Maite Salord

Escriptora

Arxiu per 2014

Tot vivint Menorca

Tot vivint Menorca 001

 

MENORCA, MATRIU DE VIDA
Ocell que vas i véns
i travesses la mar d’un cap a l’altre,
si veus, al mig del blau,
si veus una illa amb serenor d’estàtua,
no preguntis son nom als mariners,
que els noms no tenen importància.
Pensa només que aquell és el fossar
dels meus ocells d’infància.

Gumersind Gomila, Els ocells morts

Així que no hi ha, em sembla, res més. Res més que el paisatge, les paraules i les persones. I Menorca és tot això. Tot ben junt. La terra on claves les arrels. Les persones on claves les arrels. La llengua on claves les arrels. I jo ho visc, tot ben junt, amb responsabilitat i compromís. Convençuda que cal lluitar pel que volem. Pel paisatge que volem. Per les paraules que volem. Per com volem que visquin les persones que ens envolten. No cal donar-hi més voltes. I es pot lluitar des d’àmbits molt diferents. I jo vull una Menorca orgullosa i acollidora. Serena malgrat la lluita constant contra el temps. Menorca emergeix i emergirà, així, dignament, entre les onades. Amb la fortalesa de la penya eixuta i la calidesa de l’arena blanca. Amb la serenor, com va dir el poeta, d’una estàtua.

Crònica d’un Ple XXXIX: Matas? Qui és en Matas?

consell-insular-de-menorca

El passat divendres 5 de desembre, el Ple del Consell Insular de Menorca, amb els vots a favor del PP, va aprovar el Pressupost 2015, un pressupost que, com a portaveu del PSM Més per Menorca, vaig qualificar d’electoralistes i de tenir poc en compte la difícil situació econòmica i social del moment. Aquí teniu la meva intervenció amb els arguments que així ho demostren.

En el torn de rèplica, i després que la Consellera de Serveis Generals destacàs la gran gestió econòmica del PP,  comparada amb la de l’anterior govern d’esquerres, vaig dir, més o manco, perquè era improvisat, el següent:

1- Vaig reconèixer la feina que ha fet el govern del PP del CIM en la contenció de la despesa, cosa, però, que han hagut de fer tots els governs de totes les administracions, governi qui governi, a la vista de la crisi econòmica que patim, una crisi que tampoc em vaig estar d’afirmar que, qui va governar del 2007 al 2011, no va saber veure a temps, fos del partit que fos.

2- Davant la catastròfica situació que diuen que es van trobar al CIM el 2011, els vaig recordar, d’entrada, que segur que no era pitjor que la que vam trobar, per exemple, a l’ajuntament de Ciutadella el 2009, després de l’espectacle del seu partit, amb trànsfugues inclosos: amenaces de tallar el llum de les instal·lacions municipals, factures diverses de porquejades, concerts, ventalls, senalles, projectes caríssims que no es van executar mai, etc, etc.

3- Per tant, no vaig admetre, de cap manera, que posàs el PP  d’exemple de bona gestió econòmica. Perquè, evidentment, vaig haver de recordar -i estaria bé que no ho oblidàssim- que el gran problema econòmic de les Illes, i de Menorca, té, a part del de crisi, un nom: Jaume Matas, el president del PP tancat a la presó per corrupte.

Així, i com va reconèixer el mateix PP en aquest Ple, la difícil situació econòmica del CIM el 2011 era culpa dels deutes del Govern Balear amb aquesta institució. No podem oblidar, en aquest sentit, dues coses fonamentals: la primera, que un 63,54% del ingressos corrents del CIM provenen de la CAIB i, per tant, si la caixa de la CAIB es troba sota mínims, aquest fet repercuteix directament damunt els menorquins; i, lligat a aquest, el segon aspecte que no podem oblidar és que, del 2003 al 2007, el govern Matas va buidar la caixa i va deixar deutes que el govern progressista no va poder eixugar (corrupció, Palma Arena, autopistes…).

Així les coses, el PP no pot fer veure que no sap qui és el senyor Matas i què va representar per als illencs. No pot presentar-se davant els ciutadans com els “salvadors” d’una situació econòmica de la qual el seu partit és, en bona part, el culpable. I no per una pèssima gestió o per errors: per corrupció pura i dura. Que no ho oblidi el PP perquè n’hi ha molts que no ho hem oblidat.

Crònica d’un Ple XXXVII-XXXVIII: perdonau el retard!

consell-insular-de-menorca

Avui, entre un munt d’exàmens i ressenyes a corregir, el Ple extraordinari del Pressupost 2015 del Consell a preparar (dia 5), les propostes d’acord i preguntes del Ple ordinari de desembre (dia 15) a enllestir i un munt de coses més que m’estalviaré per no atabalar-vos, he recordat que us devia les entrades dels dos darrers Plens del CIM i ho he deixat tot i aquí em teniu.

El primer que s’ha de dir és que han estat dues sessions en què hem tingut molt bona companyia: la gent que s’ha mobilitzat en contra de les rotondes -innecessàries- que es volen fer a la carretera general, entre Maó i Alaior. I, a més, de cada vegada la seva presència es fa més evident, fins al punt que ja omplen la sala i un poc més. La seva companyia, tot i que és sempre respectuosa, sembla que incomoda l’equip de govern, que, des del meu punt de vista, no acaba d’entendre -o no vol- què és la participació ciutadana en política i com s’ha de gestionar.

Encara que la Consellera de Turisme del PP continua amb la cançoneta que el “PSM Més per Menorca no vol turisme”, la realitat és que vam dur una proposta d’acord més sobre el tema per recordar-li, aquesta vegada, que no ha fet el Pla de Desenvolupament Turístic de Menorca, tal i com marca la llei. Un Pla que és, a més, important perquè ha de: definir el model i l’estratègia de desenvolupament turístic de cada una de les illes o municipis; determinar les principals necessitats, objectius, prioritats i programes d’acció; adoptar totes aquelles mesures que siguin necessàries per diversificar l’oferta turística i reduir al màxim l’estacionalitat, etc, etc. Val a dir, a més, que el departament de turisme va contractar, dia 1 desembre del 2013 i per un període de sis mesos, una advocada per dur a terme la redacció del Pla, amb un cost de 11.600€ més IVA. Avui, encara no en sabem res, tot i que ens van assegurar que en un mes l’haurien presentat.

D’altra banda, també vam tractar el canvi dels estatuts de la Fundació Destí Menorca, uns canvis que es van iniciar per arribar a la fusió de les dues fundacions existents actualment, Destí i Turismo Menorca. El PSM Més per Menorca hi va presentar al·legacions, algunes de les quals es van tenir en compte, en el sentit que enteníem que la Fundació havia de reflectir la diversificació del sector i donar entrada, també, a més del turisme de sol i platja, a entitats lligades a la restauració, l’artesania, el comerç… El tema clau, però, va ser que l’endemà, pel diari, vam saber que s’havia romput l’acord de fusió i la consellera no ens n’havia dit ni una paraula al respecte! En el Ple de desembre, li demanaré explicacions. A veure què és capaç de dir…

Un altre tema que vam presentar va ser rebutjar el Pressupost General de l’Estat pel fet que, a les Illes Balears, hi preveu 138 milions en inversions per depuradores, transport ferroviari, etc…, o sigui, 124€ per habitant, molt per davall dels 242€ per habitant de mitjana espanyola, i, de fet, molt enfora dels 391€ per càpita prevists a Cantàbria o els 699 prevists per a Castella i Lleó. El PP va votar en contra de plantar cara a Madrid, supòs que no us estranya…

Altres propostes que ens van aprovar van ser: sol·licitar al Ministeri la denegació de la consideració de tràmits realitzats en el nou procediment d’avaluació d’impacte ambiental del projecte sísmic de la promotora Seabird Exploration FZLCC; o la proposta que l’equip de govern es fes seu el Projecte Malakoff, un projecte que duu associats uns beneficis en l’àmbit ecològic (augment de biodiversitat), econòmic (foment del turisme de busseig i millora de les possibilitats pesqueres de la zona) i cultural (mantenir viva la història d’aquests vaixells).

Finalment, també vaig interpel·lar la consellera de cultura perquè ens explicàs els motius del cessament del director de la Biblioteca Pública de Maó, després de 26 anys de bon servei. Com que el tema no el don per acabat, a la vista de les greus afirmacions que la consellera va fer i de les quals he demanat comprovació documental, en tornarem a rallar.

I fins aquí la crònica doble d’avui. No sé si anar a sopar, corregir una estona, llegir, anar a veure la tele amb la família, continuar preparant Plens varis, anar a aixecar la roba, fer el dinar de demà…

« Anterior - Següent »