Perdonau la broma macabra però, si en el tema de l’observatori, no ens ho agafam amb sentit de l’humor, seria desesperant. Despres d’anys de voltar (i sense voltadora!) l’observatori d’una banda a l’altra (des Pinaret al Canal Salat) i de fer modificacions de projecte (de moment, se n’han redactat quatre, comptant modificacions, per un import que ja es deu atracar als 100.000€), ara que vèiem la llum al final del túnel, resulta que es destapa una necròpoli monumental que, en el millor dels casos, obligarà a modificar, una altra vegada, el projecte per reubicar-lo en una zona que no afecti la troballa arqueològica.

El títol d’aquesta entrada té a veure, òbviament, amb la capacitat de la sala multifuncional que, des que es va traslladar al Canal Salat, s’ha de fer al costat de l’observatori. La primera vegada que l’anterior regidor de cultura va fer públic el projecte, va dir que la sala tenia capacitat per a 600 persones quan, segons els plànols, només n’hi cabien 280. Una, que és de lletres, va ser acusada de “no saber comptar”. El temps, però, va acabar donant la raó a qui la tenia i, ara sí, a la darrera modificació, ja n’hi caben 500 a la sala… més les tombes que cada dia es van trobant, ja gairebé arribam als 600 que ens va prometre l’ex-regidor!

Bromes al marge, quan fa uns dies vaig parlar del “Dia Mundial del Teatre”, vaig pensar, mira, potser l’any que ve, coincidint amb la data, podrem inaugurar la sala multifuncional (que no auditori!) del Canal Salat. Esper que sigui així, sincerament. Tanmateix, tothom sap que m’hauria agradat més inaugurar un auditori amb l’escola de música que no un observatori i una piscina descoberta. Però, en fi, ara ja està fet i, com a mal menor, hem d’agrair que s’hagi reconduït el tema de l’observatori per incloure aquesta sala que és tan necessària per a Ciutadella.

Vull creure, tanmateix, que, si el projecte es torna a endarrerir, aquesta vegada no ens penjaran el mort -en sentit estricte i figurat- a l’oposició: nosaltres només som “culpables” que el projecte restàs aturat de juliol a octubre de 2007 (tres mesos), mentre intentàvem que els doblers adjudicats es poguessin dedicar a un auditori. No va ser possible. Ara bé, del 2004 al juliol de 2007 (tres anys), la paràlisi només és atribuïble a qui governava. I, en aquest sentit, cal dir que, des del 2005 (fa tres anys), sabien que a la zona on volien fer l’observatori hi havia una necròpoli i, per tant, sembla que, una vegada més, la planificació de qui governa (?) a Ciutadella ha fallat. Esperem que tot acabi bé i que tanta tomba no sigui un mal averany.

• El pensament ordenat/Opinió
• 5 comentaris

Avui, dia 27 de març, se celebra EL DIA MUNDIAL DEL TEATRE, creat el 1961 per l’Institut Internacional del Teatre (ITI). Per part de la comunitat teatral, s’organitzen diversos esdeveniments entre els quals destaca el Missatge Internacional, tradicionalment escrit per una personalitat de teatre de talla mundial per invitació de l’Institut Internacional del Teatre, enguany Robert Lepage , actor, director i escenògraf canadenc. El Missatge diu:

Hi ha diverses hipòtesis sobre els orígens del teatre, però la que més em fa pensar té la forma de faula:
Una nit, en els temps immemorials, un grup d’homes s’havia ajuntat en un pedregar per a escalfar-se al voltant del foc i explicar-se històries. De cop, un d’ells va tenir la idea d’aixecar-se i d’utilitzar la seva ombra per iŀlustrar el que recitava. Ajudant-se de la llum de les flames, va fer aparèixer sobre les parets uns personatges més grans que els de la realitat. Els altres van reconèixer, un darrere l’altre, el fort i el feble, l’opressor i l’oprimit, el déu i el mortal.
Avui en dia, la llum dels projectors ha substituït la foguera original i la maquinària de l’escena, les parets de la pedrera. I amb deferència cap a certs puristes, aquesta faula ens recorda que la tecnologia és a l’origen mateix del teatre i que no ha de ser percebuda com una amenaça, sinó com a un element d’unió.
La supervivència de l’art teatral depèn de la seva capacitat d’inventar-se de nou a si mateix integrant noves eines i nous llenguatges. Si no és així, com podria llavors el teatre continuar essent el testimoni dels grans esdeveniments de la seva època i promoure l’entesa entre els pobles sense tenir, ell mateix, un esperit d’obertura? Com podria el teatre sentir-se orgullós d’oferir solucions als problemes d’intolerància, d’exclusió i de racisme, si en la seva pròpia pràctica refusés tot mestissatge i tota integració?
Per representar el món amb tota la seva complexitat, l’artista ha de proposar noves formes i noves idees i confiar en la inteŀligència de l’espectador, que és capaç de distingir la silueta de la humanitat en aquest joc perpetu d’ombres i de llums.
És cert que jugant massa amb el foc, l’home té el risc de cremar-se, però al mateix temps, té la possibilitat de sorprendre i d’il·luminar.

(Trad. Elsa Corominas, BCN)

A les Illes en general i a Menorca en concret, al llarg dels anys, el teatre ha tingut una gran vitalitat. En aquest sentit, i aprofitant la diada, m’agradaria recomanar, a tots els amants del gènere, el Diccionari del Teatre de les Illes Balears, una obra ambiciosa que, com diu Joan Mas al pròleg, “vol reunir la major quantitat d’informació possible sobre les representacions dramàtiques escenificades a les Illes Balears i sobre els temes que d’una manera o altra s’hi relacionen”. Així, hi podrem trobar informació sobre textos literaris, però també sobre actors i actrius, espais escènics, companyies, decoradors, empresaris, etc. Una obra imprescindible pel seu rigor i pel fet de donar una visió exhaustiva de l’activitat teatral a les Illes.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• 1 comentari

Sempre m’ha agradat molt el contacte amb la gent. Reconec, però, que, amb els anys, he tornat més “sociable” supòs que per circumstàncies diverses: he après a controlar -encara que no sempre- una timidesa innata que, de vegades, s’ha pogut confondre amb una certa altivesa; per qüestions de feina -política, escriptura, ensenyament- m’he vist abocada a establir contacte amb pares i mares, alumnes, lectors, ciutadans, polítics, etc; tenir fills supòs que també fa que t’acabis relacionant amb persones que, en principi, no formarien part del teu cercle d’amistats. I, finalment, i com a culminació de tot plegat, aquest bloc.

M’agrada molt el contacte amb la gent. Escoltar i ser escoltada. Saber què pensen i poder explicar què pens jo de les coses. No puc prescindir de l’altre. I no vull prescindir de ningú. Vull escoltar totes les opinions. Les vull rebatre. Amb sinceritat, sense dobles jocs. Des de l’honestedat d’exposar clarament les meves idees, encara que el meu interlocutor no les compartesqui. I he de reconèixer que he après molt de molta gent. De gent que, potser, ni tan sols no s’ho pot imaginar. He après molt de gent molt culta però, també, de gent molt senzilla que, amb sentit comú, et situa les coses al seu lloc d’una forma aparentment fàcil. D’uns pares que t’expliquen, amb angoixa, que pateixen pel seu fill; d’una lectora anònima que et diu que el que pensa tal personatge ella ho ha pensat moltes vegades però que mai no hauria sabut com expressar-ho; de l’alumne que, amb una mirada, et diu que ja no pot més de feina, d’exàmens, de treballs; de l’estudiós i de l’artista que t’ofereixen la seva lectura del món.

M’agrada el contacte amb la gent i ho dic i ho torn a dir perquè m’he de convèncer a mi mateixa que és així. La veritat és que acab de sortir d’una reunió consistorial en què mai no havia tingut tantes ganes d’escanyar una persona. Feia temps -i pensau que don classes a adolescents cada dia- que no veia un desplegament tan gros de mala educació i de falta de respecte cap als altres: arribar tard a la reunió, mòbils amunt i avall, burles davant les intervencions dels altres, insolències, un to de veu prepotent… Un horror. I el pitjor de tot és que, aquests, encara et volen donar lliçons!

En fi, ja em perdonareu per aquesta sessió de teràpia gratuïta a costa vostra, però ho havia d’explicar a qualcú perquè, si no ho feia, hauria rebentat. Gràcies per escoltar-me. Ho superaré!!!

• El pensament ordenat/Opinió
• 10 comentaris