M’agradaria amagar el temps davall els embolcalls de cel·lofana de colors i tornar a nadals que ja no existeixen. O, potser, millor encara, ser capaç de crear nadals impossibles on el temps, senzillament, no existís. Asseguts en una mateixa taula, els avis coneixerien els néts i els fills recuperarien, per uns instants, els pares. El Reis no duen regals d’aquests, però. Els Reis són els pares, em van xiuxiuejar, fa molts d’anys, a l’escola. I hi haurà pares que no podran fer de Reis perquè no tenen feina i no els ha tocat la grossa. I hi haurà qui passarà aquests dies enfora de la gent que estima. Mentrestant, els carrers estaran més il·luminats que mai i quedarem embafats de nadales i torrons. Brindarem amb copes de cristall fi i somriurem. O, fins i tot, mudats per a l’ocasió, cantarem i ballarem. Un Nadal més, entre l’enyor i l’esperança.
- Amb totes les lletres, Textos literaris
- 4 comentaris
Hola Maite: Després d’un temps, torn a deixar petja en aquesta Plaça.
I com a tradició, ho faré, si ho veus bé, amb un poemet, que crec que alguna cosa diu sobre el que has escrit, sobretot quan ens parlen les absències:
.
Crespúscle de pena
tarda de foscor.
Temps de cuscussó
teatre i escena.
Canta el pastoret
quan neix el Minyó.
De llum i d’olor
s’omplirà el fosquet.
Amor per esprémer,
l’infant riu solet.
El capvespre és fred
i el silenci crema.
.
Aprofit per desitjar-te un Bon Nadal i un fructífer any 2011, en tots els sentits.
Que els carrers estaran més il•luminats, dius, Maite? Com Las Vegas?
Iupiiii! Ja hi tornam ser, http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:IM5O4n47A1QSQM:http://i72.photobucket.com/albums/i175/nikkiplese/Christmas/MerryChristmasfromLasVegas.jpg&t=1
.
Que en el nou any no ens manqui mai l’alegria. Ja sé que açò és demanar molt, però posats a llançar desitjos…
Dolços, besades, xalades, família, amics, records, brou i galets, amargos, turrons, licors, vetlada, sofà, “Ben-Hur”, quilets, caliu, cafetó, llargues xerrades, “La túnica Sagrada”…. Nadal?
Inevitable,Nom Necessari….Inevitable de necesidad,si no lo dices tu, lo digo yo.
Aun que me da en el ocico….que nuestra picara anfitriona nos a puesto un “cebo”demasiado evidente para ser casual.
Pues si Menorquit,nos”ladan”,con tu lista de atrezzo navideño y poco mas nos ladan,nos ladan en navidad.