Es va posar a córrer com una esperitada, murmurant, entre dents, a veure si no les podrien haver posat una mica més a prop del centre. Xopa de suor, després de pagar al jove que vigilava el negoci, va començar a pedalejar, carretera amunt. Enmig d’una tanca, uns llums potents la van encegar: i la reina de la bellesa de Polònia és… ! Què era aquell espectacle? Una dona cridava que l’illa no podia promocionar-se a qualsevol preu, que aquelles dones mig nues tenien una dignitat. Que no, que no, responia un home, furiós, que tot val perquè venguin més turist… 25.000€? Bé, potser, tal vegada…
sembla que puc comptar amb els dits de les mans els dies que no he anat a fer feina. Ara bé, sent regidora de cultura a Ciutadella, l’estiu no és el millor moment per desaparèixer del mapa. Pràcticament no hi ha dia que no hi hagi qualque activitat: concerts, teatre, dansa, exposicions, cinema a la fresca, etc, etc.