Comentaris per Maite Salord http://maitesalord.cat Escriptora Sat, 04 Feb 2012 22:51:40 +0000 hourly 1 http://wordpress.org/?v=3.0.5 Comentari de eugenia a Febrer http://maitesalord.cat/2012/02/04/febrer/#comment-20761 eugenia Sat, 04 Feb 2012 22:51:40 +0000 http://maitesalord.cat/?p=1437#comment-20761 137, les petites flòvies i les que no tenen sentit envolten la nostra vida... 137, les petites flòvies i les que no tenen sentit envolten la nostra vida…

]]> Comentari de 12+15+22+5+20+15+12+9+22+5=137% a Febrer http://maitesalord.cat/2012/02/04/febrer/#comment-20760 12+15+22+5+20+15+12+9+22+5=137% Sat, 04 Feb 2012 22:37:37 +0000 http://maitesalord.cat/?p=1437#comment-20760 Com bé diu n'Eugenia, són les petites flòvies les que acaben donant sentit a la vida, no? Com bé diu n’Eugenia, són les petites flòvies les que acaben donant sentit a la vida, no?

]]> Comentari de eugenia a Febrer http://maitesalord.cat/2012/02/04/febrer/#comment-20759 eugenia Sat, 04 Feb 2012 21:57:59 +0000 http://maitesalord.cat/?p=1437#comment-20759 Les petites flòvies que van i venen... No sabeu quant m'hauria agradat una bona nevada a Ciutadella. I sí, es cert, questionar-nos, demanar-nos el sentit de tantes coses, de coses que no més amb una mirada tranquil·la (en el meu cas si algun dia puc arribar a tenir-la), ja tindriem mig camí fet. La novel·la està en marxa, fa molt de temps, potser, està en marxa... Crec que és l'important Maite. Totes les coses que tenim pendents al nostre cor tenen una mitja vida ja començada.Una mitja vida molt més llarga que... una vida? No escric nove·les (ni contes, ni relats...) peró em sembla que part de la teva mare està present en les que escrius. Bé, ens hem quedat sense neu, però sempre ens quedarà el somni, la il·lusió, una novel·la, o donar una volta per aquesta plaça. Les petites flòvies que van i venen…
No sabeu quant m’hauria agradat una bona nevada a Ciutadella.
I sí, es cert, questionar-nos, demanar-nos el sentit de tantes coses, de coses que no més amb una mirada tranquil·la (en el meu cas si algun dia puc arribar a tenir-la), ja tindriem mig camí fet.
La novel·la està en marxa, fa molt de temps, potser, està en marxa…
Crec que és l’important Maite.
Totes les coses que tenim pendents al nostre cor tenen una mitja vida ja començada.Una mitja vida molt més llarga que… una vida?
No escric nove·les (ni contes, ni relats…) peró em sembla que part de la teva mare està present en les que escrius.
Bé, ens hem quedat sense neu, però sempre ens quedarà el somni, la il·lusió, una novel·la, o donar una volta per aquesta plaça.

]]> Comentari de 12+15+22+5+20+15+12+9+22+5=137% a Febrer http://maitesalord.cat/2012/02/04/febrer/#comment-20758 12+15+22+5+20+15+12+9+22+5=137% Sat, 04 Feb 2012 20:34:59 +0000 http://maitesalord.cat/?p=1437#comment-20758 Les flòvies només formen part del pas del temps i els límits només els coneix un mateix. I al final del pas del temps, només queden els records, sobretot els bons records. Com els que comentes a la teva sensible i emotiva entrada. Ànims. Les flòvies només formen part del pas del temps i els límits només els coneix un mateix. I al final del pas del temps, només queden els records, sobretot els bons records. Com els que comentes a la teva sensible i emotiva entrada. Ànims.

]]> Comentari de Maite Salord a Crònica d’un ple (V). 1a part http://maitesalord.cat/2012/02/01/cronica-dun-ple-v-1a-part/#comment-20753 Maite Salord Sat, 04 Feb 2012 17:52:40 +0000 http://maitesalord.cat/?p=1431#comment-20753 Gràcies, Tomeu. Això és el que hi ha. Per desgràcia. Gràcies, Tomeu. Això és el que hi ha. Per desgràcia.

]]> Comentari de capitanito a Crònica d’un ple (V). 1a part http://maitesalord.cat/2012/02/01/cronica-dun-ple-v-1a-part/#comment-20750 capitanito Sat, 04 Feb 2012 11:05:21 +0000 http://maitesalord.cat/?p=1431#comment-20750 (Acab d’enviar aquesta carta al director del diari “Menorca”) Comença a ser habitual que, des de les pàgines d’aquest diari, puguem llegir opinions setmanals en les quals es relaciona, de forma clara i evident, totes aquelles persones que defensam l’ús de la nostra llengua, la catalana, pròpia d’aquest territori, segons marca el nostre Estatut, amb el nazisme. Com a política, supòs –i no ho tenc molt clar- que estic “obligada” a aguantar certes actituds i comentaris. Com a mare, filòloga i professora, estic convençuda que no. És per açò que m’he permès escriure aquesta carta al director del diari “Menorca”. Perquè, per damunt d’idees, hi ha, sempre, la dignitat de les persones. I la meva –i estic segura que la de molts altres- és atacada constantment des d’uns posicionaments que, apel·lant a una mal entesa “llibertat d’expressió”, l’únic que fan és injuriar i calumniar de la forma més barroera. Em costa entendre que, des de les pàgines d’un diari en el qual, tant per part dels treballadors com dels seus accionistes, hi ha persones intel·ligents, cultes i sensibles i que defensen valors com el respecte, la veritat o la justícia, es permeti que s’insulti, de forma gratuïta i amb total impunitat, tants menorquins i menorquines que creuen que la llengua que rallam, que la llengua que ens van mostrar els nostres pares, és un tresor que hem de salvaguardar. Dir-nos nazis o que defensam estratègies pròpies del nazisme és un fet gravíssim i intolerable. I no em val que em diguin que el diari no es fa responsable de les opinions que s’hi publiquen. No em val perquè és una qüestió de responsabilitat. De responsabilitat de tots. Per acció i també per omissió. Primer comencen els insults. Després, les injúries. I després, què vindrà? Em pot ben creure, senyor director del “Menorca”, que és ben trist que els meus fills, prou grans per saber què va representar el nazisme, prou grans per llegir el diari, em mirin amb cara de desolació i em reclamin unes explicacions que no em surten. Saben que la seva mare és filòloga i professora des de fa més de vint anys i que sempre els ha mostrar a respectar les opinions diferents. També saben, i segurament aquest és el motiu profund d’aquesta carta, que no m’he cansat mai de repetir-los que hi ha una cosa que és innegociable en aquesta vida: la pròpia dignitat. Així m’ho van mostrar els meus pares. No sé l’efecte que tindrà aquesta carta. No sé ni tan sols si la publicaran. Els que volia que la llegissin, ja ho han fet. I m’han donat les gràcies sense necessitat de paraules. En aquesta vida, es pot rallar de tot. Des de l’insult i la calúmnia, mai. -------------------------------------------------------------------------------------------Me parece muy acertado y muy de derecho, al mismo tiempo que te felicito por la lección de respeto, que pides para tus hijos y quien dice, tus hijos, dice cualquier persona de la calle, que puede llevarse una impresión de tu persona, que no se corresponde con la que representas y equivocarse en la imagen que representas. De ahí mi estupefacción, que me tiene confundido y no acabo de comprender y es este otro mensaje, que permitirse que se te colara en tu blog. ------------------------------------------------------------------------------------------- # Joan Escrit el 15 mai 2011 a les 15:56 vaja amb el capitanito……..que tes fumat? o encara te punxes? fe el favor de desapareixer d’aqui ont encara hi queda decencia..cosa que no tens tú. o ja t’has gastat els set mil? o necesites estafar a algu més?puja dalt sa cera que te pot endur un cotxe….“Solo son una pobre pandilla de ilusos que corren raudos y serviciales a la llamada de su Guru espiritual”el teu guru espiritual ja sabem quin nom te el de una “heroina” i cuan ralles de pandilla amb qui penses ? amb la teva? amb els vius? o amb els morts?Cervell,que tu salut no en tens i molt menys seny.---------------------------------------------------------------------------- Como veras este tal Joan, se despacho a gusto conmigo, sin tener la mas mínima idea de quien soy. Como podrás ver mantiene un cierto parecido con la del Menorca, con la única diferencia que en este caso,cambian los protagonistas y por supuesto el tema,que nada tienen que ver el uno con el otro....En el tema, por que la situación mantiene un gran parecido. Por esto te entiendo cuando dices lo de tus hijos, que en tu caso me imagino que te quedas sin argumento, ante gente tan menuda y tan delicada a la hora de explicarles, que los humanos a veces también mienten. Esa es la razón de este comentario y aprovechar al mismo tiempo, el poder decir desde tu blog, que lejos de tener ni un ápice de razón quien publico ese comentario sobre mi, también he tenido que explicar a mi hijo familiares y personas que no daban crédito a lo que estaban leyendo sobre mi persona y todavía hay familiares y amigos que no viven aquí, que no comprenden como alguien que no me conoce en absoluto, lo deducen ,por que ellos si me conocen y se que no dudan ni un minuto, en que quien esto escribe no es mas que alguien que la cobardía y el aburrimiento le llevan a cebarse con quien piensan que acaban de descubrirlo y que va salir raudo para esconderse, después de escuchar una sarta de historias inventadas, pero que el pobre infeliz que las escribe se las cree a pies juntillas. PD: Siento Maite haberte robado algo de tu preciado tiempo la semana pasada. ATTE: CAPITANITO (Acab d’enviar aquesta carta al director del diari “Menorca”)
Comença a ser habitual que, des de les pàgines d’aquest diari, puguem llegir opinions setmanals en les quals es relaciona, de forma clara i evident, totes aquelles persones que defensam l’ús de la nostra llengua, la catalana, pròpia d’aquest territori, segons marca el nostre Estatut, amb el nazisme.
Com a política, supòs –i no ho tenc molt clar- que estic “obligada” a aguantar certes actituds i comentaris. Com a mare, filòloga i professora, estic convençuda que no. És per açò que m’he permès escriure aquesta carta al director del diari “Menorca”. Perquè, per damunt d’idees, hi ha, sempre, la dignitat de les persones. I la meva –i estic segura que la de molts altres- és atacada constantment des d’uns posicionaments que, apel·lant a una mal entesa “llibertat d’expressió”, l’únic que fan és injuriar i calumniar de la forma més barroera.
Em costa entendre que, des de les pàgines d’un diari en el qual, tant per part dels treballadors com dels seus accionistes, hi ha persones intel·ligents, cultes i sensibles i que defensen valors com el respecte, la veritat o la justícia, es permeti que s’insulti, de forma gratuïta i amb total impunitat, tants menorquins i menorquines que creuen que la llengua que rallam, que la llengua que ens van mostrar els nostres pares, és un tresor que hem de salvaguardar. Dir-nos nazis o que defensam estratègies pròpies del nazisme és un fet gravíssim i intolerable. I no em val que em diguin que el diari no es fa responsable de les opinions que s’hi publiquen. No em val perquè és una qüestió de responsabilitat. De responsabilitat de tots. Per acció i també per omissió. Primer comencen els insults. Després, les injúries. I després, què vindrà?
Em pot ben creure, senyor director del “Menorca”, que és ben trist que els meus fills, prou grans per saber què va representar el nazisme, prou grans per llegir el diari, em mirin amb cara de desolació i em reclamin unes explicacions que no em surten. Saben que la seva mare és filòloga i professora des de fa més de vint anys i que sempre els ha mostrar a respectar les opinions diferents. També saben, i segurament aquest és el motiu profund d’aquesta carta, que no m’he cansat mai de repetir-los que hi ha una cosa que és innegociable en aquesta vida: la pròpia dignitat. Així m’ho van mostrar els meus pares.
No sé l’efecte que tindrà aquesta carta. No sé ni tan sols si la publicaran. Els que volia que la llegissin, ja ho han fet. I m’han donat les gràcies sense necessitat de paraules. En aquesta vida, es pot rallar de tot. Des de l’insult i la calúmnia, mai.
——————————————————————————————-Me parece muy acertado y muy de derecho, al mismo tiempo que te felicito por la lección de respeto, que pides para tus hijos y quien dice, tus hijos, dice cualquier persona de la calle, que puede llevarse una impresión de tu persona, que no se corresponde con la que representas y equivocarse en la imagen que representas.
De ahí mi estupefacción, que me tiene confundido y no acabo de comprender y es este otro mensaje, que permitirse que se te colara en tu blog.
——————————————————————————————-

# Joan Escrit el 15 mai 2011 a les 15:56
vaja amb el capitanito……..que tes fumat? o encara te punxes? fe el favor de desapareixer d’aqui ont encara hi queda decencia..cosa que no tens tú. o ja t’has gastat els set mil? o necesites estafar a algu més?puja dalt sa cera que te pot endur un cotxe….“Solo son una pobre pandilla de ilusos que corren raudos y serviciales a la llamada de su Guru espiritual”el teu guru espiritual ja sabem quin nom te el de una “heroina” i cuan ralles de pandilla amb qui penses ? amb la teva? amb els vius? o amb els morts?Cervell,que tu salut no en tens i molt menys seny.—————————————————————————-

Como veras este tal Joan, se despacho a gusto conmigo, sin tener la mas mínima idea de quien soy.
Como podrás ver mantiene un cierto parecido con la del Menorca, con la única diferencia que en este caso,cambian los protagonistas y por supuesto el tema,que nada tienen que ver el uno con el otro….En el tema, por que la situación mantiene un gran parecido.
Por esto te entiendo cuando dices lo de tus hijos, que en tu caso me imagino que te quedas sin argumento, ante gente tan menuda y tan delicada a la hora de explicarles, que los humanos a veces también mienten.
Esa es la razón de este comentario y aprovechar al mismo tiempo, el poder decir desde tu blog, que lejos de tener ni un ápice de razón quien publico ese comentario sobre mi, también he tenido que explicar a mi hijo familiares y personas que no daban crédito a lo que estaban leyendo sobre mi persona y todavía hay familiares y amigos que no viven aquí, que no comprenden como alguien que no me conoce en absoluto, lo deducen ,por que ellos si me conocen y se que no dudan ni un minuto, en que quien esto escribe no es mas que alguien que la cobardía y el aburrimiento le llevan a cebarse con quien piensan que acaban de descubrirlo y que va salir raudo para esconderse, después de escuchar una sarta de historias inventadas, pero que el pobre infeliz que las escribe se las cree a pies juntillas.

PD: Siento Maite haberte robado algo de tu preciado tiempo la semana pasada.
ATTE: CAPITANITO

]]> Comentari de capitanito a Crònica d’un ple (V). 1a part http://maitesalord.cat/2012/02/01/cronica-dun-ple-v-1a-part/#comment-20749 capitanito Sat, 04 Feb 2012 10:54:25 +0000 http://maitesalord.cat/?p=1431#comment-20749 CURIOSIDADES A DESTIEMPO Como hacia unos meses que no me dejaba caer por aquí, hoy me he dicho, voy a ver como va la plaza. Y mira por donde, que me dado de bruces con esta carta llena de razones para estar completamente de acuerdo con ella, la definiría como, justa. ...(Acab d’enviar aquesta carta al director del diari “Menorca”) Comença a ser habitual que, des de les pàgines d’aquest diari, puguem llegir opinions setmanals en les quals es relaciona, de forma clara i evident, totes aquelles persones que defensam l’ús de la nostra llengua, la catalana, pròpia d’aquest territori, segons marca el nostre Estatut, amb el nazisme. Com a política, supòs –i no ho tenc molt clar- que estic “obligada” a aguantar certes actituds i comentaris. Com a mare, filòloga i professora, estic convençuda que no. És per açò que m’he permès escriure aquesta carta al director del diari “Menorca”. Perquè, per damunt d’idees, hi ha, sempre, la dignitat de les persones. I la meva –i estic segura que la de molts altres- és atacada constantment des d’uns posicionaments que, apel•lant a una mal entesa “llibertat d’expressió”, l’únic que fan és injuriar i calumniar de la forma més barroera. Em costa entendre que, des de les pàgines d’un diari en el qual, tant per part dels treballadors com dels seus accionistes, hi ha persones intel•ligents, cultes i sensibles i que defensen valors com el respecte, la veritat o la justícia, es permeti que s’insulti, de forma gratuïta i amb total impunitat, tants menorquins i menorquines que creuen que la llengua que rallam, que la llengua que ens van mostrar els nostres pares, és un tresor que hem de salvaguardar. Dir-nos nazis o que defensam estratègies pròpies del nazisme és un fet gravíssim i intolerable. I no em val que em diguin que el diari no es fa responsable de les opinions que s’hi publiquen. No em val perquè és una qüestió de responsabilitat. De responsabilitat de tots. Per acció i també per omissió. Primer comencen els insults. Després, les injúries. I després, què vindrà? Em pot ben creure, senyor director del “Menorca”, que és ben trist que els meus fills, prou grans per saber què va representar el nazisme, prou grans per llegir el diari, em mirin amb cara de desolació i em reclamin unes explicacions que no em surten. Saben que la seva mare és filòloga i professora des de fa més de vint anys i que sempre els ha mostrar a respectar les opinions diferents. També saben, i segurament aquest és el motiu profund d’aquesta carta, que no m’he cansat mai de repetir-los que hi ha una cosa que és innegociable en aquesta vida: la pròpia dignitat. Així m’ho van mostrar els meus pares. No sé l’efecte que tindrà aquesta carta. No sé ni tan sols si la publicaran. Els que volia que la llegissin, ja ho han fet. I m’han donat les gràcies sense necessitat de paraules. En aquesta vida, es pot rallar de tot. Des de l’insult i la calúmnia, mai. -------------------------------------------------------------------------------------------Me parece muy acertada y muy de derecho, al mismo tiempo que te felicito por la lección de respeto, que pides para tus hijos. Y quien dice, tus hijos, dice cualquier persona de la calle, que puede llevarse una impresión de tu persona, y equivocarse con la imagen que representas. De ahí mi estupefacción, que me tiene confundido y no acabo de comprender y es este otro mensaje, que permitiste que se te colara en tu blog. ------------------------------------------------------------------------------------------- # Joan Escrit el 15 mai 2011 a les 15:56 vaja amb el capitanito……..que tes fumat? o encara te punxes? fe el favor de desapareixer d’aqui ont encara hi queda decencia..cosa que no tens tú. o ja t’has gastat els set mil? o necesites estafar a algu més?puja dalt sa cera que te pot endur un cotxe….“Solo son una pobre pandilla de ilusos que corren raudos y serviciales a la llamada de su Guru espiritual”el teu guru espiritual ja sabem quin nom te el de una “heroina” i cuan ralles de pandilla amb qui penses ? amb la teva? amb els vius? o amb els morts?Cervell,que tu salut no en tens i molt menys seny.---------------------------------------------------------------------------- Como veras este tal Joan, se despacho a gusto conmigo, sin tener la mas mínima idea de quien soy. Como podrás ver mantiene un cierto parecido con la del Menorca, con la única diferencia que en este caso,cambian los protagonistas y por supuesto el tema,que nada tienen que ver el uno con el otro... A pesar de que que la situación mantiene un gran parecido. Por esto te entiendo cuando dices lo de tus hijos, que en tu caso me imagino que te quedas sin argumento, ante gente tan menuda y tan delicada a la hora de explicarles, que los humanos a veces también se equivocan. Esa es la razón de este comentario y aprovechar al mismo tiempo, el poder decir desde tu blog, que lejos de tener ni un ápice de razón quien publico ese comentario sobre mi, también he tenido que explicar a mi hijo familiares y personas que no daban crédito a lo que estaban leyendo sobre mi persona y todavía hay familiares y amigos que no viven aquí, que no comprenden como alguien que no me conoce en absoluto. Lo deducen, por que ellos si me conocen y se que no dudan ni un minuto, en que quien esto escribe no es mas que alguien que la cobardía y el aburrimiento le llevan a cebarse con quien piensan que acaban de descubrirlo y que va salir raudo para esconderse, después de escuchar una sarta de historias inventadas, pero que el pobre infeliz que las escribe se las cree a pies juntillas. PD: Siento Maite haberte robado algo de tu preciado tiempo la semana pasada. ATTE: CAPITANITO CURIOSIDADES A DESTIEMPO
Como hacia unos meses que no me dejaba caer por aquí, hoy me he dicho, voy a ver como va la plaza.
Y mira por donde, que me dado de bruces con esta carta llena de razones para estar completamente de acuerdo con ella, la definiría como, justa.
…(Acab d’enviar aquesta carta al director del diari “Menorca”)
Comença a ser habitual que, des de les pàgines d’aquest diari, puguem llegir opinions setmanals en les quals es relaciona, de forma clara i evident, totes aquelles persones que defensam l’ús de la nostra llengua, la catalana, pròpia d’aquest territori, segons marca el nostre Estatut, amb el nazisme.
Com a política, supòs –i no ho tenc molt clar- que estic “obligada” a aguantar certes actituds i comentaris. Com a mare, filòloga i professora, estic convençuda que no. És per açò que m’he permès escriure aquesta carta al director del diari “Menorca”. Perquè, per damunt d’idees, hi ha, sempre, la dignitat de les persones. I la meva –i estic segura que la de molts altres- és atacada constantment des d’uns posicionaments que, apel•lant a una mal entesa “llibertat d’expressió”, l’únic que fan és injuriar i calumniar de la forma més barroera.
Em costa entendre que, des de les pàgines d’un diari en el qual, tant per part dels treballadors com dels seus accionistes, hi ha persones intel•ligents, cultes i sensibles i que defensen valors com el respecte, la veritat o la justícia, es permeti que s’insulti, de forma gratuïta i amb total impunitat, tants menorquins i menorquines que creuen que la llengua que rallam, que la llengua que ens van mostrar els nostres pares, és un tresor que hem de salvaguardar. Dir-nos nazis o que defensam estratègies pròpies del nazisme és un fet gravíssim i intolerable. I no em val que em diguin que el diari no es fa responsable de les opinions que s’hi publiquen. No em val perquè és una qüestió de responsabilitat. De responsabilitat de tots. Per acció i també per omissió. Primer comencen els insults. Després, les injúries. I després, què vindrà?
Em pot ben creure, senyor director del “Menorca”, que és ben trist que els meus fills, prou grans per saber què va representar el nazisme, prou grans per llegir el diari, em mirin amb cara de desolació i em reclamin unes explicacions que no em surten. Saben que la seva mare és filòloga i professora des de fa més de vint anys i que sempre els ha mostrar a respectar les opinions diferents. També saben, i segurament aquest és el motiu profund d’aquesta carta, que no m’he cansat mai de repetir-los que hi ha una cosa que és innegociable en aquesta vida: la pròpia dignitat. Així m’ho van mostrar els meus pares.
No sé l’efecte que tindrà aquesta carta. No sé ni tan sols si la publicaran. Els que volia que la llegissin, ja ho han fet. I m’han donat les gràcies sense necessitat de paraules. En aquesta vida, es pot rallar de tot. Des de l’insult i la calúmnia, mai.
——————————————————————————————-Me parece muy acertada y muy de derecho, al mismo tiempo que te felicito por la lección de respeto, que pides para tus hijos.
Y quien dice, tus hijos, dice cualquier persona de la calle, que puede llevarse una impresión de tu persona, y equivocarse con la imagen que representas.
De ahí mi estupefacción, que me tiene confundido y no acabo de comprender y es este otro mensaje, que permitiste que se te colara en tu blog.
——————————————————————————————-

# Joan Escrit el 15 mai 2011 a les 15:56
vaja amb el capitanito……..que tes fumat? o encara te punxes? fe el favor de desapareixer d’aqui ont encara hi queda decencia..cosa que no tens tú. o ja t’has gastat els set mil? o necesites estafar a algu més?puja dalt sa cera que te pot endur un cotxe….“Solo son una pobre pandilla de ilusos que corren raudos y serviciales a la llamada de su Guru espiritual”el teu guru espiritual ja sabem quin nom te el de una “heroina” i cuan ralles de pandilla amb qui penses ? amb la teva? amb els vius? o amb els morts?Cervell,que tu salut no en tens i molt menys seny.—————————————————————————-

Como veras este tal Joan, se despacho a gusto conmigo, sin tener la mas mínima idea de quien soy.
Como podrás ver mantiene un cierto parecido con la del Menorca, con la única diferencia que en este caso,cambian los protagonistas y por supuesto el tema,que nada tienen que ver el uno con el otro… A pesar de que que la situación mantiene un gran parecido.
Por esto te entiendo cuando dices lo de tus hijos, que en tu caso me imagino que te quedas sin argumento, ante gente tan menuda y tan delicada a la hora de explicarles, que los humanos a veces también se equivocan.
Esa es la razón de este comentario y aprovechar al mismo tiempo, el poder decir desde tu blog, que lejos de tener ni un ápice de razón quien publico ese comentario sobre mi, también he tenido que explicar a mi hijo familiares y personas que no daban crédito a lo que estaban leyendo sobre mi persona y todavía hay familiares y amigos que no viven aquí, que no comprenden como alguien que no me conoce en absoluto.
Lo deducen, por que ellos si me conocen y se que no dudan ni un minuto, en que quien esto escribe no es mas que alguien que la cobardía y el aburrimiento le llevan a cebarse con quien piensan que acaban de descubrirlo y que va salir raudo para esconderse, después de escuchar una sarta de historias inventadas, pero que el pobre infeliz que las escribe se las cree a pies juntillas.

PD: Siento Maite haberte robado algo de tu preciado tiempo la semana pasada.
ATTE: CAPITANITO

]]> Comentari de Tomeu a Crònica d’un ple (V). 1a part http://maitesalord.cat/2012/02/01/cronica-dun-ple-v-1a-part/#comment-20748 Tomeu Sat, 04 Feb 2012 09:26:50 +0000 http://maitesalord.cat/?p=1431#comment-20748 Maite, dóna més informació el teu blog que tots els mitjans de communicació insulars junts. És una lloança per a tu pero un lai per a la nostra illa... Maite, dóna més informació el teu blog que tots els mitjans de communicació insulars junts. És una lloança per a tu pero un lai per a la nostra illa…

]]> Comentari de Nuria a De propòsits incomplerts http://maitesalord.cat/2012/01/24/de-proposits-incomplerts/#comment-20714 Nuria Tue, 31 Jan 2012 15:07:00 +0000 http://maitesalord.cat/?p=1425#comment-20714 725 pàgiens... estic ben enganxada. 725 pàgiens… estic ben enganxada.

]]> Comentari de joan a De propòsits incomplerts http://maitesalord.cat/2012/01/24/de-proposits-incomplerts/#comment-20698 joan Mon, 30 Jan 2012 11:19:49 +0000 http://maitesalord.cat/?p=1425#comment-20698 M'apunt als elogis a Jo confesso. Jo no he arribat a la meitat, encara, però faig una gran xalada. Quina manera d'explicar les coses! M’apunt als elogis a Jo confesso. Jo no he arribat a la meitat, encara, però faig una gran xalada. Quina manera d’explicar les coses!

]]>