Has de llegir Ànima. La primera vegada que m’ho van dir, em vaig quedar amb el títol. A la tercera, vaig anar a la llibreria a encarregar-la. Mentre l’esperava, Ànima va guanyar el Premi Llibreter 2014. La lectura prometia i he de confessar que, fins i tot, ha superat les meves expectatives.
Ja em van avisar: és molt dura. Terriblement dura, diria jo. Hi ha tots els estats de l’anima dibuixats sense concessions. Des de la primera pàgina, la història agafa pel coll el lector i no el deixa fugir. Malgrat que, a moments, talli l’alè.
Ànima comença amb un assassinat brutal: la dona de Wahhch Debch, embarassada, apareix morta, amb un tall al ventre per on ha estat violada. A partir d’aquí, ell inicia un viatge a la recerca de l’assassí, a la recerca d’unes respostes que el duran a conèixer la bestialitat i la humanitat més absolutes. Un viatge que acabarà esdevenint interior i que el durà fins als seus orígens més dolorosos.
D’entrada, dos aspectes de la tècnica narrativa em van sorprendre: els capítols curts (n’hi ha de només una línia) i el fet que el narrador és un animal, que va canviant a cada capítol (una mosca, un moix, un cavall, un ca…). Quan vaig tancar el llibre, em vaig adonar que la brevetat dels capítols era l’únic respir que l’autor concedia al lector. D’altra banda, la barreja salvatge entre bèsties i humans -la defensa de la tribu-, present al llarg de tota la història, la trobam, des del principi, a través dels animals-narradors que ens descriuen els comportaments humans.
Ànima no és una novel·la que es pugui explicar: s’ha de llegir. I, per acabar-vos de convèncer, aquí us en deix un fragment: “Qui no para de cridar el seu dolor no en podrà veure mai la cara, igual que qui s’obstina a silenciar-lo. És la lliçó dels ratpenats: per veure la cara d’allò que et fa patir, has d’agafar el dolor i fer-ne un collaret que enfili grans de silenci al costat de grans dels teus crits.”
- Amb totes les lletres, Llibres i autors
- Sense comentaris