Cinc hores i mitja de ple al Consell de Menorca donen per molt. Per exemple, per descobrir que els arguments del PP per no votar una proposta de l’oposició es redueixen, com els deu manaments, a dos: 1) no hi ha doblers culpa vostra; i 2) vam treure més vots i, per tant, podem fer el que vulguem. També em van permetre fer un altre descobriment: les propostes del PSM més per Menorca són “oportunistes” (resulta que no podem demanar ni el que dúiem en el programa electoral perquè “no ho vam fer quan governàvem”!) i, a la vegada, no les presentam en el moment adequat (la maleïda crisi). Per tant, som oportunistes però no oportuns. Quina llàstima. Ja diuen que, en aquesta vida, no es pot tenir tot.

Dit açò, pas a resumir-vos les tres propostes que vaig presentar i que no van ser mereixedores del vot del PP, tot i estar d’acord, segons van dir,  amb la “filosofia” de les dues primeres que plantejàvem.

1) Com que és inqüestionable el valor paisatgístic i patrimonial de l’Illa de Llatzaret i és injustificable l’ús “reservat” (inclús fora de la llei) i “privilegiat” d’un espai i unes instal·lacions públiques per part dels funcionaris del Ministeri de Sanitat, és indispensable que aquesta illa dins l’illa de Menorca passi a ser un espai d’ús públic destinat als esdeveniments socials i culturals i al gaudiment tant de la població menorquina com dels visitants. L’Illa de Llatzaret ha de ser un element revulsiu en la destinació de Menorca com a producte-destí turístic. I açò no es resol amb convenis sinó amb la gestió d’un recurs propi, açò és amb la titularitat (avui del Ministeri de Sanitat) i la gestió de l’illa del Port de Maó per la màxima institució menorquina, el Consell de Menorca, a la qual li corresponen segons l’Estatut d’Autonomia l’execució de les competències pròpies de Cultura, Patrimoni i Turisme. Per tot això, demanàvem instar el Govern de l’Estat perquè en el termini de sis mesos constituesqui una comissió entre el govern central i el govern de Menorca per a la transferència de la titularitat, inversió i finançament, i gestió de l’Illa de Llatzaret a favor del Consell Insular de Menorca.

Quan ho vam posar en el programa electoral, sabíem que no era un tema fàcil. Tanmateix, és obligació de qui governa, com a mínim, treballar per intentar que sigui una realitat. El més important és el tema econòmic, saber lluitar perquè la transferència arribi ben dotada. A partir d’aquí, es tracta de fer rendible la instal·lació i, francament, amb una mica de voluntat i idea, ho veig ben possible. Només cal tenir en compte tots els  funcionaris -i qualque ministra- que ara vénen a estiuejar-hi per quatre peces per veure el potencial que té.

2- La segona proposta fa referència al fet que, a  Menorca, existeixen encara moltes zones turístiques, qualcunes d’elles antigues i degradades, que no compten amb un dels serveis que la “Llei del Sòl” i altres normes legals consideren bàsics perquè, quan es van aprovar els seus plans parcials i els corresponents projectes d’urbanització, encara no s’exigia comptar amb el servei de depuració d’aigües grises i clavegueram. Aquest fet, implica que no es poden donar llicencies d’obra si no es compta amb aquesta instal·lació. Una instal·lació, val a dir, ben cara. De moment, l’administració, incapaç de resoldre un problema de grans magnituds, es limita a decretar pròrrogues que només fan que retardar l’inevitable compliment de la llei i, en cap cas, intentar solucionar el problema.

Per açò, demanàvem al President del Consell que impulsàs un acord entre el Govern de les Illes Balears, els Ajuntaments de Menorca i el propi Consell Insular, amb l’objectiu de redactar, aprovar i finançar un Pla Integral de Sanejament de la Costa a l’Illa de Menorca, que permeti planificar de manera progressiva la dotació de serveis de clavegueram i depuració d’aigües residuals de totes i cadascuna de les zones turístiques de l’Illa. Aquest Pla seria finançat per totes les administracions públiques de les Balears, així com per un sistema de contribucions especials cap als propietaris de parcel·les o construccions ja existents. Cal dir que, el conseller de turisme del GB va manifestar la seva voluntat d’invertir en zones turístiques obsoletes. A més, també s’hauria de cercar la implicació de l’Estat sol·licitant que, amb càrrec al fons del Pla de sostenibilitat de la  costa que està elaborant, contribuesqui al finançament d’quest Pla. Es tracta, per tant, d’una proposta que parteix de dos principis que hem defensat sempre: planificació i suma d’esforços de les administracions.

3- La tercera proposta és prou coneguda i, per tant, no m’hi estendré:  instar el Govern de les Illes Balears a retirar l’Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei 3/2007, de 27 de març, de la funció pública de la Comunitat autònoma de les Illes Balears que pretén eliminar el requisit de coneixement del català per accedir a l’Administració autonòmica.

Val a dir, tanmateix, que la discussió d’aquest punt em va donar l’alegria de la nit: la consellera de cultura del PP va fer una afirmació lingüística que, com a mínim, mereix una entrada en solitari en aquest bloc. Permeteu-me mantenir la intriga fins demà. Us assegur que val la pena!

• Activitat política
• 6 comentaris

M’agrada anar a comprar al supermercat del costat de casa. És petit, però té una fruita i una verdura que fan gana, moltes vegades, de Menorca. A més, puc demanar a la propietària si les pomes són dolces o si el raïm té la pell prima. Sempre m’aconsella bé i això no té preu. Si es tracta d’anar a comprar un vestit, m’agrada que hi hagi una dependenta que em cerqui la meva talla o em tregui el model que sap que m’anirà millor.

Veure els mostradors dels comerços il·luminats i la vida que donen als carrers de Ciutadella és un luxe. Ara, però, el president del Consell de Menorca ha anunciat que anul·larà el Pla Director Sectorial d’Equipaments Comercials.  Un error perquè estic convençuda que  s’ha d’apostar per les fortaleses que té la nostra illa i, una d’aquestes fortaleses, és el model de petits i mitjans comerciants, amb establiments ubicats a l’interior dels nuclis urbans.

Així, el Pla d’Equipaments Comercials que ha definit el Consell, el primer de les Balears, ha de ser l’eina que ens permeti definir el model de comerç que volem per a Menorca. D’aquests model, se’n deriven conseqüències econòmiques, socials i ambientals: disminució del vehicle privat, donar vida als nuclis tradicionals, afavorir la proximitat entre el ciutadà i el comerciant o impedir que la difícil convivència entre les activitats molestes i els comerços ubicats en els polígons acabin duent els primers a sòl rústec.

A més, no és cert que el Pla impedeix que es puguin instal·lar establiments comercials als polígons. El que fa és regular i la prova més evident és l’obertura de diferents establiments aquests darrers mesos. El Pla aposta per l’ordenació territorial, no per la restricció. Vetla per l’interès general i no pel particular. Així, no deixa  marge per a l’especulació de sòl, un dels motius, no ho oblidem, que ens han empès a la crisi econòmica actual.

En aquest sentit, resulta curiós que, des del PP, es parli de “revitalitzar” alguns nuclis urbans, amb la inversió que això suposa per a l’administració, quan justament el problema el provoca el trasllat del petit comerç als polígons. No es tracta, per tant, de recuperar sinó d’impedir que els nuclis perdin vida. I això només es pot fer donant suport al petit comerç amb plans com els que ara volen anul·lar. Una autèntica contradicció.

• El pensament ordenat/Opinió
• 8 comentaris

El juny de 1996 es van reunir a Barcelona 66 ONG, 41 Centres PEN i 41 experts en dret lingüístic de tot el món. La iniciativa va ser del Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), amb el suport moral i tècnic de la UNESCO. Els participants aprovaren la Declaració Universal de Drets Lingüístics en un acte celebrat el dia 6 de juny al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

La Declaració estableix que “la llengua pròpia d’un territori fa referència a l’idioma de la comunitat històricament establerta en aquell lloc” i afegeix, a l’article 6, que “aquesta Declaració exclou que una llengua pugui ser considerada pròpia d’un territori únicament pel fet de ser oficial de l’Estat o de tenir tradició de ser utilitzada dins aquest territori com a llengua administrativa o de certes activitats culturals”.

El concepte de llengua pròpia el recull el nostre Estatut. Així, en el preàmbul diu: “La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, i la nostra cultura i tradicions, són uns elements identificadors de la nostra societat i, en conseqüència, són elements vertebradors de la nostra identitat”. Per tant, tenim dues llengües oficials però només una, la catalana, és la pròpia del territori.

Ja sabem que tenim un president que no estima la llengua pròpia (“El castellano es nuestro idioma y el catalán una lengua cooficial”, Bauzá dixit). Què hi farem. Ara bé, a ell i a la resta de polítics de la seva corda, el que no els podem permetre és que incomplesquin la llei. Fa tres mesos, aproximadament, tots els càrrecs públics electes de la nostra Comunitat vam jurar o prometre “complir i fer complir la llei”. En aquest sentit, la llei és clara: és un deure de l’administració defensar i promoure la llengua pròpia d’aquest territori.

El castellà no ha estat ni serà mai el meu idioma, senyor Bauzá. És una llengua més que estic contenta de conèixer, això sí. Els meus records són en català (filleta, no siguis temosa, em deia l’àvia), en català em vaig adreçar als meus fills just els vaig veure la cara, en català observ el món que m’envolta i pens i orden el meu pensament en català. No s’equivoqui. I, sobretot, no es pensi que acotarem cap.

• El pensament ordenat/Opinió
• 14 comentaris