Estic saturada: no tenc ganes ni de llegir ni d’escriure. És greu. Esper que transitori. Tanmateix, no 
puc evitar demanar-me si val la pena l’esforç. Les renúncies. Cada dia em descobresc un nou cabell blanc i una dona, molt compungida, em va dir que, en un any, havia tornat vella.
Estic saturada. He perdut el capvespre miserablement perquè no em puc concentrar. He plegat roba i he escoltat les converses dels meus fills. Segurament, el que més necessitava. El que més enyor. Temps per fer petites coses.
Estic saturada i me’n vaig a dormir, perquè dorm bé, tot i que m’aixequi cruixida. No em trec la cuirassa ni per ficar-me al llit. Mal fet. Potser, però, demà, canviarà el cicle i la gent haurà criat seny i paciència i amabilitat i es dissoldrà aquesta cosa feixuga que em té la ment saturada i les cervicals destrossades. Així sia…
- El pensament ordenat/Opinió
- 11 comentaris
Diuen què açò sol passar quan s’atraca el compta enrere de Sant Joan.
Deus ser què ets tan santjoanera com una de les teves germanes?
.
“c’est la vie”.
.
ep, Maite…. això que et passa és “normal”. que lletja aquesta paraula, “normal”… a tots ens arriba el punt de saturació. molta gent és incapaç d’assumir-ho, de dir-ho, de verbalitzar-ho. la saturació és un estat natural de les persones. no dic de les dones. dic de les persones. feina dins i fora de casa, fills, aficions… el fet de poder dir, estic saturada, ja no puc més, me’n vaig a dormir, és com la vàlvula d’escapament de l’olla a pressió. plegar roba, escoltar les converses dels fills, passar l’aspiradora amb l’ipod a tota pastilla i els auriculars posats, cantant a tot pulmó (en el meu cas) és una tirita que de tant en tant ens hem de posar…
en fi, Maite, ànims i força per afrontar la darrera etapa d’aquesta legislatura tan incòmoda.
Hola Maíte, quin goix escolta ses conversas des fills, ja que es de ses coses més interasants i mens valorada.No
puc creure que estiguis saturada hem sa voluntat que sempre es fet gala.
Anim que demá el Barça guanyara!!!!!.
Una abraçada,.
Una opció barateta: llegeix El Jueves: relaxa i fins i tot dilata!
Maite el temps no es perd, el deixem passar…
Sí, moltes vegades no el “aprofitem” però tantes vegades es ell el que s’apodera de les nostres vides.
Jo he arribat a la conclussió de que el que tinc que recuperar no es el temps, sino persones, a mi mateixa, costums perdudes no sé per què…
I mira, saturada però no muda, titella, inquisidora, mixta, esperpèntica, pitiki…
Estàs viva.
Cioran diu que Mozart li va salvar la vida… No crec que en el teu cas sigui per tant, però si jo fos el teu metge te´l receptaria. Un poc de “nonchalance” francesa també va bé: has provat Poulenc?
A mi m’agradaria que fossis el meu metge Schorske, però primer tindries que ser metge, crec que vas dos segles enrere. Ara els pacients no volen músiques, volen una RESONANCIA MAGNÈTICA!
Si el remei és Mozart, fantàstic! com si es Mahler o els presumptes implicats o David Bisbamante.
Salut! Pública i amb música de fons.
Ahir, un altre ple interminable: més de 4 hores per discutir 9 miserables punts! Esper que, avui vespre, cantant gols del Barça, pugui quedar ben descansada. Gràcies pels ànims i els consells. En el fons, tot i les davallades -puntuals- als inferns, no puc deixar de ser positiva i optimista (pura supervivència?).
Ep, que hi ha hagut de nou amb es tema sombrilles, etc.?
Com que no estic al corrent i sempre s’ha de contrastar el que diuen els TBOs, m’agradaria que em féssis 5 centims.
Ale, salut i bon cap de setmana!
Quico
Quico, el tema de l’ocupació de la via pública dóna per un parell d’entrades. De moment, et puc dir que l’equip de govern opta per posar parasols als casc antic en substitució dels tendals. A final d’any, aprovarem una nova ordenança i esperem que el consens es pugui aconseguir per evitar que, a cada canvi de govern, hi hagi un canvi de criteri. Sempre he defensat que l’ús de l’espai públic per part de privats no pot minvar qualitat de vida als ciutadans (impedir veure edificis històrics, no poder passar amb un cotxet per una vorera, etc). És, però,com ja t’he dit, un tema complex. En rallarem.
Maite,
descansa. La saturació arriba quan un treballa, i aquest és el teu cas. A vegades un es satura per factors interns, per personalitat, caràcter… Però en el teu cas et plany, i admir que fins avui no hagis estat saturada. Respecte al Quico, un comentari: no crec que la premsa menorquina siguin TBOs. A vegades no expliquen les coses com les voldríem sentir, i a vegades fan banda, però no crec que haguem de desmerèixer la feina dels periodistes honrats, que n’hi ha i molts.