El conseller de Mobilitat, Luis Alejandre, en el seu escrit de dia 13/11/2011 “La responsabilitat del transport públic”, intenta justificar la seva decisió de reduir freqüències i incrementar els preus dels abonaments amb criteris de rendibilitat econòmica. Es tracta, al nostre parer, d’una ruta certament perillosa des del moment que aquests mateixos arguments se li poden girar en contra quan negociï amb Madrid les millores en les freqüències i preus del transport aeri de Menorca, una millora que passa perquè l’Estat assumesqui un servei deficitari que és, però, un drets de tots els menorquins. En darrer terme, el senyor Alejandre anirà a exigir a Madrid el que ell no és capaç de fer a Menorca.

Tanmateix, tan greu com aquest error d’estratègia són les formes com s’han plantejat tots aquests canvis. Així, les decisions del senyor conseller i del govern del PP de Menorca no compten ni amb aval econòmic ni jurídic, la qual cosa ens provoca seriosos dubtes de la legalitat de l’aplicació, a efectes retroactius, d’unes tarifes que, a dia d’avui, encara no estan aprovades. D’altra banda, no es compta amb informe d’incidència social ni amb el necessari consens per tal de donar resposta a les múltiples necessitats de mobilitat (per qüestions educatives, sanitàries, laborals, d’oci, …) i l’únic que s’atreveix a dir és que aquest servei bàsic, per moltes qüestions que sí va anomenar, fa pocs dies, en una entrevista (reducció CO2, descongestió de la carretera, …), és molt necessari. Llàstima que els fets no acompanyin les seves paraules.

Fa poc, podíem llegir en els mitjans de comunicació que a Menorca es destinen manco recursos per habitant a transport públic que a Mallorca. Segurament, la diferència amb la mitjana de l’Estat és encara més gran. La feina del senyor Alejandre és treballar en aquesta direcció, és a dir, fer créixer el recursos que arriben a Menorca per poder donar resposta, així, a les necessitats reals dels ciutadans. I, mentre això no sigui així, hauria de treballar perquè tinguem els millors serveis, des del consens, la seguretat jurídica, el diàleg, la proximitat, la humilitat, … Conceptes molts d’ells que, durant la passada campanya electoral, el PP es va preocupar de pregonar als quatre vents, liderant aquest missatge l’actual President del govern de Menorca, senyor Tadeo. Llàstima, una vegada més, que els fets no acompanyin les paraules.

El juliol de 2009, quan van sortir publicades les balances fiscals per part del Ministeri d’Economia, mentre es negociava el nou model de finançament autonòmic, es posava de manifest que un 14% del nostre PIB se’n va a Madrid i no torna. Què passa? Que els diputats de PP i PSOE que, en teoria, han de defensar els interessos de Menorca a Madrid, a l’hora d’aixecar el braç o pitjar el botó per votar, es decanten per la disciplina de partit abans que per la millora del finançament de les Balears i de Menorca. Un finançament que permetria una inversió més gran en sanitat, educació o serveis socials. O transport públic.

Per tant, des del PSM més per Menorca, lamentam la postura conformista del conseller de Mobilitat. El que els ciutadans reclamen dels seus representants polítics és que siguin la veu de les seves reivindicacions allà on es prenen les decisions: Palma i Madrid. No que acotin cap i retallin, emparats en la ja gastada coartada de la crisi, serveis bàsics que són un dret dels ciutadans de Menorca.

(Article publicat al diari “Menorca”)

• El pensament ordenat/Opinió
• 1 comentari