Maite Salord

Escriptora

Crònica d’un ple (V). 1a part

La primera part de la crònica del ple del Consell de Menorca de dilluns passat és aquesta carta que avui publica la premsa. Continuarem, que les més de cinc hores de sessió van donar per molt. Moltíssim.

ÈTICA I LEGALITAT

En el darrer plenari del Consell Insular de Menorca, els partits que estan a l’oposició, de la qual jo form part, es van absentar en el moment que es pretenia aprovar per urgència una proposta de l’equip de govern, la modificació d’un punt del Pla Territorial Insular. Amb aquest acte, que el conseller Huguet va qualificar d’”infantil”, vam impedir la seva aprovació per uns motius que em semblen més que justificats i que crec que és important que la ciutadania conegui.

En primer lloc, convé explicar que en cap moment, en cap, es va comunicar a l’oposició que s’inclouria aquest punt per urgència en l’ordre del dia del ple, un fet insòlit en el funcionament  de la institució. És més, se’ns va enviar la proposta per correu electrònic quatre hores abans de començar el ple i mentre estàvem reunits amb el president i altres consellers del PP i cap d’ells, cap, es va dignar a fer-nos el mínim comentari del tema. Per acabar-ho d’adobar, vam anar a consultar l’expedient del punt que venia per urgència i no hi era, fet que contradiu el que marca la llei. Per tant, teníem una proposta damunt la taula de la qual ho desconeixíem tot, en no haver passat per cap de les comissions reglamentàries (la informativa i l’assessora en matèria d’urbanisme) a les quals, perfectament, s’hauria pogut incloure ja que el requeriment de la Unió Europea que va motivar la urgència es va registrar d’entrada al Consell dia 30 de desembre.

Així les coses, resulta sorprenent, o no, que se’ns recrimini no haver actuat, en abandonar la sala de plens, amb la “cortesia” que marca el Reglament del Consell Insular de Menorca i bravejar, a més a més, que dur una proposta per urgència al plenari és perfectament legal: sí, és legal, ara bé, vist com es van produir els fets, és d’una manca d’ètica i, ara sí, de cortesia cap a l’oposició, que, per respecte als meus electors, no pens admetre. Si era un tema tan important i urgent, com hem d’entendre aquest silenci?

Vivim en una democràcia que, per sort, ofereix algunes escletxes als partits de l’oposició per poder evitar veure’s arraconats per governs majoritaris que, tot i omplir-se la boca amb paraules com consens i acord, a la pràctica, actuen sense cap tipus de mirament. Em creguin que, si haguessin tingut la “cortesia” només de comunicar-nos que durien aquest punt per urgència al ple, ningú s’hauria aixecat de la cadira. Mirin si era fàcil. Tot això que ens hauríem estalviat.

4 comentaris a “Crònica d’un ple (V). 1a part”

  1. Tomeu Escrit el 04 febr. 2012 a les 10:26

    Maite, dóna més informació el teu blog que tots els mitjans de communicació insulars junts. És una lloança per a tu pero un lai per a la nostra illa…

  2. capitanito Escrit el 04 febr. 2012 a les 11:54

    CURIOSIDADES A DESTIEMPO
    Como hacia unos meses que no me dejaba caer por aquí, hoy me he dicho, voy a ver como va la plaza.
    Y mira por donde, que me dado de bruces con esta carta llena de razones para estar completamente de acuerdo con ella, la definiría como, justa.
    …(Acab d’enviar aquesta carta al director del diari “Menorca”)
    Comença a ser habitual que, des de les pàgines d’aquest diari, puguem llegir opinions setmanals en les quals es relaciona, de forma clara i evident, totes aquelles persones que defensam l’ús de la nostra llengua, la catalana, pròpia d’aquest territori, segons marca el nostre Estatut, amb el nazisme.
    Com a política, supòs –i no ho tenc molt clar- que estic “obligada” a aguantar certes actituds i comentaris. Com a mare, filòloga i professora, estic convençuda que no. És per açò que m’he permès escriure aquesta carta al director del diari “Menorca”. Perquè, per damunt d’idees, hi ha, sempre, la dignitat de les persones. I la meva –i estic segura que la de molts altres- és atacada constantment des d’uns posicionaments que, apel•lant a una mal entesa “llibertat d’expressió”, l’únic que fan és injuriar i calumniar de la forma més barroera.
    Em costa entendre que, des de les pàgines d’un diari en el qual, tant per part dels treballadors com dels seus accionistes, hi ha persones intel•ligents, cultes i sensibles i que defensen valors com el respecte, la veritat o la justícia, es permeti que s’insulti, de forma gratuïta i amb total impunitat, tants menorquins i menorquines que creuen que la llengua que rallam, que la llengua que ens van mostrar els nostres pares, és un tresor que hem de salvaguardar. Dir-nos nazis o que defensam estratègies pròpies del nazisme és un fet gravíssim i intolerable. I no em val que em diguin que el diari no es fa responsable de les opinions que s’hi publiquen. No em val perquè és una qüestió de responsabilitat. De responsabilitat de tots. Per acció i també per omissió. Primer comencen els insults. Després, les injúries. I després, què vindrà?
    Em pot ben creure, senyor director del “Menorca”, que és ben trist que els meus fills, prou grans per saber què va representar el nazisme, prou grans per llegir el diari, em mirin amb cara de desolació i em reclamin unes explicacions que no em surten. Saben que la seva mare és filòloga i professora des de fa més de vint anys i que sempre els ha mostrar a respectar les opinions diferents. També saben, i segurament aquest és el motiu profund d’aquesta carta, que no m’he cansat mai de repetir-los que hi ha una cosa que és innegociable en aquesta vida: la pròpia dignitat. Així m’ho van mostrar els meus pares.
    No sé l’efecte que tindrà aquesta carta. No sé ni tan sols si la publicaran. Els que volia que la llegissin, ja ho han fet. I m’han donat les gràcies sense necessitat de paraules. En aquesta vida, es pot rallar de tot. Des de l’insult i la calúmnia, mai.
    ——————————————————————————————-Me parece muy acertada y muy de derecho, al mismo tiempo que te felicito por la lección de respeto, que pides para tus hijos.
    Y quien dice, tus hijos, dice cualquier persona de la calle, que puede llevarse una impresión de tu persona, y equivocarse con la imagen que representas.
    De ahí mi estupefacción, que me tiene confundido y no acabo de comprender y es este otro mensaje, que permitiste que se te colara en tu blog.
    ——————————————————————————————-

    # Joan Escrit el 15 mai 2011 a les 15:56
    vaja amb el capitanito……..que tes fumat? o encara te punxes? fe el favor de desapareixer d’aqui ont encara hi queda decencia..cosa que no tens tú. o ja t’has gastat els set mil? o necesites estafar a algu més?puja dalt sa cera que te pot endur un cotxe….“Solo son una pobre pandilla de ilusos que corren raudos y serviciales a la llamada de su Guru espiritual”el teu guru espiritual ja sabem quin nom te el de una “heroina” i cuan ralles de pandilla amb qui penses ? amb la teva? amb els vius? o amb els morts?Cervell,que tu salut no en tens i molt menys seny.—————————————————————————-

    Como veras este tal Joan, se despacho a gusto conmigo, sin tener la mas mínima idea de quien soy.
    Como podrás ver mantiene un cierto parecido con la del Menorca, con la única diferencia que en este caso,cambian los protagonistas y por supuesto el tema,que nada tienen que ver el uno con el otro… A pesar de que que la situación mantiene un gran parecido.
    Por esto te entiendo cuando dices lo de tus hijos, que en tu caso me imagino que te quedas sin argumento, ante gente tan menuda y tan delicada a la hora de explicarles, que los humanos a veces también se equivocan.
    Esa es la razón de este comentario y aprovechar al mismo tiempo, el poder decir desde tu blog, que lejos de tener ni un ápice de razón quien publico ese comentario sobre mi, también he tenido que explicar a mi hijo familiares y personas que no daban crédito a lo que estaban leyendo sobre mi persona y todavía hay familiares y amigos que no viven aquí, que no comprenden como alguien que no me conoce en absoluto.
    Lo deducen, por que ellos si me conocen y se que no dudan ni un minuto, en que quien esto escribe no es mas que alguien que la cobardía y el aburrimiento le llevan a cebarse con quien piensan que acaban de descubrirlo y que va salir raudo para esconderse, después de escuchar una sarta de historias inventadas, pero que el pobre infeliz que las escribe se las cree a pies juntillas.

    PD: Siento Maite haberte robado algo de tu preciado tiempo la semana pasada.
    ATTE: CAPITANITO

  3. capitanito Escrit el 04 febr. 2012 a les 12:05

    (Acab d’enviar aquesta carta al director del diari “Menorca”)
    Comença a ser habitual que, des de les pàgines d’aquest diari, puguem llegir opinions setmanals en les quals es relaciona, de forma clara i evident, totes aquelles persones que defensam l’ús de la nostra llengua, la catalana, pròpia d’aquest territori, segons marca el nostre Estatut, amb el nazisme.
    Com a política, supòs –i no ho tenc molt clar- que estic “obligada” a aguantar certes actituds i comentaris. Com a mare, filòloga i professora, estic convençuda que no. És per açò que m’he permès escriure aquesta carta al director del diari “Menorca”. Perquè, per damunt d’idees, hi ha, sempre, la dignitat de les persones. I la meva –i estic segura que la de molts altres- és atacada constantment des d’uns posicionaments que, apel·lant a una mal entesa “llibertat d’expressió”, l’únic que fan és injuriar i calumniar de la forma més barroera.
    Em costa entendre que, des de les pàgines d’un diari en el qual, tant per part dels treballadors com dels seus accionistes, hi ha persones intel·ligents, cultes i sensibles i que defensen valors com el respecte, la veritat o la justícia, es permeti que s’insulti, de forma gratuïta i amb total impunitat, tants menorquins i menorquines que creuen que la llengua que rallam, que la llengua que ens van mostrar els nostres pares, és un tresor que hem de salvaguardar. Dir-nos nazis o que defensam estratègies pròpies del nazisme és un fet gravíssim i intolerable. I no em val que em diguin que el diari no es fa responsable de les opinions que s’hi publiquen. No em val perquè és una qüestió de responsabilitat. De responsabilitat de tots. Per acció i també per omissió. Primer comencen els insults. Després, les injúries. I després, què vindrà?
    Em pot ben creure, senyor director del “Menorca”, que és ben trist que els meus fills, prou grans per saber què va representar el nazisme, prou grans per llegir el diari, em mirin amb cara de desolació i em reclamin unes explicacions que no em surten. Saben que la seva mare és filòloga i professora des de fa més de vint anys i que sempre els ha mostrar a respectar les opinions diferents. També saben, i segurament aquest és el motiu profund d’aquesta carta, que no m’he cansat mai de repetir-los que hi ha una cosa que és innegociable en aquesta vida: la pròpia dignitat. Així m’ho van mostrar els meus pares.
    No sé l’efecte que tindrà aquesta carta. No sé ni tan sols si la publicaran. Els que volia que la llegissin, ja ho han fet. I m’han donat les gràcies sense necessitat de paraules. En aquesta vida, es pot rallar de tot. Des de l’insult i la calúmnia, mai.
    ——————————————————————————————-Me parece muy acertado y muy de derecho, al mismo tiempo que te felicito por la lección de respeto, que pides para tus hijos y quien dice, tus hijos, dice cualquier persona de la calle, que puede llevarse una impresión de tu persona, que no se corresponde con la que representas y equivocarse en la imagen que representas.
    De ahí mi estupefacción, que me tiene confundido y no acabo de comprender y es este otro mensaje, que permitirse que se te colara en tu blog.
    ——————————————————————————————-

    # Joan Escrit el 15 mai 2011 a les 15:56
    vaja amb el capitanito……..que tes fumat? o encara te punxes? fe el favor de desapareixer d’aqui ont encara hi queda decencia..cosa que no tens tú. o ja t’has gastat els set mil? o necesites estafar a algu més?puja dalt sa cera que te pot endur un cotxe….“Solo son una pobre pandilla de ilusos que corren raudos y serviciales a la llamada de su Guru espiritual”el teu guru espiritual ja sabem quin nom te el de una “heroina” i cuan ralles de pandilla amb qui penses ? amb la teva? amb els vius? o amb els morts?Cervell,que tu salut no en tens i molt menys seny.—————————————————————————-

    Como veras este tal Joan, se despacho a gusto conmigo, sin tener la mas mínima idea de quien soy.
    Como podrás ver mantiene un cierto parecido con la del Menorca, con la única diferencia que en este caso,cambian los protagonistas y por supuesto el tema,que nada tienen que ver el uno con el otro….En el tema, por que la situación mantiene un gran parecido.
    Por esto te entiendo cuando dices lo de tus hijos, que en tu caso me imagino que te quedas sin argumento, ante gente tan menuda y tan delicada a la hora de explicarles, que los humanos a veces también mienten.
    Esa es la razón de este comentario y aprovechar al mismo tiempo, el poder decir desde tu blog, que lejos de tener ni un ápice de razón quien publico ese comentario sobre mi, también he tenido que explicar a mi hijo familiares y personas que no daban crédito a lo que estaban leyendo sobre mi persona y todavía hay familiares y amigos que no viven aquí, que no comprenden como alguien que no me conoce en absoluto, lo deducen ,por que ellos si me conocen y se que no dudan ni un minuto, en que quien esto escribe no es mas que alguien que la cobardía y el aburrimiento le llevan a cebarse con quien piensan que acaban de descubrirlo y que va salir raudo para esconderse, después de escuchar una sarta de historias inventadas, pero que el pobre infeliz que las escribe se las cree a pies juntillas.

    PD: Siento Maite haberte robado algo de tu preciado tiempo la semana pasada.
    ATTE: CAPITANITO

  4. Maite Salord Escrit el 04 febr. 2012 a les 18:52

    Gràcies, Tomeu. Això és el que hi ha. Per desgràcia.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari