El conseller de Mobilitat, Luis Alejandre, en el seu escrit de dia 13/11/2011 “La responsabilitat del transport públic”, intenta justificar la seva decisió de reduir freqüències i incrementar els preus dels abonaments amb criteris de rendibilitat econòmica. Es tracta, al nostre parer, d’una ruta certament perillosa des del moment que aquests mateixos arguments se li poden girar en contra quan negociï amb Madrid les millores en les freqüències i preus del transport aeri de Menorca, una millora que passa perquè l’Estat assumesqui un servei deficitari que és, però, un drets de tots els menorquins. En darrer terme, el senyor Alejandre anirà a exigir a Madrid el que ell no és capaç de fer a Menorca.

Tanmateix, tan greu com aquest error d’estratègia són les formes com s’han plantejat tots aquests canvis. Així, les decisions del senyor conseller i del govern del PP de Menorca no compten ni amb aval econòmic ni jurídic, la qual cosa ens provoca seriosos dubtes de la legalitat de l’aplicació, a efectes retroactius, d’unes tarifes que, a dia d’avui, encara no estan aprovades. D’altra banda, no es compta amb informe d’incidència social ni amb el necessari consens per tal de donar resposta a les múltiples necessitats de mobilitat (per qüestions educatives, sanitàries, laborals, d’oci, …) i l’únic que s’atreveix a dir és que aquest servei bàsic, per moltes qüestions que sí va anomenar, fa pocs dies, en una entrevista (reducció CO2, descongestió de la carretera, …), és molt necessari. Llàstima que els fets no acompanyin les seves paraules.

Fa poc, podíem llegir en els mitjans de comunicació que a Menorca es destinen manco recursos per habitant a transport públic que a Mallorca. Segurament, la diferència amb la mitjana de l’Estat és encara més gran. La feina del senyor Alejandre és treballar en aquesta direcció, és a dir, fer créixer el recursos que arriben a Menorca per poder donar resposta, així, a les necessitats reals dels ciutadans. I, mentre això no sigui així, hauria de treballar perquè tinguem els millors serveis, des del consens, la seguretat jurídica, el diàleg, la proximitat, la humilitat, … Conceptes molts d’ells que, durant la passada campanya electoral, el PP es va preocupar de pregonar als quatre vents, liderant aquest missatge l’actual President del govern de Menorca, senyor Tadeo. Llàstima, una vegada més, que els fets no acompanyin les paraules.

El juliol de 2009, quan van sortir publicades les balances fiscals per part del Ministeri d’Economia, mentre es negociava el nou model de finançament autonòmic, es posava de manifest que un 14% del nostre PIB se’n va a Madrid i no torna. Què passa? Que els diputats de PP i PSOE que, en teoria, han de defensar els interessos de Menorca a Madrid, a l’hora d’aixecar el braç o pitjar el botó per votar, es decanten per la disciplina de partit abans que per la millora del finançament de les Balears i de Menorca. Un finançament que permetria una inversió més gran en sanitat, educació o serveis socials. O transport públic.

Per tant, des del PSM més per Menorca, lamentam la postura conformista del conseller de Mobilitat. El que els ciutadans reclamen dels seus representants polítics és que siguin la veu de les seves reivindicacions allà on es prenen les decisions: Palma i Madrid. No que acotin cap i retallin, emparats en la ja gastada coartada de la crisi, serveis bàsics que són un dret dels ciutadans de Menorca.

(Article publicat al diari “Menorca”)

• El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari

Dissabte, 19 de novembre, dins el marc del lliurament dels XXXVI Premi Born de teatre, podrem veure, a Ciutadella, la representació de La cantant calba, de Ionesco per la Companyia Estudi Zero del Cafè Teatre Sans. Es tracta d’una obra que el mateix autor va definir com l'”antiobra”, aquella que parla de l’absurditat de les relacions humanes convencionals. Un clàssic que no ha perdut la seva capacitat de provocar.

Divendres passat, vam poder escoltar Biel Mesquida, traductor, fa 25 anys, del text que es representarà. I va venir a Ciutadella per dir-nos que “Traduir La cantant calba fou un guster”. No cal dir que el plaer fou del públic a qui va contagiar la passió per una obra en què Mesquida va confondre, en paraules de Fina Salord, “el que és local i el que és universal: d’aquí que, com va fer el menorquí Vicenç Albertí amb les grans obres de la dramatúrgia europea de començaments del segl XIX, ell situés l’acció en la ciutat que li és més propera, Palma, i conferís als seus personatges un accent ben palmesà per expressar, amb l’absurd de les paraules, justament el negatiu del sentit que, a cops tràgicament, s’escola entre els dits mateixos de la vida, buidant-la, fent-la irrisòria.”

Així, Mesquida parlà d’un text que desmitifica la quotidianitat, que treu màscares i vels, que dinamita la burgesia britànica. Una autèntica tragèdia del llenguatge per deixar al descobert que, davall una història aparentment superficial, hi viuen éssers humans aïllats i que mai no s’arribaran a conèixer del tot. “El riure que plora”, va concloure Mesquida. La millor síntesi, segurament, que es pot fer d’una obra que, de cap manera ens podem perdre.

• Amb totes les lletres , Llibres i autors
• Sense comentaris

El turisme és, sens dubte, un sector estratègic per a l’economia de Menorca i,  a dia d’avui, resulta imprescindible establir sinergies amb altres sectors productius per tal de desestacionalitzar i atreure nous visitants. És per això que em sembla absolutament necessari  incloure els sindicats, entitats i associacions culturals, ecologistes, artesanes i agrícoles així com també en els partitss de l’oposició en el debat sobre la definició del full de ruta turístic que promou el Consell Insular de Menorca si es vol fer un model que vagi més enllà dels quatre anys de mandat actual.

Així, en el pròxim ple del Consell Insular, vull plantejar  obrir el debat entorn al nou model turístic més enllà dels representants de les empreses d’allotjament, oferta complementària i restauració, promoció, formació, ordenació turística, transport i oci i turisme actiu amb els que fins ara s’ha reunit el Departament de Turisme.  Consider que és fonamental millorar la cooperació entre cultura, medi ambient i turisme, no només des de la feina transversal de les diferents conselleries sinó, també, entre el Consell de Menorca i les entitats que treballen en aquests sectors.

Tot i que el PP va dur en el seu programa electoral la necessitat d’un gran pacte social i polític entorn del sector turístic, curiosament, no s’han reunit ni amb els sindicats (representants dels treballadors, fonamentals en un moment en què hem vist que l’augment de visitants no s’ha traduït en més ocupació), ni amb representants de la societat civil que tenen qualque cosa a dir en temes de turisme: entitats ecologistes, entitats culturals, entitats artesanes o associacions agrícoles i industrials.

Igualment, en contra de les promeses fetes durant en campanya electoral per part del president, Santiago Tadeo, i de la seva afirmació, en el discurs d’investidura, de fer un “pacte entre les forces polítiques per consensuar el model turístic que volem i que pugui anar mes enllà de dos mandats”,  els partits de l’oposició tampoc no han estat convidats al debat per tal de definir el full de ruta turístic que volem per Menorca.

Malauradament, tenim una altra mostra -i ja en van unes quantes- d’aquesta manca de consens i transparència per part de l’equip de govern del PP al Consell. I això que n’havien fet bandera abans de les eleccions. Caldrà anar insistint en aquests aspectes. I ho farem. Sens dubte.

• El pensament ordenat/Opinió
• 3 comentaris