És època de figues, una fruita exquisida que, a més, és d’una gran riquesa lèxica. Així, el 
mestre Moll, al seu diccionari, parla d’una varietat de figues impressionant: coll de beata, llàgrima de viuda, coll de dama, carlina, catalana, calderona, llimonenca, paratjal, pecadora, pit de reina, rogeta, d’ull de perdiu, verdal, xereca, etc, etc.
A més de la varietat que presenta el fruit, en sentit figurat, també és d’una gran riquesa expressiva. Així, deim “figa flor” a una persona fluixa i delicada. O “fer figa” quan una cosa o persona no dóna el resultat esperat. També “pesam figues” quan feim becaines. En morir-nos, “feim coll de figa”. I “donam figues per llanternes” quan volem enganyar, fer creure una cosa per una altra. Parlam d’un cosa impossible amb l’expressió “com ara plouen figues”. De la indecisió també en deim estar “mig figa i mig raïm”. O “agafam la figa pel capoll” quan entenem una cosa en un sentit diferent del que té.
A més, una figa és un excrement d’un animal de peu rodó (“boñiga”, en castellà). I, amb el nom d’aquest fruit, es pot anomenar, també, el sexe femení. Podeu, però, estar tranquils: en aquesta entrada d’avui, no he deixat anar cap figa. O sigui, no he dit res en doble sentit, ni he llançat cap indirecta. Tot i que, ara que hi pens bé, podria haver parlat d’aquelles telefonades inoportunes que t’enganxen pesant figues. O d’aquells que sempre agafen la figa pel capoll. O, encara, podria haver derivat l’escrit cap a temes de sexualitat… Menjau figues, però, que són boníssimes. Un autèntic plaer! Un altre dia ja rallarem de les figues de moro.
- El pensament ordenat/Opinió
- 20 comentaris
Molt bé Maite, veig que ets una dona de costums..
L’any passat, dia 7 de Septembre, aquesta entrada de gínjols: https://maitesalord.cat/2009/09/07/ginjols/
Enguany figues, quina serà l’any que ve??
Nesples! Si veus que no hi pens, m’ho recordes.
Figues, figues i figues. Al natural, al forn, confitades, mesclades amb meló i, fins i tot, seques! A més a més, de tenir-ne com bé dius de negretes, normals, de moro, etc. Bones per l’estrenyiment, per prevenir malalties reumàtiques i també per eliminar berrugues.
T’has avançat: volia fer una entrada amb les figues de protagonistes. I és que tenir unes quantes figueres per anar-ne a collir dóna per a massa. Fins i tot qualque dia aquest mes de setembre els he somiades! Ara, com les de moro, cap! Ah! I totes més que menjables!
Tot açò què deis crec que “són figues d’un altre paner”.
Hola Maite,
Figues, i més figues…precisament avui n’he menjat i han estat boníssimes. Es tracte, sense cap mena de dubte, d’un dels fruits estrella de la Mediterrània. De la mateixa manera que aquí no podem competir amb els països tropicals en la majoria de fruites i, per exemple, amb la taronja sí, la figa, és un altra cas de qualitat i no tant de competitivitat ja que les figues no s’exporten com la taronja, són més bé un producte de mercats locals. I per què això? Tant la taronja com la figa són ideals pel nostre clima i, per molt que els països propers a l’Ecuador volguin, mai tindran unes figues tant bones com les que tenim així. A no ser que el canvi climàtic ho capgiri tot. Fet probable tal i com estan les coses…Que consti però que soc un gran admirador de la Papya.
Ja per acabar et diré que, Ss més no, el teu article o post no anava d’economia però he pensat que estaria bé donar-ne un toc diferent, ja que el que tu fas jo no ho puc fer. No som pas filòleg…
Simpàtica entrada.
.
Estrofa final de:
LES FIGUES MATINALS
(…)
“Cada dia al jardí me’n vinc de matinet
vora la font, amb figues de les de coll de dama.
I em besa l’aire, sense cap fressa ni cap flama,
i ara prenc una figa, ara prenc un glopet.”
(Josep Carner. Els fruits Saborosos. 1928)
La despedida de doy
amb un plat de figues seques;
t’has menjat ses peretjals
i m’has deixat ses negretes.
Lo millor de ses figues és es figat. I amb formatge millor encara. Esper que ses pageses de Menorca no es cansin mai de fer-ne.
També m’encanten les figues. Aquests dies n’he menjat amb oli i aigua. Boníssimes!!!
I no us deixeu l’arrop, per mullar es bunyols de tots sants…
No sé com és, però si són robades encara m’agraden més…
A jo també m’encanten amb oliaigu! I com a postre! I per berenar, i per sa bereneta… i per sopar.
Bé tenir figueres a casa és realment un privilegi però sort que duren poc perquè o m’agafarà un empatx o no passaré per ses portes… és que són tan bones!
i es figat què??
Mira curiosament es figat no m’agrada gaire. Jo som de sa figa al natural, a mossos.
I també el nom de figues de cristià. A La casa de gel surt:
“Mentre esperàvem que la sopa oliaigo es refredés, Agustí va pelar figues de moro damunt el piló d’un tronc escapçat.
-Com tu bé saps, la sopa es sol prendre acompanyada de figues de cristià, però aquest any (…) només n’he pogut collir un paner”
Per cert, aquesta diferenciació entre figues de cristià i figues de moro donaria per un article intens no us sembla?
Sembla ser, que en qüestió de figues, tenim bona part d’es personal d’acord!
A mi no m’agrada que açò (aquest bloc) faci figa.
“De Cotaina vaig sortit, figueral a cada banda…” diu la cançó
“Per Cotaina vaig passar…” diu la cançò; crec.
I si mal norecord algú (son pare?) hi va pujar a veure na Roseta amb un plat de figues dolces. No sé si era Sa Traginada qui en feia una versió diferent (?).
“De Cotaina vaig sortir”… sé jo, Nom Necessari, però hi ha vàries versions. Coincidim amb el plat de figues dolces quan pujava s’escala.
.
I és que ses figues….
I aquell refrany, Nom Necessari, el saps?
.
“Amb ses figues obertes que hi ha, haver de dir que hi ha pardals que es moren de fam”. També tenien picaresca els més grans… i tant!
.
El setembre es bo i m’agrada. també ho diu en Simó Vallès, protagonista de la “Casa del Gel”, de Joan Pons.
Per San Joan, bacores!!!
M’agrada el setembre i l’olor de les figueres, no tant les figues, però amb els vostros comentaris ja m’agraden més.