VETLLA DE FESTA

Es sent, amunt del cel, la batallada

i en dolç esplai el nostre cor sospira,

i cada cosa amb nou posat ens mira,

tota en delit de la vinent diada.

Ja, malgrat el seu urc d’invulnerada,

la iniquitat tremola en sa cadira;

perquè fórem recòndita guspira

demà farem un salt de flamarada.

Es cobriran de flors tanques i espones,

s’esvairan el plany i l’agonia,

un destí jove saltarà a la sella.

L’ull del desig ens mira entre les ones,

i el cop de vent, en sa frisança pia,

blancs imperis de l’aire desgavella.

JOSEP CARNER

• Amb totes les lletres, Llibres i autors
• 1 comentari