Jo faré vaga. Fa vint-i-quatre anys que som professora i mai no havia tingut tan clars els motius per fer-ne. Perquè mai no m’havia sentit tan maltractada, insultada i menyspreada, com en aquests darrers mesos. Mai. Com a professional i, per tant, com a persona. I em dol haver de fer aquest escrit. Molt. Tant, que he esperat fins al darrer moment, amb l’esperança que, pel camí, aquests que ara manen recuperassin el seny. No és possible: no en tenen. Els seus objectius són clars: volen acabar amb el model d’escola pública de qualitat, volen acabar amb la llengua catalana, volen acabar amb el prestigi dels ensenyants. Per això, les retallades brutals en educació, l’excusa de l’anglès per acabar imposant el castellà, les acusacions de ganduls i adoctrinadors que hem hagut d’aguantar.
Demà, comença un nou curs. No és, en absolut, un curs normal: hi ha tres companys, tres directors de Maó, que no hi seran. Una decisió arbitrària, injusta, il·legal, fruit de la prepotència i de la imposició, més pròpies d’una dictadura que d’una democràcia. I per ells i perquè, amb ells, ens hi jugam la dignitat, la dignitat de tot el col·lectiu d’ensenyants, jo faré vaga. Amb el cap ben alt i amb el convenciment més profund que no permetré, mai, que aquesta gent qüestioni tantes hores de dedicació, de reflexió, de lliçons acadèmiques i de vida, d’afecte i de pautes estrictes. No podran.
Jo faré vaga i, a casa, farem vaga. Perquè, com a mare, vull que amb la llengua catalana, la nostra, la pròpia, el meu fill continuï la seva formació; perquè, com a mare, vull que aprengui castellà, tal i com s’ha fet fins ara, i amb els mateixos -bons- resultats que fins ara; perquè, com a mare, vull que aprengui anglès, però no al preu de no entendre les matemàtiques o les ciències naturals o amb professors que no tenen la preparació suficient. Vull el millor per al meu fill i només veig més alumnes dins les aules, manco professors de suport, manco inversions en educació.
Per tot això, faré vaga. Perquè de normalitat, gens, senyora Joana Maria Camps!
- El pensament ordenat/Opinió
- 14 comentaris
“Estimada família”, ens diu la consellera en carta enviada per correu electrònic als pares,
.
El que jo estim és la meva llengua, filleta, la llengua que tu vols humiliar ofensivament.
Crec que el que fas es sembla més a odiar que estimar.
.
I per cert, mira si deu ser intel·ligent Internet que m’ha remès el teu missatge com “Correu electrònic no desitjat” amb l’opció d’enviar-lo directa a la paperera,
quin seny que té l’ordinador.
.
No hi veig una carta feta des de l’odi, més bé des del dolor, que vol plantar cara a qui no tenen altre objectiu que arrasar en tot allò que no voldrien. No són demòcrates, són inquisidors, dictadors que ho esborren tot, que no dialoguen i que el que pretenen és tornar a la imposició educativa que sí adoctrina. Són intolerants que a més dels decrets de “Nova Planta” que reintrodueixen sota la pell de xai, ara també tornen amb la violència verbal i física i amb banderes vermelles i negres de la Falange i amb aquell “feix” de fletxes que va originar el feixisme i irrompen a locals priivats per rebentar actes democràtics i de llibertat. Sí, sí, després de la feina de Govern a cop de decret prohibitius, ara
.
Qui suplanta altres comentaristes d’aquesta plaça amb el seu nom?
.
Maite, no et volen deixar respirar. I ja t’ho vaig dir un dia. I mira! el primer és un franctirador d’un exercit que pretén apagar les veues que no els agraden. I no ho aconseguiran! També t’ho vaig dir: flita.
.
Salut i llengua
Jo també he rebut la carta a la qual es refereix Non Necessari: la signa la consellera Juanamari Camps. És un enfilall de mentides: no permetré que empri el meu fill per executar les seves fòbies contra el català. De cap manera.
Veig que tu m’has entès Maite, el darrer paràgraf de Menorquit qui no l’entenc som jo.
Deman disculpes Nom Necessari. Ho vaig interpretar malament perquè vaig confondre la “consellera”. Pensava que et dirigies a la consellera Salord. Devia està espès quan ho vaig llegir. Perdó.
ah, ja ho trobava, tal vegada jo no em vaig acabar d’explicar tot pensant que era coneguda la carteta als pares. No passa res, Menorquit, encara no m’han suplantat el nom i en Nom Necessari sap destriar el blat de la palla (Salord/Camps, respectivament).
Jo vaig ser alumna de na Maite, a qui tenc una gran estima i sempre li estaré agraïda d’haver-me inculcat valors com el d’estimar la nostra llengua i cultura, respecte als altres, honestedat…
I ara, com a companya de professió vull dir-li gràcies per posar per escrit el que molts de nosaltres tenim al cap
Moltes gràcies, Maria Josep, per aquestes paraules. Són molts d’anys intentant transmetre allò que sé de la millor manera possible. Ara, puc dir que jo també he après molt. Moltíssim, dels meus alumnes. Sempre he dit que em sent una privilegiada fent la feina que més m’agrada. Com la immensa majoria dels ensenyants. I no permetré -no permetrem- que ens insultin d’aquesta manera, amb mentides, amb prepotència. Estam governats per uns irresponsables i em sap molt de greu. Aquest escrit surt de la tristesa.
Una abraçada!
¿En verdad es obligatorio creerse que quien va en contra del catalán no es mallorquín? Mire usted señora, me siento tanto o más mallorquín que usted y me podrá tachar de inculto, facha o cualquiera de esos epítetos que sueltan los que se creen en posesión de la verdad absoluta, pero me niego a pasar por el embudo de la lengua y cultura catalana. La visita de los aragoneses a la isla fue como la de los fenicios, Árabes, judíos y demás invasores, de una forma u otra hemos llegado a ser españoles y a tener un idioma propio que dista bastante del que pretenden imponer, me siento muy có,modo hablando en mi mallorquín pero para escribir quiero mi castellano y lo quiero como la gran mayoría de mallorquines y españoles para sus hijos. La huelga que hace es injusta y política porque no quiere que la mayoría tenga el modelo de educación que anhelamos. Le invito a dejar el puesto de trabajo a otro docente que no tenga esos prejuicios hacia el castellano y pueda educar a mis hijos como nosotros queremos.
Un saludo.
“Mallorquín”? Que som a Menorca, senyor Luis, i tan a Menorca com a Mallorca tenim una llengua que té un nom, i per si li interessa saber el nom que es diu aquesta llengua sàpiga que es diu CATALÀ, per mal d’entendre que ho pugui tenir vostè.
Un altre de l’exèrcit de contraposició organitzada que despleguen ara els intolerants que governen.
Gràcies mestres, és l’eterna lluita de la cultura contra la ignorància.
Resistiu, amb voltros estan els pares, els alumnes, la raó i el seny.
Jo només vull parla el mallorquí que m’ensenyaren els meus pares. Res imposat per el “catalanisme” tant eufòric. Vull anomenar les coses per el seu nom: un tassó, no un got; un ca, no un gos; i així moltes de coses mes. La mama, son las tetas. La mare es mumare, i el meu pare no es el papa, el Papa està en Roma, i així no pararíem mai. Salutacions des de Cala Ratjada
Colau Nadal
El dia 29 us faré costat. M’emociona la vostra ferma defensa de la Llengua Catalana!!! Estic a Ciutadella de vacances. Sóc mestra, durant 42 anys, 34 d’ells a l’Escola Pública Mossèn Cinto de Folgueroles, he ensenyat a la canalla a llegir, escriure i estimar la nostra llengua, llengua emprada per tants i tants escriptors i poetes de Ses Illes, del País Valencià i de Catalunya. Que es pensen que no ens farem costat??? Estimem la nostra llengua em totes les seves versions i la defensarem costi el que costi!!!
M’emociona sentir-vos parlar: tan igual i tan diferent! ÀNIMS!!! Els fillets i els al-lots us necessiten!!!