Podria començar explicant l’argument de Els jugadors de whist (en Jordi, 43 anys, en plena 
crisi, viu al garatge de casa, mig casat, mig separat, fa de fotògraf, casa la filla amb un tipus que detesta, etc, etc). Ho podria fer, però crec que aquesta excel·lent novel·la es mereix molt més que això. Perquè, sens dubte, el millor que té aquesta història és la forma com arriba als lectors. Per dir-ho ras i curt, l’estructura narrativa i les paraules que la basteixen.
Així, el fil argumental ve marcat per uns capítols que, amb precisió horària, fixen diversos moments del casament de la filla del protagonista. Un autèntic retaule de personatges i situacions que provoquen tot tipus de reaccions en els lectors. Són éssers tendres, ridículs, divertits, previsibles o sorprenents. Humans i propers, sempre. I, enmig de rams de flors, copes de cava, balls i llàgrimes, la novel·la va agafant volada a través dels records del protagonista. Uns records que abracen des de la crisi que suposa l’adolescència -el pas de la infantesa a la maduresa- a la crisi de l’home adult que ha de decidir, urgentment, què vol fer de la seva vida.
Els amics de la infantesa, els jocs, els primers amors, el castell de Figueres, la grisor d’una època -el final dels anys setanta- que es mou entre el franquisme i la democràcia-, les il·lusions i la presència sempre colpidora de la mort, es van entrellaçant de forma magistral, entre els sons d’una música i les imatges d’unes pel·lícules que et transporten al moment. En definitiva, una novel·la, Els jugadors de whist, amb personatges de ficció complexos, amb jocs d’identitats que sorprenen el lector, amb vivències amb les quals, d’una manera o altra, ens hi podrem reconèixer. I, sobretot, amb diàlegs que, com diu el mateix autor, són, la majoria d’ells, ben reals. No crec que es pugui demanar més.
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- 9 comentaris
Maite, quan es veurà una obra castellana a la Plaça de Lletres?
Quan els participants del grup de lectura “Plaça de Lletres” així ho decidesquin. D’altra banda, de les cinc lectures que hem acordat fins ara, tres poden trobar-se en castellà i, per tant, poden llegir-se en aquesta llengua sense cap problema.
Una peitita ‘granada’, un morter, potser. Res… sans i estalvis de moment.
.
En vindran més. Ho dic perquè si es permet certs bombardejos a la Salordiana Plaça, a la Plaça de les Lletres, o na Maite, o a tota iniciativa en llengua catalana, l’espai acabaria sent la Plaza España.
Res en contra de la llengua castellana. Però coneixem per on comença el abecedario.
De fet, si no ho tinc mal entès després del llibre de na Carme Riera es llegirà El primer home o Primer hombre d’Albert Camús així que en/na Plaza de Letras segur que serà molt ben vingut/da al club de lectura Plaça de LLetres el tercer dissabte del mes de març per comentar aquest llibre en català o castellà, com prefereixi. I si vol pot suggerir un nou títol!
Si una cosa té aquest club de lectura és la disperitat d’opinions, gustos, perfils… així que asseguraria que tothom hi és ben arribat.
Bueno com es posa segons qui..
només m’havia surtit sa curiositat per saber açò, tinguent en compte que fins ara tot han estat obres en català.. res més, no tenc res en contra de Cataunya ni des catalans, faltaria més.
I com a altre curiositat que tenc, a sa Plaça aquesta, quin gèneres es tracten, cap en concret?
Salut,
Plaza de Letras.
Si em permets:
.
El Vestit dels Substantius
.
Fortesa, coratge,
Mur, lluita, reble,
Valentia, demble,
Compromís, imatge,
Esforç, seny, exemple,
Voluntat, bagatge…
.
Família, llar
Cohesió, estima,
Pulcritud, vida,
Caliu, empatia,
Mare, néta, filla,
Dona, menorquina…
.
Amiga, poble, gent,
Servei, moció,
Ple, il·lusió,
Vot, Ajuntament,
Debat, escó?
Valor, sentiment…
.
Illa, Nació,
Llengua, cultura,
Senyera, unió,
País, passió,
Lloc, agricultura,
Terra, emoció…
.
Mot, llibre, lectura,
Gènere, guió,
Premi, edició,
Novel•la, escriptura,
Mot, lletra, cançó,
Vers, literatura…
.
Bloc, perseverància,
Sinceritat, do,
Mestra, aula, lliçó,
Prosa, coherència,
Pins, Font, resistència.
Empenta, visió…
.
Posa-te’l, Maite, està fet a mida (el poema i el vestit). Molts ànims!!
Uff, Bep! He quedat sense paraules… però molt, molt ben vestida. Gràcies.
Se sap la programació de la Plaça de Lletres dels propers mesos? Per personatges com jo, que necessitam mesos i mesos per llegir un llibre on tot són lletres i no surt cap foto, estaria bé saber amb una mica d’antel·lació quins llibres teniu programats. I, com a segona i definitiva passa, reunir prou valor i venir a la sessió corresponent. Altra cosa seria que un dia comentéssiu el Pronto, del qual em podria considerar un autèntic professional. En aquest cas seria el primer en venir i, fins i tot, duria quatre coques per celebrar-ho. Salut!
Enviau-li la biografia de ‘Los Payasos de la Tele’, amb fotos grans i de colors; que fullegi, s’hi sentirà identificat…