1931
Ja se sap que els matinets d’abril
són lleugers com una carícia.
El pare va arribar capcot amb el diari,
escridassà els germans.
En el dinar ningú no motava:
“sí”, “no”, “pentura”…
I ullades tristes i soroll de culleres.
Cap al tard
la mare va encendre una animeta
davant l’estampa de la Beata.
En el carrer hi havia una micona de festa.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 2 comentaris
Es veu que a can Llompart eren un poc de dretes…
Lectura recomanada, les “Memories i confessions d’un adolescent de casa bona”.
És un altre dels gran homes de les nostres illes. De casa bona, sí, però ferme amb el compromís social, cultural, històric i lingüístic d’aquestes terrres.
.
(…) “Consciència cultural i consciència nacional són una mateixa cosa inseparable i indestriable, que se situa per damuint qualsevol estructura política”.
.
(…) “La cultura d’un país no porta uniforme ni es construeix a base de reduccions i d’imposicions. Això potser ho cregueren, en el segle XVIII, els emperrucats savis de la Il·lustració i de les Acadèmies, i potser ho creuen, avui, els hereus dels jacobins i els feixistes; però no és cert…”.
.
(…) No cal fer trampa amb aquest successiu desplegament de l’horitzó de la cultura; els edificis cal començar-los pels fonaments i no per la teulada. Trencau una sola baula de la cedena i se us haurà esgarriat la vostra indentitat pròpia; prescindiu d’una sola de les àrees culturals que us pertanyen, i caureu dins la més profunda incoherència: haureu deixat d’ésser qui éreu…”.
.
(Josep Maria Llompart)
.
Idò, açò, un home gran i savi.