El meu fill em va demanar: a tu t’agrada Nadal, de ver? Vaig somriure. La seva mirada intuïa una resposta d’aquelles que ja no es donen a un infant. M’agrada i no m’agrada. És present i passat. És il·lusió i enyor. És tu i jo, aquí, dins la cuina, triant els ornaments d’un arbre que no és de Nadal perquè el moix s’hi enfilava i el feia caure. Ets tu muntant un betlem dins un armari amb una paciència desconeguda. Són les pinyes platejades dins la fruitera i els llumets que, com sempre, no s’encenen. És un parèntesi del dia a dia frenètic. Retorns i converses de taula que s’allarguen amb el cafè i la copa de cava. Embolcalls de colors i decepcions. Rialles i balls. Mirades perdudes. Són les felicitacions que no arriben perquè enguany hi ha crisi. Nadal és tu i jo, fill meu, asseguts dins la cuina, entre serrells llampants i campanetes, triant què volem posar i què volem deixar dins la capsa. Descobrint l’estrella que vas fer quan eres petit i que, un dia, quan siguis un home, et portarà a nadals en què demanaves a la mare si li agradava, de ver, el Nadal. I creuràs recordar que ella et deia que sí, que li agradava molt. I, tanmateix, en el fons dels teus ulls, una certa malenconia entelarà els records.
- Amb totes les lletres, Textos literaris
- 5 comentaris
Emocionant lliçó per als sentiments. L’estima en el record. Paraules que arriben.
Que tenguis Bon Nadal.
.
La sort i el somni
.
Els camins de Nadal són de gelada;
d’un gebre fi que ensucra el camp extens.
Hi ha desitjos blavencs d’amor intens
i bons profits a la taula parada.
.
Balla el somriure i apareix la fada;
volen espurnes amb l’olor d’encens,
i un desig de justícia indefens
que tot sol marxa dins la matinada.
.
Mentre uns disbauxen la vida xalesta
hi ha una fe impacient que enlloc mai sobra
mentre titil·len llums de canelobre
a l’ardor d’un braser de llar modesta.
.
Serà un valor el somni pel més pobre
i un dia de poder, pel ric, la festa.
.
.
Bep Joan Casasnovas
Desembre 2011
Moltes gràcies, Bep! Sobretot, per aquesta poesia tan preciosa. M’agrada que, com sempre, per Nadal, aquest bloc es vestesqui de literatura. De fet, ahir, una assídua de la plaça em deia que enyorava les entrades de l’escriptora. I té raó. La Maite política es deixa veure més per la plaça que abans. Símptoma, segurament, d’alguna cosa més profunda. Però l’escriptora hi és. Hi és sempre. Fa temps que esper aquests dies de vacances per escriure, per acabar, d’una vegada, la revisió d’una novel·la que ja és una altra novel·la. Amb paciència i il·lusió.
Gràcies a tots per ser aquí!
Els que ara tenim poc temps per tot i gens de concentració per la lectura, recorrem a n’aquesta plaça de tant en tant per recrear-nos, encara que siguin breus instants, en un tast de litaratura pura. Avui, també, un regal en forma de poema. Gràcies Maite, gràcies Bep. Per molts d’anys!!
Com sempre, Maite, una lliçó de literatura. Esperem aviat la novel·la, mentre aquestes entrades al blog ens omplen de gaudi! Gràcies.
Moltes gràcies a tu, Betty. Estic contenta que t’hagi agradat.