Maite Salord

Escriptora

Arxiu de gener 2017

L’illa de Llatzeret, ubicada a l’entrada del port de Maó, constitueix un conjunt arquitectònic de gran valor monumental i històric, que va ser declarat bé d’interès cultural (BIC) el 1993, i regit per tant per la Llei estatal de patrimoni històric quant a protecció i ús. Des del 1985, després d’una important inversió, per part del Govern central, per a la rehabilitació d’una part de les seves instal·lacions, el des de llavors denominat Centre de Formació de Llatzeret acull diverses trobades de caire formatiu i cultural, com l’Escola de Salut Pública de Menorca. Per mitjà del Decret 38/2014, de 29 d’agost, la Comunitat Autònoma de les Illes Balears va assumir el traspàs del Centre de Formació del Llatzeret de Maó. El Consell de Govern de les Illes Balears, en data 17 d’octubre de 2014, va aprovar el traspàs al Consell Insular de Menorca del Llatzeret, traspàs que va ser aprovat per unanimitat de tots els grups polítics en la sessió plenària de dia 27 de febrer de 2015.

A partir d’aquí, el 10 de desembre de 2015, tot just fa un any, a iniciativa de l’equip de govern del Consell Insular de Menorca, es va constituir el grup de treball de Llatzeret, un grup ampli i representatiu dels sectors implicats, d’una manera o altra, en el projecte, grup integrat per representants de l’Escola de Salut Pública, IME, UIB, PIME, CAEB, ASHOME, CCOO, UGT, Cercle d’Economia, Joves Empresaris, Col·legi Oficial d’Arquitectes, ajuntaments de Maó i es Castell i de tots els grups polítics del Consell. La finalitat no era altra que elaborar un full de ruta per a la gestió de les instal·lacions, que permetés anar definint el futur pla d’usos de Llatzeret. I amb aquesta finalitat es va anar reunint fins al mes de juny del 2016, moment en el qual es va aprovar un full de ruta fruit de les hores compartides de propostes i debats, el qual ha servit de base al Pla d’usos que es va presentar fa unes setmanes.

Així, el full de ruta ja marcava els usos que el Pla desenvolupa d’una manera més concreta. El primer seria l’ús formatiu i de recerca, la pedra angular del qual és, sens dubte, l’Escola de Salut Pública, tot un referent dins i fora de Menorca i que any rere any creix en nombre d’assistents, fins arribar als 750 de la darrera edició, per la qual es proposa ampliar el nombre d’aules i dotar-la d’una residència de 200 places per a estudiants i personal docent que, permeti, a més, augmentar l’oferta formativa i de recerca. S’està estudiant, també, que aquestes places puguin ser ocupades per visitants de l’illa, quan no hi hagi activitat formativa.

En segon lloc, l’ús cultural, lligat a activitats diverses, una de les quals, les visites al complex, ja s’han duit a terme durant el 2016, entre els mesos de maig i novembre, amb un nombre de visitants que gira al voltant de les 2000 persones que, a més, ja han pogut visitar el cementeri gràcies a les feines de neteja i condicionament que es van realitzant contínuament dins l’espai, per part dels treballadors de Llatzeret. Aquest ús aniria lligat, també, a un centre d’interpretació de Llatzeret que explicaria la seva singularitat arquitectònica a la Mediterrània, a partir d’objectes de l’actual museu i d’altres recursos museogràfics. El centre d’interpretació també podria comptar amb una botiga per comercialitzar objectes de record de la visita.

I, finalment, l’ús turístic i d’hostatgeria, un ús que requerirà d’estudis més aprofundits tant pel que fa al model de la instal·lació com a la viabilitat econòmica. En qualsevol cas, ha de ser un equipament diferent, perfectament integrat dins l’espai magnífic de l’illa de Llatzeret i que, d’alguna manera, lligui amb la filosofia del lloc: tranquil·litat, salut, etc. L’hotel ha d’estar pensat tant per a visitants com per als menorquins molts dels quals, aquests darrers mesos, han (re)descobert aquest lloc emblemàtic Menorca que no deixa indiferent a ningú.

Així, del Full de ruta de Llatzeret al Pla d’usos, la feina continua. Tenim damunt la taula tot un seguit de propostes, ambicioses i rigoroses, que s’hauran d’anar perfilant, algunes en els pròxims mesos, unes altres en els pròxims anys. La voluntat, tanmateix, és que, peça a peça, ben prest comencem a fer realitat un projecte que, sens dubte, permetrà mantenir i posar en valor un patrimoni que és únic i del qual els menorquins ens sentim orgullosos.

(Article publicat al diari Menorca, dia 4 de gener de 2017.

Discurs d’investidura 2015-2017

 

Posant ordre al blog, he vist que no havia penjat el discurs d’investidura de Presidenta del Consell Insular de Menorca. Aquí el teniu, un any i mig després, per si a algú li pot interessar.

“Honorable Vicepresident i Consellers del Govern de les Illes Balears, honorables consellers del Consell Insular de Menorca, diputats del Parlament i del Congrés dels Diputats, batles dels diferents pobles de Menorca, autoritats, senyores i senyors, amigues i amics; gràcies per ser avui aquí, al Consell Insular de Menorca, la casa de tots els menorquins, per donar inici a un nou mandat, a una nova etapa en què les persones, el paisatge que ens dóna forma i les paraules que ens fan ser qui som seran l’eix central de l’acció política.

En aquests moments, finalment visualitzam la formació d’un Consell Insular de Menorca plural i més equilibrat que mai en la seva composició, perquè els ciutadans així ho van expressar, de forma clara i inequívoca, dia 24 de maig a les urnes. Pluralitat i equilibri que no podem negar que representen tot un repte, en absolut exempt de dificultat, com hem pogut comprovar aquestes darreres setmanes, en el que és, tanmateix, un senyal  clar de salut democràtica, perquè ens obliga, com va dir el professor Josep Maria Reniu, “a generar espais de col·laboració, de consens, de diàleg des de la diversitat de punts de vista, opinions i propostes polítiques que a la fi contribuiran a generar millors respostes des del govern a les necessitats dels ciutadans, és a dir, millors polítiques públiques”.

Així, assistim –potser encara de forma no prou conscient– a un canvi radical a nivell global en què la veu de les persones és més forta que mai i les fronteres més difuses. El que passa a Menorca es projecta més enllà, i a l’inversa. Avui no podem viure d’espatles a la profunda i dramàtica crisi que es viu a Grècia o no podem tancar els ulls davant una Mediterrània clapada de cossos negats en la insensibilitat més absoluta. De la mateixa manera, per exemple, la conservació del paisatge i dels recursos naturals, que han fet valedora Menorca d’una distinció com la d’illa Reserva de la Biosfera, és seguida de ben a prop per moltes persones, des de la distància, amb admiració i, a moments, amb preocupació.

Així, estam parlant d’un canvi social profund, que exigeix noves formes d’analitzar la realitat i, per tant, també noves formes de fer política. Com va dir el pensador Alexis de Tocqueville, “una època completament nova necessita d’una ciència política nova”.  I no és fàcil, ho sabem tots, deixar endarrere allò que ha estat l’estructura i el funcionament habitual dels governs, de les administracions públiques, dels partits polítics i d’altres corporacions amb incidència política. I, tanmateix, tot i la dificultat, s’imposa una manera nova de fer política basada, de manera innegociable, en la proximitat, la transparència, la participació ciutadana i l’eficàcia. I, avui, l’equip de govern format pel PSOE, Podem i Més per Menorca vol dur a terme aquesta acció política des d’un Consell Insular fort, sempre al costat dels ajuntaments, amb un finançament just; un Consell Insular que ha de ser l’òrgan màxim de govern de Menorca, amb competències, lideratge, capacitat de decisió i de reivindicació, capaç de donar resposta als reptes més importants de la societat menorquina, entre ells, un de prioritari per històric: aconseguir un transport aeri digne, una mesura clau en termes econòmics i de benestar, de la qual en depenen estudiants, empresaris, turistes i tots els menorquins, en definitiva.

Tanmateix, si avui tenim tots una prioritat aquesta és recuperar i garantir el benestar de les persones a les quals la crisi econòmica que hem viscut i encara vivim ha copejat amb més força i que es tradueix en uns índexs d’atur i de precarietat laboral alarmants. Una crisi que ha fet créixer les desigualtats socials, unes desigualtats que l’administració té l’obligació de corregir. Així, posarem en marxa mesures urgents antidesnonament; implantarem progressivament una Renda Bàsica Garantida que s’adapti a les necessitats de les persones que no poden fer front a les despeses bàsiques (subministraments, alimentació, transport, habitatge); i iniciarem un Pla de xoc contra l’exclusió social que garantesqui, especialment, l’alimentació infantil, en especial en època de vacances. D’altra banda, sol·licitarem al Govern Balear la posada en marxa, a Mallorca, d’un servei provisional de residència de malalts i familiars de Menorca fins que no es pugui posar en marxa la residència definitiva.

Pel que fa a l’àmbit educatiu, elaborarem un Pla de polítiques socials d’infància (0-3 anys), amb mesures de progressivitat de cost segons la realitat econòmica de les famílies i amb mesures i recursos especials d’intervenció en casos de famílies en risc d’exclusió social. Reforçarem el programa de beques insulars per a estudiants que s’hagin de desplaçar tant dins com fora de l’illa, i les de menjador, material escolar i transport.

Retornar el consens i el diàleg en el món educatiu és una feina ineludible en una illa que ha patit, de primera mà, en la figura de tres directors expedientats, els efectes més dramàtics de les polítiques d’imposició en aquest àmbit. Així, donarem suport  al Pacte per l’educació, com a punt de partida per assolir una educació pública de qualitat, universal, laica i gratuïta dins un marc normatiu estable; i potenciarem la formació professional a tots els nivells amb la revisió del catàleg d’oferta existent cercant l’adequació a la realitat i la demanda de l’illa. I, per açò, és fonamental escoltar la veu dels més joves amb la recuperació el Consell de Joventut de les Illes Balears i l’aprovació d’un Pla insular de joventut que detecti les necessitats i potencialitats actuals del col·lectiu.

Pel que fa a l’àmbit esportiu, volem fomentar i promoure l’activitat física esportiva, considerada com un espai d’educació, creixement personal, participació social i foment de la convivència. Per açò, fomentarem els esports minoritaris i l’esport base, i per a  col·lectius específics: escolars, gent gran i persones amb diversitat funcional.

I durem a terme totes aquestes actuacions sense oblidar-nos de la solidaritat internacional i la cooperació, per la qual cosa incrementarem anualment un mínim de 0,1% dels ingressos propis anuals del CIM, fins arribar a la fita del 0,7%, com a mínim.

Així, les persones seran la nostra prioritat però també el territori, que és el principal valor que té Menorca, la Menorca que ens han llegat i que tenim l’obligació de mantenir per a les generacions futures, fent front a les amenaces de prospeccions petrolieres o revisant aquelles lleis contràries a la sostenibilitat  per evitar danys irreparables al medi ambient. En aquest sentit, és prioritari iniciar la preceptiva i necessària revisió del Pla Territorial Insular, una eina imprescindible per dur a terme un ús sostenible i ordenat del territori que dóna valor diferencial a la nostra illa. O recuperar, també, el Pla Insular de la Costa.

I, evidentment, dins aquest context, és fonamental dotar l’Agència Reserva de Biosfera d’un equip tècnic propi que garantesqui el compliment dels objectius d’un territori distingit amb aquesta declaració, que és, alhora, un repte. Aquesta Agència ha d’estar present, amb la seva filosofia de sostenibilitat, en totes les àrees d’actuació del Consell, per la qual cosa es reforçarà la seva estructura transversal i multidisciplinària (recuperant, entre d’altres, el Consell Social i el Consell Científic).

I, finalment, si parlam de territori i medi ambient, quatre reptes indefugibles: el primer, millorar el tractament de residus de Menorca i la planta de tractament de Milà; en segon lloc, reclamar la competència en matèria de recursos hídrics –amb la dotació econòmica i de personal suficient– i crear el Consorci insular d’aigua per definir i gestionar el model d’abastiment d’aigües, la qualitat i el sistema tarifari que volem per a Menorca; redactar un Pla de camins rurals que en contempli un inventari i l’estudi de la seva titularitat perquè l’administració pugui actuar en conseqüència; i, finalment, revisar el pla d’execució de les obres a la carretera general per reconduir la construcció de les rotondes que han provocat tanta contestació social, i millorar el transport públic terrestre.

Persones, paisatge, però també la nostra llengua i la nostra cultura, allò que ens defineix com a poble i és, sens dubte, un dels principals valors que té la nostra illa, un valor que hem de fer créixer potenciant, d’una banda, la investigació científica, la divulgació i l’intercanvi, des de Menorca, a través de l’Institut Menorquí d’Estudis; i, de l’altra, a través de la coordinació i el treball conjunt dels agents culturals de l’illa, per la qual cosa constituirem el Consell Assessor de Cultura com a òrgan vertebrador de la cultura a Menorca, amb l’objectiu d’estalonar les entitats socioculturals, la creació artística i la promoció dels artistes de Menorca, en tots els seus vessants.

D’altra banda, hem d’impulsar la recuperació, accessibilitat i investigació del patrimoni arqueològic i etnològic de Menorca i continuar treballant, de manera decidida, tal i com ha fet l’anterior equip de govern,  amb la candidatura de la «Menorca Talaiòtica» com a Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Finalment, hem de recuperar el consens per la normalització lingüística, i fomentar l’ús tant social com institucional de la llengua catalana, així com promoure la producció cultural i audiovisual pròpia. La reincorporació a l’Institut Ramon Llull, organisme de promoció exterior de la cultura en llengua catalana, i la recuperació de l’emissió del Canal 33 i el 3/24 de TV3, en són aspectes prioritaris.

Per poder dur a terme totes aquestes actuacions de manera òptima i efectiva, és indispensable impulsar un canvi econòmic, el motor del qual ha de ser l’administració, a través d’un pla estratègic de transició que reorienti la política econòmica, potenciant les aliances entre els sectors, i que inclogui persones, territori, economia, model i no només creixement econòmic. I, dins aquest context, una paraula imprescindible: innovació, que ve acompanyada de l’impuls a la construcció del Parc BIT.

En aquest sentit, reactivar el Consell Econòmic i Social i impulsar un Contracte Social a Menorca (gran acord entre treballadors, sindicats patronals i l’àmbit associatiu), que dibuixi un nou camí de progrés i benestar, es fan imprescindibles, així com el suport a les petites i mitjanes empreses de l’illa i al teixit comercial local, o impulsar el Contracte Agrari Reserva de la Biosfera com a motor de l’agricultura sostenible, a la vegada que es potencia el segment d’ocupació denominat “verd” com l’ecoturisme, la bioconstrucció, el producte local diferenciat i les energies renovables.

Capítol a part reclama el sector turístic, avui per avui, el motor de l’economia de Menorca. La reivindicació de la transferència immediata i ben dotada econòmicament de la promoció turística als consells insulars, com marca l’Estatut d’autonomia, és innegociable, per imprescindible. Tan imprescindible com apostar per la innovació, l’especialització i la diferenciació de destinació i producte, o regular i planificar a nivell insular la comercialització turística d’habitatges i revisar el “tot inclòs”.

He començat aquesta intervenció parlant de canvis. De canvis profunds a nivell social i també en les formes de fer política. Volem atracar aquest consell als ciutadans; fer una administració transparent i accessible; impulsar mecanismes legislatius que facilitin consultes ciutadanes en aquells temes especialment sensibles, a través dels nous mitjans tecnològics; i potenciar els òrgans de participació ciutadana amb què compta aquest Consell Insular de Menorca.

En aquest sentit, serà important la creació d’un Consell d’Illa, com a màxim òrgan de consulta i participació ciutadana, amb la finalitat de liderar els processos de reflexió, coordinació i consens en aquells aspectes prioritaris de la gestió. Vol ser l’àmbit en què els consellers de totes les àrees compartesquin amb els ciutadans els objectius anuals que es marquen en la seva gestió, així com el seu grau d’assoliment; i treballar per fer possible que el pressupost del Consell Insular de Menorca sigui el màxim de participatiu i lligat a les autèntiques prioritats de les persones. I, lògicament, hi tindran un paper clau les entitats i associacions ciutadanes, imprescindibles per la seva tasca activa de reivindicar i d’assumir les demandes, necessitats i preocupacions dels diversos sectors socials de l’illa, exemples de la qual hem vist, aquests darrers mesos, de manera constant.

Ja acab. Efectivament, s’imposen noves formes de fer política. I aquesta política l’hem de dur a terme tots els grups polítics que formen aquest Consell Insular de Menorca, cadascun al lloc que ens ha tocat ocupar. És la nostra voluntat més ferma tenir el Partit Popular al nostre costat per construir la Menorca de tots i és per això que ja els anuncii que tindran un lloc destacat no només en tots aquells àmbits habituals sinó també en els de gestió d’aquesta administració, com, per exemple, el Consell Executiu, reservat, fins al dia d’avui, als consellers de l’equip de govern.

Com deia el poeta Arquíloc, “comprèn que a la vida impera l’alternança”. I és des del convenciment que aquesta alternança és absolutament necessària i imprescindible que hem d’aprendre a construir realitats no des de l’enfrontament sinó la confrontació, la cooperació i el respecte mutu, i així ha de ser.

Dia 24 de maig els ciutadans van parlar a les urnes per capgirar l’escenari polític. Ara, som els seus representants polítics els que hem de respondre amb fets a la seva crida. I ho farem amb la humilitat però també amb la fermesa de qui sap que té per davant una tasca que no serà gens fàcil. Com deia el poeta Joan Salvat-Papasseit: “al llavi una flor i l’espasa ferma. Moltes gràcies.

Honorables i digníssimes autoritats, senyores i senyors, amics i amigues, vull agrair la seva assistència a aquest acte de constitució del nou Consell Insular de Menorca que ara acaba. En aquest moment, donam inici a una nova etapa  que l’equip de govern integrat per representants dels partits polítics PSOE, Més per Menorca i Podem volem afrontar amb responsabilitat, proximitat, transparència i eficàcia. I, sobretot, il·lusió i ganes.

Ja ho hem dit: s’obre una etapa d’esperança. La gran responsabilitat adquirida amb la ciutadania exigeix un govern fort, estable i eficaç, capaç de retornar la il·lusió i millorar les condicions de vida dels habitants de Menorca. Aquest és el nostre objectiu i només el podrem dur a terme acompanyats per una ciutadania atenta que ens ajudi i ens recordi, constantment, els compromisos adquirits.”

índex

Xavier Serrahima és escriptor: “Després d’un llarg periple iniciàtic de navegació a través de les més diverses, impensables i curioses professions —només algunes de les quals incidentalment emparentades amb la literatura— l’any 2oo8 decidí capbussar-se de ple en l’oceà atzarós de l’escriptura, la seva veritable passió des que va ésser capaç de sostenir un llapis.”

Així les coses, en Xavier viu de i per la literatura (ell diu que només ho intenta, contra vent i marea), en el sentit més ampli: poeta, novel·lista, crític literari, també modera diversos clubs de lectura, fa presentacions de novetats, conferències i tallers sobre textos i autors. Ha guanyat diversos premis literaris entre els quals m’agradaria destacar aquells que tenen relació amb Menorca: el Xè Premi Contarella (2009) amb Les amigues; el 2n Concurs de Poesia Curta “Ciutat de Maó” (2010); o el XIè Concurs de poesia Festes de Sant Joan (2010) de l’Ajuntament de Ciutadella.

El 2015, va publicar Al pic de l’hivern ens aturàrem a descansar sota un arbre (Editorial Gregal), una novel·la protagonitzada per un escriptor al voltant de la seixantena, Francesc Torressana, a través del qual el lector coneixerà la cara més fosca, turmentosa i dramàtica de qui decideix viure de l’escriptura. La novel·la està encapçalada per aquesta frase: “Sovint la realitat i la ficció són germanes bessones, tan idèntiques que esdevenen indistingibles.” I va dedicada “A tots els artistes i creadors que -a contra vent, a contracorrent (i a contrasseny), deixant-hi pell i ànima, i arriscant-se a naufragar- malden per fer realitat els somnis.” Per tant, la frontera entre l’escriptor real i el de ficció és, sovint, molt tènue.

Un dels grans valors de la novel·la és que, malgrat aquest punt de partida prou dramàtic, l’autor sap projectar una mirada irònica damunt el dia a dia de qui lluita per veure reconegudes -publicades, premiades- les seves obres i topa, una vegada i una altra, amb el mur dels silencis o de les frases condescendents. I ho fa des de la primera pàgina. De fet, he de confessar que, quan vaig llegir-la, em vaig espantar (com pot en Xavier escriure això?): “Tremola, sent la seva feminitat insatisfeta a flor de pell. Un calfred incontrolable…”. A la segona pàgina, però, ja vaig somriure alleugerida: començava el joc.

No us vull explicar la història de Francesc Torressana, història que el lector coneixerà a partir de trenta dies d’un mes de desembre en què, a través d’un estil àgil, de diverses tècniques literàries (diàleg intern, textos poètics, fragments de novel·les del protagonista…), l’autor ens fa participar dels drames literaris i personals del protagonista i del seu final inesperat. Però sí que voldria destacar el fet que es tracta d’una novel·la que, amb valentia, reivindica qui escriu des del compromís personal amb ell mateix, fidel a ell mateix i a la seva veu literària, encara que jo suposi la incomprensió i, fins i tot, el silenci literari:

què dallonses vol dir ser escriptor?, o més exactament fer d’escriptor?, com li expliques a algú que no té res a veure amb vendre més o menys llibres, que aquest no és l’objectiu sinó el mitjà; en realitat, ni això, perquè el mitjà no és vendre, sinó que et llegeixin, que fer d’escriptor o ser escriptor suposa deixar la pell i, sobretot, l’ànima en tot el que escrius, convertir-ho en la raó, l’objectiu i el sentit de la teva vida, no pas servir-te de la literatura, com fan molt, sinó servir-la, posar-te a la disposició d’allò que et surt de dins (…)”

Ja teniu una bona lectura per al 2017!

« Anterior - Següent »