En el Ple de dia 18, vam presentar una proposta d’acord per tal d’iniciar una anàlisi profunda del procediment que s’ha seguit, per part de la defensa del CIM respecte a Cesgarden, davant la jurisdicció contenciosa administrativa, a partir de l’informe jurídic encarregat sobre el tema. Proposta que, com resulta evident, tenia la clara voluntat de: 1) saber què ha passat realment i què ens ha duit a una sentència tan dolorosa com aquesta; i 2) analitzar i valorar les accions que se’n puguin derivar quant a la defensa dels interessos del CIM i, per tant, de tots els menorquins. I la vam presentar perquè estam convençuts que els dubtes no resolts sobre aquesta sentència són molts:

1- La Sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, del maig de 2011, referida a la demanda interposada contra el Consell Insular de Menorca per part de Cesgarden SL, posa en evidència la possible comissió d’errors en la estratègia de la defensa, de difícil comprensió.

2- L’acord (“auto”) del Tribunal Suprem de desembre de 2012, pel qual no es va admetre el recurs de cassació contra la sentència anterior va palesar, així mateix, una possible deficient actuació de la defensa.

3- En intervenció en aquest plenari, el passat 11 de setembre de 2013, el President del Consell Insular de Menorca va admetre que el Pla Territorial Insular (PTI) no era el que havia provocat la sentència contrària als interessos de tots els menorquins, pel fet que, en cap cas, no s’havia entrat, per part de la justícia, en els fons de la qüestió, a la vista dels defectes formals que hem comentat més amunt. Agraïm que canviàs d’opinió i se cenyís a la veritat respecte al que va dir per premsa dia 1 de febrer de 2012: “Tadeo podría pedir responsabilidades a quien aprobó el PTI por el caso Cesgarden”.

Així, tal i com el President també va dir, segons consta a l’acta de la Junta de Portaveus de dia 8 de juliol de 2013: “Una cosa és l’execució d’una sentència ferma i l’altra l’anàlisi del procediment que s’ha seguit davant la jurisdicció contenciosa administrativa. En aquest segon aspecte, comenta que es va encarregar un informe jurídic a una assessoria externa el resultat del qual podran accedir els portaveus dels grups polítics.” I, efectivament, hem pogut tenir accés a aquest informe jurídic, i pensam que planteja una sèrie de dubtes raonables, així com possibles accions que pot dur a terme el CIM per intentar redreçar la situació.

La nostra pregunta, al Ple del CIM, va ser: com és que no han fet res, amb aquest informe? Se suposa que l’hem demanat i l’hem pagat per actuar, per intentar, en la mesura del possible, reduir l’impacte econòmic de la sentència damunt Menorca. L’informe obre possibilitats que, com a mínim, s’han d’estudiar i la impressió era que l’equip de govern no tenia moltes ganes d’explorar aquestes vies. Ben al contrari, el tema Cesgarden, de moment, només s’ha emprat per fer brega política i llançar acusacions sobre l’oposició, sense acabar de concretar-les.

Tanmateix, la sorpresa –perquè una cosa es fer-se el longuis i l’altra votar en contra d’una proposta assenyada com aquesta- va venir quan el PP va anunciar el seu vot contrari. En principi, segons el senyor Huguet va manifestar, perquè entenia que només ens centràvem en la línia de la defensa i no en l’actuació política, a la qual cosa li vam respondre que no era així i que, a més, per evitar dubtes, acceptaríem qualsevol esmena que ens pogués fer en aquest sentit. Al final, en no acceptar el nostre oferiment, el senyor Huguet va expressar clarament el que pensava, ell i el PP: textualment, va dir que l’oposició no ha de dir a l’equip de govern el que ha de fer! I, així, va tancar el tema.

Ara bé, avui ja hem vist que el senyor Huguet surt pel diari dient que farà o que estudia fer sobre Cesgarden una sèrie d’actuacions. Molt bé. Sigui el que sigui, però, esperam veure els resultats de la seva gestió ben prest. Més prest, si pots ser, que la seva famosa Norma Transitòria. I, si no és demanar molt, no en forma de carta al diari d’un càrrec del PP, que encara que sabem que això dóna molts de punts i ajuda a ascendir de categoria dins el partit (de politòleg-columnista a director insular, per exemple) la importància del tema es mereix, em sembla, un àmbit més institucional.

• Activitat política, El pensament ordenat/Opinió
• 2 comentaris