Sí, heu llegit bé el títol d’aquesta entrada: tenc un investigador a prop! Potser pensareu que són paranoies d’una dona amb massa temps per pensar però, no, de cap manera: és una intuïció i, com que, si parlam d’intuïció femenina, estic convençuda que és una de les ciències més exactes que hi ha al món, ja podeu anar deduint que no és cap broma. L’únic consol és que, en el meu cas, no es tracta de cap investigació per via judicial, com passa amb altres càrrecs públics de segons quins partits: tenc la sensació que la cosa és, certament, més casolana.
No és que em tregui ni un minut de son però, com que, a més d’intuïtiva, som bona al·lota, vull facilitar la feina al meu investigador perquè em sap greu que perdi el temps intentant pescar-me quan podria fer coses molt més profitoses . D’entrada, li diré que la meva vida és d’allò més previsible: de casa a la feina, de la feina al Consell, del Consell a casa; conferències; presentacions de llibres; reunions de partit; dinars amb la família… El més atrevit que faig és anar a sopar amb les amigues, encara que, tot sigui dit, ara fa molt de temps que no ens trobam. Tampoc tenc amants ni res semblant. En fi, que som un avorriment de dona.
Pel que fa a la meva declaració de béns, em limitaré a transcriure la que vaig publicar en aquest bloc, dia 24 de febrer de 2010:
“Així les coses, i tot i ser ben conscient que aquest bloc no té la categoria d’un butlletí oficial, m’he decidit a fer la passa: avui sortiré de la caixa fort i declararé, públicament, els meus béns. La transparència davant de tot. Aquí va el llistat:
1- Una casa a “tritges” amb el meu respectiu i el banc. És grosseta, ho admet, i té bones vistes. L’habitam cinc humans i un moix. Per tant, els metres per càpita ens permeten viure en companyia però amb possibilitats d’evitar-nos quan la salut mental ho requereix.
2- Un utilitari de vuit anys carregat d’andròmines vàries, restes de berenetes, pipes, etc. Hi acostuma a haver tot allò que cerques i no trobes: ulleres de sol, paraigües, jerseis…
3- Una velo “Bolero” de quatre anys que, fins que la meva filla mitjana no me l’okupava, estava en prou bones condicions. Ara, el timbre no funciona, té el seient romput i la panereta torta.
4- Centenars de llibres que he anat arreplegant des que era una filleta. Sé, a més, que, si tenc una vida llarga, heretaré la biblioteca de la meva padrina i qualque llibret més d’uns amics que m’estimen molt. No és l’herència d’en Balada però… què hi farem! (Jo tampoc som na Leti…)
5- Una cinquena part d’un hort (herència familiar), amb una casa (absolutament legal!) i un motocultor que potser hauria de deixar als hortolans i hortolanes del FarmVille. Jo, com molts ja sabeu, som una urbanita total i ni tan sols em deix enredar pels horts virtuals.
6- De doblers en efectiu, després de la darrera adquisició de dues rodes del meu respectiu i de pagar unes quantes cosetes, i tenint en compte que som a final de mes, no m’atrevesc a dir què tenc al banc. Em sembla que no em creuríeu.”
Això és el que vaig declarar fa un temps i la veritat és que, des de llavors, la cosa ha variat poc: sumau anys al cotxe, restau uns milers d’euros a la hipoteca i afegiu la velo taronja del PSM Més per Menorca, que no tenc en propietat però que el partit em permet emprar. Res més. Només tenc el meu sou de professora, a jornada completa, perfectament compatible amb les dietes que cobr per assistir a comissions i reunions del Consell. Una assistència també perfectament compatible amb el fet d’estar de baixa, per raons òbvies: la veu no em permet fer quatre i cinc hores de classe seguides (motiu de la baixa) però si poder parlar uns quants minuts seguits (que és el que faig al CIM).
En fi. Després d’escriure aquesta entrada m’he quedat més tranquil·la. Només esper que, ara, no em fabriquin un informe que digui que tenc comptes a Suïssa o tres o quatre llocs o una illa deserta “allende los mares”… Ara que hi pens, però, hi ha un tema que no he comentat i que és molt delicat… allò de les gallines… Bonjesuset, ja em veig a la portada dels diaris: la consellera envoltada d’animal de ploma! Ja em perdonareu que no ho acabi d’explicar però m’hi jug la carrera política i, com que juraria que els meus investigadors també són assidus a aquest bloc… #mamapor!