Maite Salord

Escriptora

Arxiu de abril 2015

Crònica d’un Ple XLVI (1a part): Rebuig del TTIP

No-TTIP

En el Ple del Consell Insular de Menorca de dia 20 d’abril, vam presentar una proposta de rebuig del TTIP, les sigles en anglès del Transatlantic Trade and Investment Partnership, un acord que està negociant la UE amb els EUA. Es tracta d’unes negociacions secretes que, des de juny de 2013, es porten a terme amb l’objectiu d’aprovar una major deslegalització del comerç i les finances a ambdues bandes de l’Atlàntic. Les multinacionals i els poder econòmics i financers internacionals volen rompre encara més la sobirania popular, i tenen la voluntat d’eliminar tràmits burocràtics, normativa ambiental, laboral, de seguretat… per esborrar el control ciutadà i democràtic de l’acció de les grans empreses i inversors. Així els poders especulatius gaudirien de major “llibertat” per actuar, trepitjant (encara més) el poder democràtic;

Aquest acord comercial va molt més enllà del comerç ja que l’acord tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes de la nostra vida quotidiana, especialment en la salut, l’alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què empram les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania;

D’altra banda, la falta de transparència que caracteritza les negociacions del TTIP és una vulneració del dret de tot ciutadà a saber què s’està negociant en el seu nom: el mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara està classificat com un document secret i, fins i tot, als membres del Parlament Europeu només se’ls permet l’accés limitat als textos de negociació;

Així, els temes que s’estan negociant són de gran transcendència. Entre ells, podem destacar:

• Mecanisme de Resolució de Disputes entre Inversors i Estats. Les multinacionals i els inversors cerquen eludir als tribunals nacionals i presentar les seves queixes directament als tribunals internacionals. Es tracta d’un privilegi per a les empreses més poderoses. Així, si un tribunal d’arbitratge conclou que les polítiques decidides democràticament podrien reduir els guanys projectats d’un inversor, aquest mecanisme podria obligar a un govern a pagar milers de milions en danys i perjudicis. Això limitaria la llibertat democràtica per legislar sobre assumptes ambientals, de salut i financers, entre altres.

• Drets laborals i política social. En aquesta matèria l’”harmonització” reglamentària passa per malmenar en extrem el “model social i de dret laboral europeu” i equiparar-la amb la nord-americana, molt més precària i, en alguns casos, inexistent. Els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l’Organització Internacional del Treball (OIT), inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col•lectiva. L’agenda de negociació del TTIP mostra que no hi ha cap ambició d’avançar en major protecció dels drets laborals.
• Dret als serveis d’interès públic. Debilitar les normes europees establertes per als serveis d’interès públic és un dels objectius. Per exemple, facilitaria la privatització dels serveis d’aigua, o limitaria fortament les opcions per a l’adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials.

• Desprotecció mediambiental. Eliminar algunes normes i regulacions en nom de la pretesa “harmonització” d’estàndards, és a dir, desregular més els mercats. Està en perill el principi de precaució europeu, clau per la política europea mediambiental, amb greus conseqüències sobre la salut i la seguretat de les persones i el medi ambient. Aquí afectarà clarament la “lliure pràctica” de les prospeccions petrolieres.

• Privatització de la sanitat i la salut. Les negociacions van en el sentit d’obrir la contractació pública a l’engròs de serveis de salut a la inversió privada i a la competència estrangera. A més a més incrementaran els preus de les medicines i els serveis de salut, fent-los menys assequibles la ciutadania.

• Agricultura i consum. Es pretén garantir sense cap control l’entrada a la UE dels aliments transgènics (OGM), la carn de vedella i el porc tractats hormonalment amb químics nocius per a la salut humana i fins i tot cancerígens. A més a més, es vol regular la reducció o eliminació dels aranzels, la qual cosa portarà als agricultors europeus a una competència injusta i desequilibrada per part de les grans corporacions agroindustrials americanes. És a dir, perdríem encara més sobirania alimentària.

• Cultura. La protecció de l’excepció cultural ha fet que la indústria audiovisual sigui un pilar de la identitat europea. No obstant això, el fet que no s’inclogui l’excepció cultural en els esborranys TTIP, podria perjudicar seriosament a la indústria del cinema i a la cultura en general.

Repercussions i efectes a Menorca:

1. Degradació de la cohesió social. Increment de la precarietat laboral i l’atur, empobriment de la majoria de la població,…
2. Es reduirà la ja pobra participació del sector públic en la generació de PIB: privatització de serveis públics.
3. Encariment del transport i comunicació entre les illes i el continent, prioritzant bàsicament el lucre i el negoci privat i no el servei públic.
4. Augmentarà la nostra dependència alimentària.
5. Incrementarà la potencialitat de la destrucció del territori si es redueixen els mecanismes de protecció ambiental, devastador per una illa com Menorca (per característiques i dimensions). Pot significar la invasió de prospeccions petrolieres a la Mediterrània.
6. Minorització i atacs a la llengua catalana i a cultura pròpia. Si els interessos privats i mercantils prevalen, les llengües i cultures minoritzades com la nostra estaran totalment amenaçades.

En definitiva, el TTIP comporta riscos molt importants i, a més, es tracta d’un tractat innecessari perquè el volum de comerç entre els EUA i la UE ja és actualment superior a la meitat del comerç mundial global i, pràcticament, no hi ha aranzels en molts productes o són molt baixos. El PP, tanmateix, va defensar el TTIP i va votar en contra de la proposta.

20150420_200812

Feia vint-i-cinc anys que no vivia un Sant Jordi a Barcelona, des que era estudiant de filologia a la universitat. I, ara, tant de  temps després, hi he tornat per viure’l, per primera vegada, des de l’altra banda de la taula. Ha estat tota una experiència: he signat llibres a coneguts i amistats que m’ha fet il·lusió retrobar; a lectors desconeguts que han triat el llibre en un impuls o que han vingut expressament perquè n’havien sentit parlar; he signat a la parada de l’editorial Arrela, davant la Catedral, un espai acollidor i amable que facilitava la conversa; a l’Espai Mallorca, sota un sol abrusador; a Rambla Catalunya, al costat d’escriptores de best-seller com Sarah Lark i de directors de cine com David Trueba, que no cal que us digui que tenien coes llarguíssimes de lectors mentre els altres anàvem fent, amb un mig somriure a la cara; un ex-alumne -quan ja em pensava que seria l’única dona a Barcelona sense- em va regalar una rosa…

La història de L’alè de les cendres, però, va començar fa més temps, gairebé nou mesos, quan l’Editorial Arrela me’l va portar a casa acabat de sortir del forn. Des de llavors, he de confessar que mai m’hauria imaginat tot el que m’ha permès viure aquesta novel·la. Després de vint anys intentant donar-li forma, d’un procés d’escriptura lent i treballant, dolorós, a moments, pensava que amb la publicació quedaven tancades totes les emocions possibles. I no ha estat així. En absolut.

He trobat el suport incondicional d’amics, de coneguts i de desconeguts que han presentat la novel·la a Menorca, Mallorca i Catalunya, amb tota la il·lusió del món: David Ginard, Joan F. López Casasnovas, Josefina Salord, Eva Piquer, Pilar Arnau, Ismael Pelegrí, Margarita Ballester, Pere Gomila, Miquel Àngel Marquès, Adelina Gómez, Àngels Àlvarez, Georgina Sas, Sebastià Perelló, Damià Pons, Isabel Roca, Xavier Serrahima, Isabel Graña, Agustí Colomines, Xavier Pla…

He trobat la complicitat de llibreters que han recomanat la novel·la amb entusiasme: totes les de Menorca; Saltamartí de Badalona; Cinta de Terrassa; Espirafocs d’Inca; Embat de Palma; Quatre Cantons de Berga; La Impossible de Barcelona; Libreria 22 de Girona; Sa Botigueta de Girona…

He trobat la generositat de totes aquelles persones que van voler dedicar una part del seu temps a fer una ressenya, entrevista o comentari de la novel·la: Bep Joan Casasnovas, Pere Gomila, Francesc Florit Nin, Josefina Salord, Maria Camps, Isabel Graña,  Xavier Serrahima, Esperança Camps, Joan F. López Casasnovas, Sebastià Perelló, Damià Pons, Eva Piquer, Xavier Pla, Màrius Serra, Xavier Grasset, Gemma Albiol… O que van voler posar música al text: la cançó -preciosa- “Al final del temps”, de Cris Juanico, inclosa dins el seu darrer disc F(a)usta.

He (re)trobat, amb emoció, família que coneixia -els cosins de Palma- i família que no coneixia i que ja hi són per sempre; m’han regalat records intensos, com els de l’artista Joan Lacomba, nascut a Son Espanyolet a finals dels anys trenta; he trobat lectors i lectores que m’han fet arribar les seves lectures de la novel·la, personalment o a través de les xarxes; les trobades amb els grups de lectors de Ferreries, Ciutadella i Maó i amb l’Associació de veïns des Castell… I segur que encara me’n deix. Perdonau-me.

Gràcies a tots, de ver. I, també i sobretot, a Editorial Arrela per la dedicació i l’entusiasme i per no defallir mai malgrat les dificultats. I a la meva família: sense ells, mai no hauria pogut escriure L’alè de les cendres. Biel, Rosa, Emma, Francesc pel suport incondicional i la paciència. Pere, Lena, Fina, Lina perquè hem sabut mantenir viu el llegat dels pares: l’amor, la dignitat i la honradesa.

L’alè de les cendres tanca una primera etapa. Continuarem.

« Anterior