Fins i tot els seus, en comencen a estar farts, de tanta prepotència. Els atacs i la violència són desproporcionats i injustificables. La imatge que projecta és penosa i la gent acaba la paciència. M’agrada veure, però, que les persones raonables, cultes i sensates que se senten part d ‘aquest club no estan disposades a aguantar segons quines coses. No estan disposades a tirar per la borda una imatge de prudència que, en pocs mesos, estan capolant i de la forma més barroera. Trepitjant mans, amb cops al cap i amb entrades d’una duresa que fa esborronar la pell.
Però els xiulets, primer tímids, ja comencen a ser ensordidors. Tanta violència ha fet reaccionar la gent. Fins i tot, aquelles persones de natural assossegat. No ens deixarem calcigar, PePe. No deixarem que calcigueu allò que més estimam. Al final, el bon joc s’acabarà imposant. Al final, la raó s’acabarà imposant. Ja no valen els títols o les victòries d’antany. Els enganys i les comèdies del present es paguen cars. Ningú no us ha tocat el rostre i ho sabeu perfectament. Els papers amb què us vau presentar al partit no deien la veritat. I també ho sabeu.
I no acotarem cap i, potser, la banda sonora d’aquests quatre anys s’arribarà a fer insuportable. De persistent. La violència és sempre fruit de la covardia. Trepitjau la mà però és sense voler, us atreviu a dir. Potser, conscients de la vostra feblesa. Quina vergonya! Manifestau amb veu clara i alta quin és el vostre veritable objectiu, si us atreviu. La dignitat no sap de categories. No n’hi ha de primera o de segona divisió: n’hi ha o no n’hi ha. Punt. No empreu la porta de darrera per acabar amb unes regles de joc que tots, TOTS, vam convenir ja fa molts d’anys.
I no dubteu, sobretot, que ens mantindrem sempre fidels al nostre joc. A allò que ens caracteritza. A allò que som. Encara que ens fiqueu el dit dins l’ull. Encara que ens calcigueu la mà. La llengua intacta. Sempre. Per dir, per insistir, per rebatre i per combatre. No ho oblideu. Hi ha partit de tornada. I tenim una davantera de luxe.
- El pensament ordenat/Opinió
- 19 comentaris
M’has deixat sense paraules. Excel·lent post. M’agrada, re-twittejo, ….
Justes paraules mestre!!! Molt bon texte el teu. Esper que també arribi a orelles de molts altres que, com en PP, empren l´impotència de veure que la inferioritat futbolística pot amb ells (sí, vull dir en Ramos, Xabi Alonso, Lass, Arbeloa).
No cal ser del Barça per expressar tot açò, que ho demanin a en Casquero.
Maite, molt bon blog el teu. Et llegeisc molt.
Maite, per un moment he pensat que feis befa del PP. La paraula et permet fer aquestes coses tan enriquidores, de dir el que penses i fer pensar a la gent amb altres coses. M’has entusiasmat.
El llenguatge permet fer aquestes dobles lectures que donen molt de “joc”! De fet, és una entrada en què he jugat a superposar dos plans: un partit de futbol i un partit polític. Que cadascú ho llegesqui com vulgui. Aquesta és la grandesa de la paraula. De la nostra, també.
Estic contenta que us hagi agradat.
Com sempre, la imatge defineix a la perfecció el texte de l’entrada. Enhorabona Maite, a més amb l’escriptura cada dia et superes.
Molt bona metàfora! De fet, ja és hora que relacionem certes conductes al camp de futbol amb una pedagogia tradicional basada en el “por cojones” i la més crua llei de la selva.
En aquest sentit, me sap greu (ho dic seriosament) que moltes crítiques se centrin en Pepe i el seu entrenador. No deixen de ser, per fer un símil militar (cosa que no està gaire desencaminada), un soldat i un sergent. És l’entorn, són els mitjans, són els seus líders els que els empenyen a fer la “guerra”: si fas la guerra, la derrota no és acceptable, així que es perd el respecte pel contrincant, el qual esdevé enemic.
L’entrenador portuguès fou contractat per guanyar fos com fos, i els seus “soldats” s’obliguen a fer el que sigui que mani el “sergent”. No és que em sembli que no mereixin crítiques, però podríem caure en l’error de no veure l’arrel del problema. Ah, i la base de tot plegat… ho fan perquè ningú els priva de fer-ho. Hi ha justícia que impedeixi el joc brut? Al camp de futbol, ja es veu que sovint la resposta és No.
Per acabar de comentar el tema, he de dir que tenc la trista sensació que, com a mínim en relació al futbol, les crítiques dels madridistes cap a Pepe i Mou serien inexistents si les agressions els haguessin fet guanyar.
Genial! Moltes gràcies!
Futbolísticament parlant no sabria com definir-te, i mira que hi ha per triar! Valdés, Álves, Puyol, Piqué, Abidal, Busquets, Xavi, Cesc, Iniesta, Messi… A veure si guanyem la lliga, que aquest partit només ha fet que començar!
Quan ens adonarem que, a més pluralitat, més riquesa?
Quan començarem a fer feina per una unitat en diversitat?
No sé, fer el símil (comparació) d’esquerra/FCB amb dreta/RM, crec que seria fer-nos il•lusions.
Què més voldríem que l’esquerra tingues tantes victòries com el Barça. Perquè en NN, encara que no segueixi gens el futbol, sap de les victòries blaugranes i sap que, contràriament al que està fent el Barça, en política, qui sol guanyar quasi sempre, pel que hem vist, és el pitjor, el qui juga més brut.
.
Temps al temps NN
I davant aquestes actituts, la nostra ha de ser complir els 3 principis del mestre Solà i la vostra com a politics, tenir sempre en ment el poema de Salvador Espriu: «ens mantindrem fidels per sempre mes, al servei d’aquest poble»
Sempre havia considerat el futbol com el “panem et circenses” dels temps moderns,i les actituds dels implicats d’una ostentació obscena de incultura. Vet aquí que un dia per atzar tinc notícia de que l’entrenador del Barça llegeix llibres i la curiositat m’agafa i en sentir-lo rallar,veig que quan s’explica ho fa de manera raonada,i no li cal bravejar .
Des de llavors seguesc quan puc els partits del Barça i veig que a més de l’entrenador,els jugadors cadascú a la mida de les seves possibilitats,s’expressen amb força correcció,sense menystenir als contrincants i sense tenir-se pel llombrígol del món. Es d’agrair en aquest país de fantasmes.
Aquesta metàfora de joc net i joc brut, relacionat amb la política m´ha sorprès positivament. Però m´he sentit eludit, i jo com altres companys de partit ( a nivell local) no utilitzarem el joc brut en política. Un quants companys i un servidor, som persones per servir a persones. Esteim en política per servir al poble. Tal vegada es una opinió que altres no comparteixin però les persones bones pensen com jo. Qui són les persones del PP que juguen net? es veuen…………..
Estic d’acord, Dani, que mai no es pot generalitzar. Ara bé, has de reconèixer que, a nivell de Govern Balear, la política que fa el PP contra la llengua pròpia és d’atac directe. No podem oblidar que la Llei de Normalització es va aprovar amb el vot de tots els partits polítics, també del PP. D’un PP que, fins ara, havia respectat aquest consens. I em pots ben creure si et dic que em sap molt de greu haver de tornar a defensar la llengua pròpia. Molt. I també em sap greu per les persones que sou del PP però teniu prou seny com per respectar temes que haurien d’estar per damunt d’ideologies.
D’altra banda, volia precisar que, tot i que el joc de paraules barreja PP amb Reial Madrid, els colors no saben d’ideologies. Per tot, hi ha de tot, només faltaria. Tanmateix, tot i aquest risc, el joc de paraules era massa temptador per deixar-lo fugir!
A veure què passa demà a can Barça!
Espectacular entrada Maite! A molts els deixaries fora de joc, llàstima que no arribaran a llegir aquest escrit. Potser no l’entendrien?
Estic segur, que ,vosté, Maite i molts de seguidors teus, que me coneixen saben com pens.
ahh, per cert!! Sóc culé……
Una pregunta a tots els “maituxis” ( seguidors de na Maite) jejejje. És posible una Espanya federal? o una Espanya com Gran Bretanya?
El Barça va decidir que no denunciaria l’agressió de Pepe perquè era remenar massa, i ha deixat que les imatges i les consciències facin la feina. I és ver, l’han feta, la teva entrada, Maite, n’és una mostra ben clara, i ha estat molta gent la que s’ha indignat. Diguem que a Pepe li ha costat molt cara aquesta acció, que no és aïllada. Ara bé, també és una mostra molt clara de com funciona el nostre país. Un soci alemany del Barça ha decidit denunciar l’acció del defensa del Madrid, i ha dit que a Alemanya no fer res d’una acció com aquesta era anar en contra dels interessos del club, que aquestes perversions i joc brut malmetien la integritat moral i ètica d’una entitat i, per extensió, de la societat, i que aquestes coses s’havien de denunciar. És qüestió de cultura democràtica. A cap alemany se li hagués passat pel cap dir que les imatges de l’holocaust ja serien jutjades per la consciència de la gent, i que no anem remenant més merda i que tothom se senti a gust i sense ofenses.
Aquí som més com en Rossell, que si ha de regalar un iot al rei perquè se senti a gust, millor, no anem a remenar, no sigui cosa que ens passi com a en Garzón que ha volgut ficar dit al franquisme, i açò a Espanya és pecat.
Totalment d’acord amb tu, Joan, no ens han educat per denunciar, sí per cridar, criticar, insultar, agredir… però açò d’agafar un paper i omplir-lo, açò de reivindicar els nostres drets per escrit… sembla que encara ens fa por.