Un dia més, la vaga indefinida dels docents de les Illes continua. El govern Bauzá torna a exhibir el seu autoritarisme, incapaç d’escoltar la veu dels experts, la veu del carrer. És una llàstima. No em sorprèn. Ahir vespre, després de saber que la darrera negociació havia acabat sense acord, em vaig descobrir, dient en veu alta: si en tost de mestres fóssim pilots d’una companyia aèria, fa dies que el tema s’hauria solucionat. Per què? Quina diferència hi ha, entre uns i altres? En cap cas, em sembla, la incidència de la vaga: una afecta milers de passatgers, l’altra, milers d’alumnes, famílies, docents. Aeroports plens i carrers plens. Avions buits i aules buides. Pèrdues incalculables. Econòmiques i morals.
Així, idò, per què aquesta prepotència de Bauzá amb els ensenyants? Només tenc una resposta: aquest personatge governa des de l’odi i el ressentiment. Per açò fa por als seus. No suporta l’escola pública perquè és sinònim de normalització lingüística: en contra del que ell esperava, un 80% de les famílies va triar el català com a llengua vehicular de l’ensenyament dels seus fills. Un fet imperdonable. I d’aquí neix la imposició i la prepotència més absoluta. Del ressentiment. Els pares van triar el català a les aules i ell es va inventar el TIL per, amb l’excusa de l’anglès, aconseguir el seu propòsit d’arraconar, un poc més, la llengua pròpia. Però tampoc no li va sortir bé: la reacció de la comunitat educativa, de la societat, l’ha tornat a agafar a contrapeu. I està furiós. I la combinació d’odi, ressentiment i fúria (digna d’estudi, certament) el té encegat.
No hi ha cap docent que no voldria ser, avui, a les aules. No hi ha cap família que no voldria, avui, tenir els fills a les aules. Som professora i mare. Però, per damunt de tot, hi ha la dignitat del col·lectiu de no acceptar imposicions sense sentit, autèntiques aberracions pedagògiques; de no acceptar represàlies a tres companys directors, més pròpies d’una dictadura que d’una democràcia. Com a mare, no vull que facin experiments amb el meu fill. Fa Educació Física en anglès i la situació és surrealista. No em vull ni imaginar què passaria si l’assignatura no fos procedimental. No m’agrada que perdi classes, evidentment, però molt manco vull que la decisió d’un il·luminat el condemni al fracàs escolar més absolut perquè hagi de fer, durant l’ESO, matemàtiques o socials en una llengua que no pot comprendre. Així de clar. Per això, avui faig vaga i en continuaré fent el temps que sigui necessari.
Fa uns dies, vaig demanar on era la gent sensata del PP i què esperaven per aturar els peus a un personatge que viu fora de la realitat. Han sortit uns pocs valents. Poquets. A Menorca, cap. Síndrome d’Estocolm? Ja em perdonareu, però, tanta submissió i lleialtat no em sembla normal.