Maite Salord

Escriptora

Bujots

A Ciutadella, avui matam “es bujot”, segons el DCVB, una figurota de palla, vestida de roba que es penja enmig d’una plaça i li tiren trets d’escopeta fins que li peguen foc. Tot el que vulgueu saber sobre aquesta tradició queda perfectament explicat per Jaume Mascaró a l’article que us enllaç i que trobareu a la pàgina de Cultura Popular de Menorca del Consell Insular.

Des de fa anys, tanmateix, ja no es mata un bujot sinó molts i, a més, representen persones (personatges?) perfectament identificables que, per la seva actuació durant el darrer any, el poble el fa mereixedor de ser “cremat” a la plaça. Així, hem vist bujots de Jaume Matas, Belén Esteban, Iñaki Urdangarin… La càrrega crítica i irònica dels “bujots” resulta, per tant, més que evident.

Tanmateix, tenc la sensació que, amb els bujots, em passarà el mateix que amb el “dia d’enganar” (a Menorca, 1 d’abril, per tradició anglesa): la realitat del dia a dia és tan surrealista que, francament, ja em costa distingir el que és veritat del que és mentida. I, pel que fa als bujots, en el sentit de persona beneita, inútil i ridícula, diria que convivim amb tants d’ells durant tot l’any i d’una forma tan propera i aclaparadora que, avui, si els penjassin a la plaça, entre sobrassades, rotondes, peixos negres, paquets de sal o insultant docents i famílies, no sé si em faria prou gràcia.

I, per cert, una darrera observació: “bujot” també vol dir espantall i un sinònim d’espantall és “moma”. De cada vegada estic més convençuda que les casualitats no existeixen…

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari