Àncora / Arrels
Encara sé d’un poble que viu sota l’elegíac
so de les campanes,
i que cada any, assenyalats dies,
tan blanca com la calç batega la seva ànima,
quan sent, pausats i rítmics,
com canten un tambor i un fabiol…
Conec encara un poble d’un passat quasi mític
gelós d’un vell tresor…
Pere Xerxa, Galops i glops
Fotografia d’ Antoni Cladera
Respirar pètals, tiges, brins i branques; fulles tendres de lluentor impossible, o fulles seques que es desfan a les mans. Tactes vellutats i cruixents. Olor de terra humida on esclata la llavor, on germina i creix per anar-se a trobar amb el blau més intens. Arrels com a ungles poderoses clavades al misteri de la vida. 
Branques que s’enfilen cap al cel per traspassar la realitat. Per arribar a l’infinit. Al límit dels límits. Gosadia imperdonable! I caldrà recomençar de bell nou. Retornar, humilment, a la terra per esperar el moment de refer el camí. Llavor colgada en la foscor que respira, tanmateix, imperceptible en el silenci. Batec lleu que anuncia el renaixement. La nova primavera. Un nou esclat.
La vida. La vida lligada al paisatge, al paisatge més proper, a aquell paisatge que habita dins els records des d’un temps imprecís… El nostre paisatge. El centre del nostre univers. Un jardí. Perfum de colors tancats per una porta petita. Secreta. Una porta que obre, tanmateix, tota una simfonia per als sentits. Geografia humana dibuixada damunt la terra. El cos de l’amor fet de branquillons fràgils, de pètals rosats i blaus, d’aromes de gessamí i d’arbreda, de fulles verdes i de foc. Fruits sucosos com una magrana oberta, com una poma mossegada, com un ulls esglaiats de criatura…
Nascuts de la terra, arrelats a la nostra terra per sempre. Viatjar, una vegada i una altra, cap al mateix destí per descobrir-hi noves realitats i copsar-hi fins el més petit detall: un puntet groc eclipsat per la força d’un taronja oxidat o una llepada roja, de sang, damunt la fulla seca. Simfonia de colors i de formes per als sentits. De perfums, també. Olor de la terra humida on s’amaga el misteri de la vida.
(Avui, 22 d’abril, se celebra el dia de la Terra)
“D. Manuel Marín Blázquez, Capitán de Infanteria, Secretario de Juzgado Militar Especial de la Capitania general de Baleares, y de la Causa Sumarísima nº 13, de 1945, de la que es instructor el Juez Militar Especial de la indicada Capitania, Coronel de Infantería d. Mateo Torres Bestard.
CERTIFICO : Que al folio 120 vuelto, existe la diligencia de procesamiento que copiada a la letra dice = En Palma de Mallorca a 28 de febrero de 1945, = RESULTANDO , que Juan R. E., según declaraciones que constant en esta Causa, y la del propio marginada, ingresó en la organización clandestina del Partido Comunista, formando parte de la célula del mismo, con la intención de conseguir la implantación del Comunismo en España a cuyo fin cotizava i recaudava fondos ; y coincidiendo todo ello con las normas, directrices y consignas del periodico clandestino “Unidad”, cuyo copia testimoniada consta en este procedimiento. = CONSIDERANDO, que los expresados hechos están comprendidos en el apartado segundo del artículo 1º de la Ley de Dos de marzo de 1943, que lo califica de Rebelión Militar, concurriendo las circunstancias de propaganda, acción efectiva y enlace, con perfecto conocimiento de la finalidad perseguida, y en población superior a 12.000 habitantes, de cuyos hechos es presunto responsable, Juan R. E., el Señor Juez acordó su procesamiento con arreglo al artículo 421 del Código de Justicia Militar. = Notifíquese la presente diligencia la interesado, instruyéndosele de su derecho a nombrar instructor , nombramiento que ha de recaer en Oficial de esta guarnición, y del que tiene a recurrir de esta resolución, dentro del plazo de tres dias a partir de la fecha en el que se le notifiques. A tenor del Artículo 653 del Código de Justicia Militar, continuará la prisión comunicada del procesado. Dése conocimiento de dicho procesamiento a la Autoridad Judicial y al Ministerio Fiscal. = Y para que conste se extiende la presente diligencia, que firma conmigo el Señor Juez de lo que certifico. =
Y para que conste y a petición del interesado, se extiende la presente con el visto bueno del Señor Juez, en Palma de Mallorca a 28 de Febrero de 1945. Mateo Torres. Manuel Marín. = Rubricados.”
**************
El ferrer d’es Molinar i jo en un calabós de comissaria separats i només podíem sentir els crits de dolor de l’altre que ressonaven entre aquelles parets humides com a udols d’animals ferits… estava convençut que ja coneixia tot el sofriment possible i m’equivocava m’equivocava… dins aquella comissaria de Ciutat vaig entrar a l’infern…. en ple hivern em despullaven i fermat de mans i peus m’apallissaven sense contemplacions…. un dia i un altre i un altre… només em donaven el pa i l’aigua justa perquè no perdés la consciència i pogués sentir el dolor… després de Campos el meu cos no ho podia resistir…. perdia el coneixement a força de cops brutals i amb el cos baldat i el rostre cobert de sang em llançaven al calabós nu durant dies… aquell fred aquella humitat fins que les ferides ja no sagnaven i em podia posar en peu i podien tornar a començar a apallissar-me per tornar-me a llançar com un ca damunt del trespol gelat…. però jo no deia res i no diria res i van tenir por que em morís a les seves mans i em van dur un home prim, amb un abric vell…. un lladre em va dir que era i jo estirat a terra destrossat intentava obrir els ulls i mirar-me’l i no podia entendre per què em posaven al costat aquell home que no parava de parlar i fer-me preguntes que jo no podia contestar… les paraules de l’home eren només un murmuri indesxifrable dins el meu cap enterbolit … al meu company al ferrer des Molinar el seu lladre sí que el va saber fer parlar… els noms dels responsables del partit a la clandestinitat…. al cap d’uns dies tots detinguts…