Maite Salord

Escriptora

Una història de pel·lícula

Divendres passat, es van inaugurar els cines del Canal Salat. Es notava a l’ambient la il·lusió de la gent, l’emoció dels dos empresaris que han fet realitat el projecte, la qualitat de les sales i del nou espai cultural que ha guanyat Ciutadella. Les cares eren, sens dubte, d’autèntica satisfacció.

Tanmateix, convé recordar el llarg camí que hem hagut de recórrer per arribar fins aquí. Fa més de sis anys que es va començar a tramitar el projecte d’Observatori i Planetari, promogut pel PP (especialment, pel seu regidor de cultura i urbanisme), un projecte itinerant que va anar del Pinaret al Canal Salat, amb contínues modificacions que costaven milers euros als ciutadans.

Quan l’equip de govern de PSOE i PSM va accedir al govern, el març del 2009, es va trobar damunt la taula que el projecte de l’Observatori i Planetari s’havia convertit en un projecte d’Auditori i Observatori –encara que soni francament estrany- amb un cost total de més de 10,5 milions d’euros, dels quals, l’ajuntament només en tenia compromesos 3 del Govern Balear. 3 milions que s’haurien perdut si no s’haguessin aconseguit la resta de finançament perquè la subvenció era finalista i, a més, quan el termini per executar-la s’acabava. A més, hem de dir que, segons l’opinió de tècnics consultats, aquest “Auditori” reciclat no garantia que pogués ser l’Auditori que Menorca es mereix.

Així les coses, d’haver continuat amb el projecte iniciat pel PP, i vista la crisi econòmica que patim des de fa molts de mesos, difícilment s’hagués pogut dur a terme. En canvi, amb el nou rumb que l’equip de govern PSOE-PSM va saber donar al projecte, s’ha resolt la greu mancança de sales de cinema de Ciutadella i la necessitat d’un espai ampli, apte per acollir una infinitat de propostes. Aquest fet, afegit a l’inici de les obres de rehabilitació del Teatre del Born, fa que, avui, Ciutadella comenci a veure com molts d’aquells eterns projectes del PP es van tancant. Amb feina i sentit comú, com ha de ser.

Divendres, amb les ulleres de 3D ben posades, asseguda en una de les sales de cine del Canal Salat, no vaig poder evitar pensar en totes aquestes coses. En els moments de canviar un projecte ambiciós per un de més factible; en els moments d’haver de tocar de peus a terra i fer entendre a la gent que l’època de bonança econòmica s’havia acabat; en els moments en què el temps d’execució de l’obra se’ns acabava i encara hi havia aspectes a resoldre.

Va ser dur, però avui puc dir que va valer la pena. Una autèntica història de pel·lícula, d’aquelles, però, que acaben bé. Ara, ja només esper el dia que, des d’una llotja del Born, pugui veure una bona obra de teatre. Entre cares, sens dubte, de satisfacció i emoció. Ja hi queda més poc.

11 comentaris a “Una història de pel·lícula”

  1. joan Escrit el 18 des. 2011 a les 23:10

    I encara n’hi ha que diuen que els governs d’esquerres “despilfarraven” en cultura, i que la gran consellera d’ara ha de fer grans esforços per retornar al seny que la dreta sempre representa. Hi ha manifestacions públiques de càrrecs electes que ens fan pujar els colors a tots.

  2. Coloma Torres Escrit el 19 des. 2011 a les 10:53

    Molt bé Maite!!! Sense tu res s’hagués pogut fer. Ets un crak!

  3. Nom Necessari Escrit el 19 des. 2011 a les 20:29

    No beguis més Coloma, que fas afrontar fins i tot es teus jefes, http://blocs.mesvilaweb.cat/media/Um91Y28=_114398_5724_1.jpg

  4. Maite Salord Escrit el 19 des. 2011 a les 22:45

    No, Coloma, no: jo no som cap crack. Els cracks de ver són els del PP que van tenir aquest projecte entre mans: sembla impossible haver-ho fet pitjor. Té un mèrit, o no?

  5. Coloma Torres Escrit el 19 des. 2011 a les 23:55

    A veure si aquest blog s’anima un poc, que està molt adormit!

  6. Joan Palom Escrit el 20 des. 2011 a les 10:33

    Ale, ja tornam a tenir es colomins -gallines de la mar- sobrevolant aquest bloc. Es veu que no poden viure sense noltros.

  7. Cesc Cumelles Escrit el 20 des. 2011 a les 20:17

    Esperem que tinguin sort i que el projecte funcioni, tot i que molts cines s’han de espavilar i fer altres coses per sobreviure, seria una pena que després de tant de temps una barbaritat que s’ha aconseguit redreçar, hagi de tancar per manca de públic

  8. Cesc Cumelles Escrit el 20 des. 2011 a les 20:20

    Per cert, podrem veure pel·lícules en català? O ens haurem de seguir conformant amb les poques coses que ens permeten veure de TV3?

  9. Maite Salord Escrit el 20 des. 2011 a les 20:45

    Cesc, a les bases del concurs hi vaig fer posar un nombre mínim de pel·lícules en català a l’any. Ara bé, com que el PP les va canviar no sé quantes vegades, ja no sé si ho van deixar o no. Ho demanaré, però.

  10. Cesc Cumelles Escrit el 22 des. 2011 a les 10:09

    Després de llegir això ” Modificaremos las leyes que haga falta para que el catalán no sea un requisito ” no seria estrany que ho haguessin fet

  11. Santiago Benejam Torres Escrit el 03 gen. 2012 a les 15:33

    Amb una mica de retard, m’agradaria donar la meva opinió d’un tema que m’interessa i he viscut bastant d’aprop.
    La gestió de na Maite a la regidoria de cultura ha estat la millor que he vist en molts anys. Per que contava amb les entitats culturals o al menys les informava de com anaven els tràmits i gestions tant del teatre D’es Born, com de les sales del Canal Salat, a les diverses comissions de cultura on les entitats podien expressar el seu parer, cosa que no puc dir d’anteriors regidors de cultura. Les gestions amb els propietaris de les llotges del teatre, també demostren que amb ganes i voluntat no hi ha tema que no es pugui aclarir.

    Gràcies Maite.

Adreça per fer retroenllaços | RSS dels comentaris

Escriu un comentari