Maite Salord

Escriptora

De constitucions i troncs

Avui, m’he despertat amb ganes de parlar d’una tema que fa temps que em volta pel cap. Un tema de vital importància per a les persones. Que ens condiciona, i no poc, la nostra existència. M’estic referint, esclar, a la nostra constitució. O sigui, a la manera com està format el nostre cos. I per què aquest interès, us demanareu, perspicaços. No penseu coses estranyes: aquests dies, col·locant papers, m’han sortit aquelles revisions mèdiques que em feien a l’escola, durant l’EGB, en què el tipus de constitució era un apartat destacat. Enigma resolt.

Així, i centrant-nos en els tema, en el meu cas, em deien que tenia constitució atlètica. O sigui, aquella que es caracteritza per una alçada mitjana i complexió vigorosa. Hi ha d’altres tipus de constitucions: l’astènica, alts i prims i amb les extremitats llargues. I, també, la pícnica, que engloba aquelles persones rabassudes i amb tendència a l’obesitat (desconec si el nom té res a veure amb el fet que, segurament, són grans amants dels “pícnics”). Els atlètics acostumen a ser, diuen, molt actius; els astènics, introvertits; i els pícnics, simpàtics.

Per un moment, m’he imaginat una barreja dels tres tipus i m’ha sortit aquesta constitució:  introvertida, que viu tancada dins el seu propi món, sense preocupar-se gens d’altres realitats que l’envolten; dominadora, de tan activa com és, fet que provoca que passi per damunt dels altres sense pietat ni consideració; i, finalment, feixuga i poc atractiva, malgrat la simpatia amb què es vol vendre. Sort que nyaps d’aquesta magnitud és difícil que es puguin fer realitat. I, si n’existís un, per especial, bé que se li hauria de dedicar una festivitat. O no?

D’altra banda, si parlam de constitucions humanes, ens hem de referir, per força, a la part central del nostre cos: el tronc. En el tronc hi trobam la columna vertebral, els pulmons, el cor, l’aparell reproductiu… La seva importància és equivalent, per exemple, i si ens centram en el món educatiu, a aquelles assignatures considerades “troncals” (bàsiques i obligatòries), en oposició a les “optatives” (l’alumne les tria en funció dels seus interessos).

Per exemple, així com a ningú se li acudiria considerar que el cor i el dit petit del peu esquerre tenen la mateixa importància vital, és absurd pensar que l’aprenentatge de la llengua pròpia, aquella que ens fa ser i veure el món d’una determinada manera, es pugui considerar prescindible, optativa i no troncal. A no ser, esclar, que la persona en qüestió sigui un autèntic cap verd. I, d’existir, vés a saber si, així com va el món, encara no ens el farien ministre!

En fi. Esper que aquesta entrada us hagi ajudat a passar aquest dia festiu en què, personalment,  no tenc res a celebrar. Enguany, a més, com que estic de baixa, no té ni la gràcia que no he d’anar a fer feina. Ara que ho dic, em sembla, això sí, que com a consellera m’havien convocat a un acte important… Quin cap!

9 comentaris a “De constitucions i troncs”

  1. La verdad escuece Escrit el 06 des. 2012 a les 23:07

    En fin, la entrada típica, de humor fétido, que Doña Maite nos suele colgar cuando no sabe que decir.
    Hoy, 6 de diciembre, Día de la Constitución, celebramos, todos los españoles, la ley máxima, la ley a partir de la cual se genera el resto del ordenamiento jurídico y a la que debe estar sujeto. Una ley surgida de una gran consenso y cuya modificación también debe contar con un gran consenso. Una ley que expresa la unidad de todos y que nos ha dado una gran período de prosperidad y convivencia en paz.
    Si alguien no es capaz de ver esto, demuestra una insensatez supina.

  2. Baldritxa Escrit el 07 des. 2012 a les 3:02

    Molt bona, Maite! Salutacions i fins prest

  3. Baldritxa Escrit el 07 des. 2012 a les 3:06

    La wertdad escuece, un gran consens refrendat la darrera reformeta del PPSOE de la Constitució 😉

  4. Maite Salord Escrit el 07 des. 2012 a les 17:03

    Senyor Verdad, un parell de puntualitzacions:
    1- És impossible que “Doña Maite” no tengui res a dir. Li assegur que, de vegades, ja m’agradaria…
    2- Açò de qualificar el meu humor de “fétido”, més tost, més tost…
    3- Sempre m’he considerat una dona molt assenyada encara que, darrerament, li confessaré que m’he d’esforçar molt per ser-ho.
    Amic Baltrixa, va ho veus, hi ha coses que no canvien. Segur que aquest Nadal coincidim a qualque acte “subversiu”! 😉

  5. La verdad escuece Escrit el 08 des. 2012 a les 0:03

    La última reforma constitucional tuvo un máximo consenso, mucho más del que prevé la propia Constitución. Y si una décima parte del Congreso hubiera pedido un referendum, se hubiera tenido que convocar.
    Ni una décima parte de los diputados nacionales pidieron ese referendum. En fin, algunos se creen que el consenso es hacer lo que dice determinada minoría minoritaria.

  6. Illenc a Barcelona Escrit el 08 des. 2012 a les 9:04

    La verdad escuece,

    Cierto: la “mayoria mayoritaria” impide que se haga un referendum para ver si en esa reforma de la constitución, siguen siendo eso, mayoritaria; o si al contrario se han vuelto la “mayoria minoritaria”.

    Y no me vale el típico argumento: “se vota cada 4 años!”.

  7. La verdad escuece Escrit el 08 des. 2012 a les 17:39

    Señor Illenc a Barcelona.
    Si quiere podemos cambiar las leyes para que estén a su gusto. Podemos modificarlo todo para que a Vd. le agrade. Y entonces, lo que diga la mayoría mayoritaria que se someta a lo que dice la minoría minoritaria.
    Pero esto ya no sería democracia.

  8. Àlmax Escrit el 10 des. 2012 a les 10:29

    “Hoy, 6 de diciembre, Día de la Constitución, celebramos, todos los españoles, la ley máxima”
    És molt atrevit pronunciar veritats absolutes. Us puc ben assegurar que jo no vaig celebrar res de res. Definitivament sembla que, digui el que digui el meu DNI, no som espanyol. Clar que no puc dir que em sapi massa greu, perquè la major part de la humanitat no és espanyola i tampoc els sap gaire greu. De fet, podem assegurar que molts d’ells n’estan ben contents, de no ser-ho (o d’haver deixat de ser-ho en algun moment de la història).

  9. Nom Necessari Escrit el 17 des. 2012 a les 23:32

    Una Constitució que tal vegada va valer fa més de 30 anys, però que avui ja caduca, com tot que torna vell, com “la verdad escuece”, que ja fa pudor.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari