Un dels reptes més grans que té la humanitat és, sens dubte, la lluita contra el canvi climàtic. I ja no valen excuses: no és una fosca perspectiva de futur sinó una crua realitat. En aquest sentit, la setmana ha estat intensa. Dilluns, se celebrava la Cimera pel Clima a la seu de Nacions Unides a Nova York, amb la voluntat, d’una banda, d’aconseguir la implicació de la societat per revertir una situació dramàtica i, de l’altra banda, d’accelerar la implementació de l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic. Avui, dia 27 de setembre, hi ha convocada la Vaga pel Clima en què està previst que milions de ciutadans d’arreu del món es mobilitzin perquè, com diu Greta Thunberg: “Cada persona compta: Igual que cadascuna de les emissions compta. Cada quilo. Tot compta. Per tant, sisplau, tracteu la crisi climàtica com la crisi greu que és i doneu-nos un futur als joves. Les nostres vides són a les nostres mans.”

Menorca va ser declarada el 1993 Reserva de Biosfera per la UNESCO i, com a tal, vol estar present en l’aliança global per a la mitigació del canvi climàtic, tot apostant per avançar de forma decidida cap a la sostenibilitat. Per açò, en la sessió plenària de dia 23 de setembre, vam declarar la situació d’emergència climàtica en què es troba el planeta, i vam assumir l’adopció de mesures de forma activa per fer-hi front, intentant contribuir a la necessitat de mitigació dels efectes del canvi climàtic, i als objectius establerts a la Llei 10/2019, de 22 de febrer, de canvi climàtic i transició energètica.

És evident que el canvi climàtic no només es tradueix en un escalfament global, sinó també en un clima caracteritzat per una gran inestabilitat, amb esdeveniments climàtics extrems, tant en magnitud com freqüència, com s’està comprovant en els darrers anys amb sequeres, ones de calor, gelades extremes, inundacions, etc. A les Illes Balears, segons l’estudi publicat aquest any pel Laboratori interciplinari de Canvi Climàtic (LINCC) de la Universitat de les Illes Balears “El canvi climàtic a Menorca. Sobre els canvis observats i prevists, els impactes i la necessitat d’emprendre la transició energètica”[1], l’augment de temperatures ha estat superior a la mitjana mundial, amb un augment en 40 anys de 1,75ºC les màximes i 1,50ºC les mínimes. Segons el mateix estudi, la projecció de l’evolució del clima a les Illes Balears durant el segle XXI mostra que, sota un escenari pessimista en que no es reduïssin els nivells actuals d’emissions, la temperatura pujaria entre 3 i 5 ºC entre el 2010 i el 2100.

A Menorca, aquests impactes generalitzats es traduiran en una afectació a molts nivells: reducció d’alzinar; salinització de les zones humides; augment de l’erosió a platges i sistemes dunars; reducció del 10 al 20% de la pluja anual; augment del 3% en la mortalitat per onades de calor per cada grau que pugui la temperatura màxima; importants pèrdues pel sector agrícola a causa del menor rendiment dels cultius; una menor productivitat pesquera a causa de l’augment de la temperatura, etc, etc.

És per tot açò, i esperonats per una la societat civil cada cop més implicada en la lluita contra el canvi climàtic i més exigent amb els governs i institucions polítiques en la demanda d’accions concretes i efectives, que el Consell Insular de Menorca s’ha compromès a fer difusió i divulgació a la població de la problemàtica inherent a la crisi climàtica, així com de les mesures adoptables a nivell local per contribuir a la prevenció i mitigació dels seus impactes.

D’altra banda, prioritzarem l’adopció de les mesures necessàries contemplades en el Pla d’acció de la Reserva de Biosfera de Menorca (2018-2025) per assolir els objectius descrits en matèria de prevenció, mitigació i adaptació als impactes del canvi climàtic: millorar l’eficiència de l’ús de l’aigua en tots els sectors, afavorint la reducció de consum, la seva reutilització i incrementant la qualitat de l’aigua; reduir substancialment la generació de residus i incrementar l’aprofitament de recursos mitjançant la prevenció, la reducció, la reutilització, la preparació per a la reutilització i el reciclatge; augmentar substancialment l’eficiència energètica i el percentatge
d’autoproveïment energètic procedent de fonts renovables…

Finalment, el Consell Insular de Menorca perseguirà els objectius de descarbonització i transició energètica establerts a l’Estratègia Menorca 2030, mitjançant les accions concretes que planteja, especialment amb aquelles amb un major impacte de reducció d’emissions: incrementar la penetració d’energies renovables en el sistema energètic de Menorca;  fomentar l’autoconsum en edificis, apropant la producció a la demanda i implicant a la població; promoure el transport públic i la mobilitat elèctrica mitjançant la creació d’una infraestructura de recàrrega eficient; crear l’oficina d’impuls Menorca 2030, en què s’assessorarà la població en matèria d’energies renovables i eficiència energètica…

És evident el compromís del Consell Insular de Menorca des de la plena consciència  que, si no s’actua ja, ben prest el canvi climàtic serà irreversible.

________________

[1] Us recomanam consultar el nostre web menorcabiosfera.org on tots els documents citats en aquest article, i molts d’altres, es troben disponibles en línia, i des d’on informam pràcticament a diari de tots els projectes que tenim en marxa a l’Agència Menorca Reserva de Biosfera.

• Activitat política
• Sense comentaris

Aquí teniu la intervenció que, com a portaveu del Grup Més per Menorca al Consell Insular, vaig fer ahir a l’acte de presa de possessió dels nous consellers i conselleres i de la nova presidència. La  fotografia que l’acompanya és d’algunes de les persones que integren el projecte de Més per Menorca i que ahir ens van voler -i van poder!- acompanyar. Moltes gràcies!

“En primer lloc, voldria felicitar tots els consellers i conselleres per la seva elecció i, especialment, a Susana Mora, per haver reunit els suports necessaris per ser elegida per presidir aquest Consell Insular de Menorca durant els pròxims quatre anys, suports entre els quals ha comptat amb els tres vots imprescindible dels consellers de Més per Menorca.

I açò és així perquè l’acord de governabilitat al qual s’ha arribat dibuixa un govern de futur, plural, progressista i menorquinista, dins l’estructura del qual Més per Menorca podrà continuar amb la feina iniciada els darrers quatre anys i consolidar projectes beneficiosos per l’illa, desenvolupant els compromisos més importants del nostre programa electoral.

La nova etapa que avui començam és només un punt i a part a la feina feta fins ara. Potser, fins i tot, ni açò: un punt i coma –una pausa breu- només per agafar l’alè necessari per reprendre, amb il·lusió i responsabilitat, els reptes que tenim damunt la taula i que es podrien resumir en una frase: Menorca serà sostenible o no serà, i açò implica economia diversificada; protecció del territori i transició energètica; cohesió social i equitat;  i educació i cultura a l’abast de tots els ciutadans.  Perquè ens hi jugam el futur.

Menorca, idò, necessita d’un govern fort que, des de la suma dels partits que l’integren, pugui donar resposta a allò que els ciutadans han demanat i no defalleixi en l’exercici del paper que ha de tenir el Consell Insular com l’autèntic govern de l’illa, i, per tant, com a primer defensor dels drets i els interessos de tots els menorquins i menorquines, especialment davant les altres administracions d’àmbit autonòmic, estatal i europeu.

En aquest sentit, com a presidenta, pot estar segura que comptarà amb el suport lleial dels càrrecs de Més per Menorca per tirar endavant l’acord programàtic subscrit, ambiciós i de futur, per a la nostra illa.

Moltes gràcies.”

• Activitat política
• Sense comentaris

(Presentació de la novel·la a la Biblioteca pública de Ciutadella, dia 5 de juny de 2019)

Rafel Nadal és periodista i escriptor. Col·labora a diversos mitjans de comunicació i del 2006 al 2010 va ser director de El Periódico de Catalunya, període durant el qual el diari va rebre, entre d’altres, el Premi Nacional de Comunicació (2008) i diversos premis internacionals.

Com a escriptor, va guanyar el XLIV Premi Josep Pla de narrativa del 2012 i el Premi Joaquim Amat-Piniella del 2013 amb la novel·la Quan érem feliços (Edicions Destino). El 2013 va publicar el llibre Quan en dèiem xampany (Columna edicions), Premi Anglada 2014. La seva tercera novel·la, La maledicció dels Palmisano (2015), ha estat traduïda a més de 20 llengües. L’any 2017 publica La senyora Stendhal i el 2019 guanya el Premi Ramon Llull amb El fill de l’italià de la qual parlarem avui.

El mateix Rafel Nadal ha explicat que la trama de la novel·la li va sortir a camí a Caldes de Malavella, durant la presentació del seu anterior llibre. Un lector assistent a la presentació li va proposar explicar-li la història dels mariners italians que van sobreviure al bombardeig, el 1943, per part dels nazis, del cuirassat italià “Roma”, com a represàlia per l’armistici signat entre Itàlia i els aliats. Una història que va dur els mariners italians a Maó i a Caldes de Malavella. Aquest lector és el que li ha inspirat el personatge d’en Mateu. Per tant, com ha dit el mateix autor, és un llibre “basat en fets reals” i que “tot està documentat”. Ara bé, aquí m’agradaria fer un incís perquè quedés molt clar que no és un llibre d’història sinó una novel·la en què l’estructura, la construcció dels personatges, l’estil… és el que li dona tota la seva força.

Feta aquesta puntualització, m’agradaria comentar una sèrie d’aspectes. En primer lloc, l’estructura. La novel·la està dividida en quatre parts: A la primera, l’autor sorprèn el lector apareixent a la primera pàgina escoltant com en Mateu li explica el dia de l’enterrament de la mare i com va ser en aquell precís moment que va sentir la necessitat de conèixer els seus orígens. Ell ja sabia que era “el fill de l’italià”, d’un d’aquells mariner que havia arribat a Caldes i que xiulava cançons napolitanes. Un tema –un secret- que mai va ser capaç de parlar amb sa mare, perquè “abans aquestes coses no es parlaves, sobretot entre mare i fill”. La segona part se centra en la història de l’enfonsament del “Roma” i en la vida dels supervivents a Maó i l’arribada a Caldes. A partir d’aquí, la novel.la s’endinsa en la vida dels italians a Caldes i en la relació entre la mare del protagonista i un soldat italià fins que ell torna al seu país. Finalment, la quarta part tanca el cercle i torna a l’actualitat, amb l’escriptor recreant i sent protagonista, també, dels intents d’en Mateu per trobar el seu pare, amb un desenllaç prou sorprenent, que evidentment no explicaré.

Hi ha, per tant, dos fils narratius: un de més històric, que parla de la història dels supervivents del cuirassat Roma, situat el 1943; i un altre d’actual, que parla de la recerca de la identitat per part del protagonista, després de la mort de la seva mare. Dos fils que un escriptor d’ofici com en Rafel Nadal sap combinar i creuar de manera brillant per mantenir sempre el lector atent i per dur-lo, a bon ritme, fins a la darrera pàgina.

Quan vaig acabar la novel·la, em vaig sentir acompanyada pels personatges de la novel·la -en Mateu, en Ciro, na Joana- i vaig sentir la necessitat d’explicar-me’ls, d’agafar les pinzellades que d’ells n’havia fet l’autor i re-construir-me’ls. Perquè estan fets de detalls, de gestos, de paraules, de costums, de silencis… que, més que mai, em sembla que fan bona una idea –crec recordar que de Sartre- que deia que l’escriptor comença la novel·la i el lector l’acaba.

I en aquest context, em qued amb dos aspectes que em semblen claus en el dibuix de la parella protagonista: els clavells de poeta que na Joana feia créixer en l’ambient miserable i sòrdid de la casa on vivien, com un contrapunt a la vida fosca que duia; i les cançons napolitanes que cantava i xiulava sempre en Ciro, un altre contrapunt al fred, a la  vida dura que aquells joves soldats italians duien enfora de la seva terra. Música i flors que donen color i harmonia a uns anys grisos de postguerra a Espanya i de guerra a Europa. Música i flors lligades a l’amor, l’únic refugi possible en moments de desfeta.

I el darrer aspecte que voldria comentar és, com no pot ser d’altra manera, Menorca, el port de Maó, un dels escenaris per on transcorre una història. I no se m’acut millor manera que fer-ho citant  fragment de la novel·la:

“Quan van entrar al port de Maó, desenes de figures negres es movien com espectres als penya-segats i observaven de lluny les evolucions dels vaixells. La notícia de l’arribada de les quatre naus de guerra italianes s’havia escampat com la pólvora des de la bocana fins al cul de la badia i havia trastocat l’ensopiment habitual de la petita ciutat, assentada a la punta oriental de les Balears. Van atracar en un moll en dessús, situat entre dues cales allunyades de les cases, que els locals anomenaven el Fonduco i cala Figuerasses. Mentre tiraven les amarres a terra i les lligaven als norais, els curiosos no paraven d’arribar. Un estol d’ocells negres, que a en Ciro li van semblar corbs o milans, sobrevolava les naus. També els espectres del penya-segat li semblaven aus de rapinya a punt d’atacar-los: encara no sabia com els rebrien en aquell port estranger i les figures negres li resultaven inquietants.”

No sé si a Menorca, en general, és prou coneguda la història del cuirassat “Roma” però, sens dubte, és ben viva entre els que la van viure de prop. Tanmateix, tant en un cas com en l’altre, val la pena navegar per les pàgines d’aquesta novel·la en què la memòria, el record és matèria literària perquè és matèria humana de primer ordre. Una memòria complexa i, tantes vegades, tapada per oblits (auto)imposats.

• El pensament ordenat/Opinió
• Sense comentaris