Dia 30 de juny renunciaré al càrrec de consellera i vicepresidenta del Consell Insular de Menorca i tancaré, així, la meva etapa de dedicació política institucional donant veu, ara, al projecte de Més per Menorca, abans al del PSM. És una decisió important per a mi, molt meditada, i que he pres amb el convenciment que la renovació dins els partits polítics és fonamental.

Han estat setze anys intensos a primera línia política però me’n vaig amb la satisfacció d’haver-m’hi dedicat amb tota la generositat possible i de sentir-me recompensada pels projectes que he pogut fer realitat i, sobretot, per l’amistat i l’estima de tantes persones amb qui he coincidit al llarg d’aquest temps. Citar-les a totes seria impossible però estic segura que els noms que posaria a la llista saben que pens en ells quan escric aquestes línies.

El juliol de 2005 vaig prendre possessió com a regidora de l’Ajuntament de Ciutadella, un moment que record amb emoció perquè sempre he dit que fer feina per al teu poble és un autèntic privilegi. Després de quatre anys a l’oposició, el 2009 vaig prendre possessió com a regidora de Cultura i Projecte de Ciutat des d’on vaig treballar per fer realitat la rehabilitació del teatre del Born, amb la gestió feta per municipalitzar les llotges privades, i per reconduir el complex del Canal Salat amb les dues sales de cine i un sala polivalent que ha donat resposta a tantes demandes culturals del poble.

El 2011 vaig encapçalar la llista del Consell Insular de Menorca i fins al 2015, en un moment especialment dur a les Illes, em vaig dedicar en cos i ànima a la feina d’oposició, convençuda que és una tasca fonamental en un sistema democràtic. El juliol del 2015 vaig ser investida Presidenta del Consell, un honor i una responsabilitat que vaig assumir amb tota la il·lusió i les ganes. Des de llavors i fins al darrer moment, he treballat per fer que la institució fos cada dia un poc més l’autèntic govern dels menorquins, amb projectes tan importants com les millores a la carretera general; la projecció del Llatzeret; l’impuls de l’accessibilitat; la gestió dels camins i del Camí de Cavalls; el traspàs de la promoció turística; l’obertura de la Cova de s’Aigua; o, el darrer, l’esborrany de l’avantprojecte de Llei de Menorca Reserva de Biosfera, que presentarem d’aquí a pocs dies.

En tot aquest temps, crec que puc dir que la relació amb els companys d’altres partits ha estat sempre correcta i, fins i tot, amb alguns d’ells, ha arribat a ser cordial i amistosa. La discrepància política hi ha estat però sempre he intentat no dur-la al terreny personal. I si, en algun moment, ha estat així, deman disculpes.

Vull agrair als companys d’equip de govern, amb qui he compartit tantes hores de feina i de vida, la seva capacitat per arribar a acords que no sempre han estat fàcils. També als funcionaris i tècnics de les diferents administracions que m’han sabut acompanyar i aconsellar en tot moment. I als periodistes que han seguit la gestió diària i per a qui sempre he intentat ser propera.

M’heu de permetre que faci un agraïment especial a les persones que han format part de l’equip de Més per Menorca al Consell Insular des del 2015 per la seva dedicació i per sentir-los sempre tan a prop. Als diputats, als regidors, a tota la gent que forma el partit i que són, sense cap dubte, el seu gran valor. Sabeu que us enyoraré, que us enyoraré molt, però també sabeu que em trobareu quan em necessiteu perquè continuaré implicada en la realitat de Menorca encara que no sigui des de la primera línia política.

No negaré que tancar aquesta etapa no és fàcil. Els canvis no ho són mai. Fa poc, vaig llegir que Philip Roth deia que la feina d’un polític és generalitzar i la d’un escriptor, matisar. Em toca, idò, recuperar els detalls de la vida. Recuperar la docència i l’escriptura. Compensar a la meva gent, a la meva família i als meus amics, tot el suport que m’han donat al llarg d’aquests setze anys. Sense ells, no ho hauria pogut fer. Amb ells, s’obre una nova etapa.

Moltes gràcies!

• El pensament ordenat/Opinió
• 3 comentaris