El Wikileaks filtra que Hilary Clinton va demanar un informe psiquiàtric de la presidenta d’Argentina o que l’ambaixador americà a Madrid va insistir perquè la justícia espanyola no investigàs la mort del periodista José Couso. Tothom parla de la contundent victòria del Barça davant el Madrid, un 5-0 (xifra mítica) que ha deixat els blancs per terra i els barcelonistes en un núvol. La prepotència de Mourinho versus la humilitat de Guardiola. La impotència versus l’elegància. Hi ha dimissions a Esquerra i al PSC. CIU comença a preparar, amb “humilitat”, el nou govern de la Generalitat. A Menorca, tothom parla de la dona que va assassinar el seu fill de nou anys. Ningú no se’n sap avenir, com si no sabéssim que l’horror és justament horror perquè viu dins la normalitat més absoluta. Reconeixements per al Premi Born de Teatre i per a l’actor menorquí Rodo Gener. Una alegria. Podria continuar repassant el que ha donat de si el dia però no ho faré. Hauria d’entrar el qüestions personals i/o professionals que no tenc ganes d’explicar. Decisions complicades, actuacions que se’m fan incomprensibles, actituds que em costa d’entendre… M’he anat a tallar el cabell i m’he preparat un bon sopar. Però em mir al mirall i no sé si m’agrad i tenc el bon sopar ficat com una pedra a l’estómac. Demà serà un altre dia. Bona nit. Me’n vaig a llegir el nou diari “Ara”, una altra de les coses bones del dia, juntament amb els premis teatrals i la victòria del Barça. Quan estigui més inspirada, ja hi tornaré. Tenc -us tenc- el bloc abandonat. Ho sé. Deman disculpes.
