IV
T’han despullat amb urpes predadores,
t’han esborrat senderes i verals,
t’enfosquiren la llum d’altes aurores,
monstre bicèfal et mostra els ullals.
Com venceràs les ombres traïdores
que envolten el teu nom de lents punyals?
Com antigues malures castradores
sufocaràs amb rauxes genitals?
Ara que et volen pou de desmemòries,
sembrada en el fibló de vents inics,
seca en l’oblit de la pols i dels erms,
contra el indignes, contra llurs cabòries,
alça un escut amb els teus mots més rics
que allunyi mal i dol i fosca i verms.
- El pensament ordenat/Opinió
- 2 comentaris
Moltes gràcies, Maite, per posar el sonet al teu bloc. Una abraçada!
Gràcies a tu, Pere. Va ser un plaer poder-te escoltar dissabte passat a Ferreries. Com sempre. A veure si prest podem veure publicats aquests sonets.