MIL·LENARI
Som fills i hereus d’una arriscada pàtria,
nascuda fa mil anys entre cingleres,
ençà i enllà de la carena, amb una
voluntat i un destí de poble lliure.
Fins a les illes d’or i al regne càlid
de vergers i palmeres, eixamplava,
assenyada i puixant, les seves fites,
com bell adolescent en sa creixença
Ahir i avui, en hores d’infortuni,
sempre hi ha hagut fills bords que l’han traïda
caragirats, ells han girat la llengua
i en vil mercat han malvenut la pàtria.
Però entre els seus, de cor o de naixença,
tampoc no ha mancat mai de l’heroisme
de màrtirs i guerrers, ni de la llarga
fidelitat anònima del poble.
I avui, germans d’una mateixa llengua
i un mateix esperit, volem la glòria
i el risc, inaugurats fa deu centúries,
de ser qui som, i de gaudir-ne lliures.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 22 comentaris
Encertadíssim post. És un poema intemporal i universal que destapa la marcada personalitat d’un poble antic, arrecerat en la seva mil·lenària lllengua.
P.S.
Trob que aquest vers diu “de màrtits i guerrers…”, no “guerres”, no?
Salut.
Gràcies, Menorquit: errada corregida!
Maite,
Arreu dels pobles de Mallorca dimarts ens férem ben nostres aquests versos del desaparegut Toni Roig. Una abraçada i NO ENS FARAN CALLAR!
NO ENS FAREU CALLAR
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
No ens fareu callar,
hereus sou de dictadura.
No deixarem de cantar
per molt que tengueu mà dura.
No per esser majoria
la raó vos fa costat.
Expressar-nos amb llibertat
és lluita de cada dia.
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
No ens fareu callar
polítics de dreta estantisa
Sols ens podreu marginar
servint-vos de la mentida.
Defensors del feixisme
vos manca sensibilitat.
Conviure al vostre costat
és un nou colonialisme.
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
No ens fareu callar,
caureu com fruita madura.
Fills sou de satanàs,
heu destrossat la natura.
La història vos jutjarà,
anunci del cant de sibil·la.
El cel roig vos castigarà,
cremareu en eterna foguera.
No ens fareu callar
malgrat ens segueu la vida
Música i lletra: Toni Roig.
Moltes gràcies, Francesc, per aquest excel·lent poema! Una abraçada!
El poema de Toni Roig, al que Doña Maite califica de “excel·lent”, no es más que un poema de dudosa calidad literaria y cuyo contenido está lleno de tópicos e insultos hacia un sector de la población que no piensa como algunos de los que escriben en este blog.
Demuestra el odio de una izquierda radicalizada que no puede concebir que la derecha pueda democráticamente gobernar.
Los fascistas son Toni Roig y los que le hacen la ola.
Aquest poema, com digué el mateix Toni Roig al darrer concert que va poder fer amb el seu grup Al-Mayurqa, dos dies avans de la seva sobtada i sentida mort, el trenta de Setembre del 2007, “És el resultat de quatre anys de patir”: patir per les Balears, que el govern d’en Matas estava destruïnt, patir per la llengua, que el mateix govern estava menyspreant, patir per la cultura, que la mateixa gent de dretes estava aniquilant. Potser és cert que és un poema contundent, però expressa amb nolta claretat allò que sentíem les persones que, com ell, ens estimem la terra, la nostra llengua i la nostra cultura, el mateix que sentim ara en veure i haver de patir les animalades del govern d’en Bauzá, que pretén fer de la incultura, el bé més preuat.
En Toni Roig era una persona molt culta, amb un gran sentit democràtic que anava molt més enllà de, com deia sovint, “el dret d’aplaudir cada quatre anys”, era una persona que tenia un gran respecte per les altres cultures, sempre i quan aquestes no trepitgessin la seva, que s’estimava el territori com ningú i que posava el cor en tot allò que feia. En puc parlar així perque vaig tenir la sort de poder-lo conèixer i la mala sort que se n’anés massa aviat.
El feixisme i els feixistes, per naturalesa, acostumen a menysprear la cultura, com si fos un bé prescindible, no veuen més enllà de l’enriquiment econòmic ràpid sigui aquest lícid i ètic o no… Qui són aquí, els feixistes?
Otro que le hace la ola al sectario Toni Roig. Os autodefinís vosotros mismos.
Defensar allò que és necessari per tal que una societat creixi i, sobretot, creixi sana, no és ser sectari. Trobo que ho és força, en canvi, intentar marginar una llengua o una cultura pel simple fet de tenir-li un odi visceral i totalment irracional.
Suscribo las últimas palabras de Vela. “Trobo que ho és força (de sectari), intentar marginar una llengua o una cultura pel simple fet de tenir-li un odi visceral i totalment irracional”.
Es precisamente lo que habeis hecho durante muchos años con la lengua castellana. Por eso hablo de sectarismo, porque lo habeis aplicado implacablemente contra todo lo que holiera a español. Aunque, tan español es la jota como bailar fandango.
Afortunadamente, ahora hay un gobierno dispuesto a normalizar esta situación y a poner sentido común en lo que hace referencia a la lengua. Ninguna lengua debería ser discriminada. Con los últimos cambios legislativos se pone cordura. Ya era hora.
Només respont-me una cosa, si pots: per què jo no tinc dret a veure una pel·lícula en català amb la mateixa facilitat que ho puc fer en castellà? Per què he d’acceptar que algú no em pugui atendre en la llengua en la qual em sento més còmoda i m’expresso millor i jo, en canvi, m’he de dirigir sempre en la llengua del meu interlocutor? i, en definitiva, Per què no puc tenir una vida normalitzada en català quan, en canvi, no hi ha cap problema per tenir-la’hi en castellà?
Ja em diràs quina és aquí la llengua marginada.
No pot.
Ja m’ho imaginava.
El hecho de poder ver o no, con cierta facilidad, una película en catalán, en castellano o en chino es una cuestión de coste y de la ley de la oferta y la demanda. A más demanda, más oferta. A menos demanda, menos oferta.
Si quieres ver películas en catalán, te puedes hacer director o productor y hacer películas en catalán. Después puedes comprar una televisión, creo que IB3 te la venderían barata, y puedes emitir películas en catalán hasta que te hartes.
Por otro lado, querida Vela, tú no tienes por qué dirigirte a nadie en la lengua que no quieres. Y más siendo el catalán oficial en Baleares. Yo hablo siempre en castellano, pero entiendo perfectamente el catalán. Tú me puedes hablar en catalán y yo te contesto en castellano. Y todos amigos.
Y te niego la mayor. Puedes tener una vida normalizada en catalán, como también se puede tener en castellano. Lo que no puedes pretender es que yo te hable en catalán, como yo no te puedo exigir que me hables en castellano. Comprensión y tolerancia. Vuestro catalanismo es demasiado radical e intolerante.
Por cierto, no había entrado antes porque he tenido que cambiar de ordenador ya que en el mío no me permitía dejar comentarios en este blog.
El problema deu ser de la Llei actual,
si la llei diu que jo he d’entendre el castellà, per molt catalanoparlant que jo sigui i per molt que estiguem en un poble on la primera i la pròpia llengua sigui la catalana, vol dir que jo he d’entendre el castellà.
Açò seria com si, per exemple a França ara sortís una llei que diu que els francesos han d’entendre el català, per molt francesos que siguin la llei els obligaria. …Però, i aquí és on no ens entenem:
-què ha de fer un qui és a un lloc on la seva pròpia i primera llengua és una altra?
-no ho sé,
però jo el que faria és aprendre’m bé la llengua del lloc on som i intentar -per integrar-me- dirigir-me sempre en la llengua autòctona.
…ara si els castellans a ca nostra estan empegueïts de començar a parlar com noltros açò ja és un altra problema, problema que hauria de ser problema seu, no nostre.
.
El problema no són els castellans, el problema són “la coloma torres, el jorge rodriguez, la verdad escuece y algún que otro joan…
Salut!
El problema son los intolerantes como tú, Eugenia.
Ja, ja, ja…
La verdad escuece, no diré res sobre la segona part de la teva resposta: en Nom Necessari, ja ho ha fet prou bé.
Pel que fa al cinema, el problema no és que no n’hi hagi: de pel·lícules doblades al català, n’hi ha a cor què vols. El problema és que, com que la llengua castellana és la llengua en la qual, vulguem o no, em de veure les pel·lícules a gairebé tots els canals televisius, per salvar-la d’aquesta marginació que tu esmentes, el senyor Bauzá va decidir que, les d’Ib3, també havien de ser en castellà, m’imagino que per garantir la pluralitat… En fi… Una curiosa manera d’entendre la llibertat lingüística…
Sofàs d’escai, Tea Party i la tetera al foc, veritats de cou-cuineta, coloms de defecacions àcides i cans de lloc amb placa de comissari, llepaires de l’Amo, que ara fan vacances i segueixen amb l’obssessió de vexar a qui els fa nosa enmig del somriure ardent de l’estiu.
.
Pren el sol, amb mesura, t’anirà bé per la pell, encara que la morenor per als de la teva claca era un símptoma de classe social baixa.
El teu castellà el parles amb modalitat sudamericana? O bé en la verssió originària de San Millán de la Cogolla?
Tira’t també a la mar, de tant en tant, va bé per la pell. Açò sí, fes-ho a cales i platges dignes i de moral correcta, on el pudor no hi fa escuma.
.
Que passeu un bon estiu, amb càrrec a l’erari públic! Vós ho mereixeu tot.
Sí, Vela, és increïble que alguns espanyolistes vulguin fer veure que la llengua castellana està en perill. Açò és com si ens pretenguessin fer veure que temen que el peix petit es mengi el gros. On s’ha vist mai?
La llengua catalana és el peix petit, el que necessita protecció, la llengua catalana és la qui està en perill d’extinció. Que ens vulguin fer veure el contrari ja és d’una poca vergonya ofensiva.
.
Nom Necessari, totalment d’acord.
http://elblocdenavela.blogspot.com.es/2012/06/en-nom-de-la-llibertat.html