Sense cap premeditació, aquest bloc ha fet una setmana de vacances. És estrany perquè, ni en els moments de més feina, acostum a estar tants de dies sense penjar una entrada nova. De fet, de temes, en tenia per triar: la visita del Papa, la victòria del Barça i el no saber perdre del Madrid o l’assassinat d’una dona al geriàtric de Ciutadella. De tots, però, tenia vessa d’escriure.
No, no he tornat vessuda, no us preocupeu. L’explicació és una altra i té a veure amb llibres. Aquesta setmana he llegit un assaig de Siri Hustvedt, La mujer temblorosa, que m’ha enganxat des de la primera pàgina. Una història personal centrada en les relacions ment-cos i que, al llarg de les seves pàgines, intenta respondre dues preguntes complexes: “qui som en el fons” i “on viu açò que anomenam identitat”.
D’altra banda, aquest estiu serà el de la descoberta de l’escriptor Don DeLillo. Després d’anys, he fet cas a les recomanacions de l’amic i escriptor Joan Pons i he començat a devorar els seus llibres amb la passió que ell em va anunciar. A totes aquestes lectures, hi he d’afegir que estic en ple procés creatiu de rescriptura. En aquell moment en què, per primera vegada després de molts de mesos, he aconseguit viure els personatges i la seva història i, per tant, em costa molt deixar-los.
No sé si la calor infernal d’aquest dies m’ha influït, també. Segurament. Hores de platja i safareig. Aprofitar al màxim aquests darrers dies de vacances. Poc bloc, poc facebook i poc twiter. Un parèntesi per retornar als estius d’antany. Només de paper i d’aigua freda. Ja hi torn a ser, però. Perquè sé que també hi sou i perquè per res renunciaria a la vostra companyia. Continuarem, idò.
- El pensament ordenat/Opinió
- 17 comentaris
Excel·lent elecció amb DeLillo!. Vaig poder veure la seva Habitación Blanca a Londres i la comedia negra que respira és impresionant. No he llegit mai la narrativa, però la pasarè al següent en la llista de lectura.
Salut i bon estiu
Sempre va bé perdre cobertura i desconnectar del món virtual!
Idò, jo a en DeLillo no li he sabut trobar el punt, no sé exactament perquè. Algun dia ho hauré de tornar a provar. Ben retrobada.
Fantàstiques aquestes recomanacions. Per descomptat m’apunto s’assaig que pel tema segur que em fascina. I potser per més endavant Don DeLillo, aquest totalment desconegut… quin desastre amb sa feina que faig… una no arriab a tot.
Quines ganes poder llegir es teu llibre a Plaça de lletres amb tots ells i qui si vulgui apuntar, clar!
Sé que arrib tard, però… http://ves.cat/aP27
Idò, jo som més d’en David Foster Wallace. Bon estiu!
Coi! Aquí: http://ca.wikipedia.org/wiki/Reductio_ad_Hitlerum
Bon enllaç, Jordi. I ja m’he apuntat el nom de David Foster Wallace.
Interessant la “Reductio ad Hitlerum”. De fet és el sistema que fa temps aplica la dreta per atacar el nacionalisme pèrifèric. La comparació de nacionalisme (d’alliberament) al nacionalisme de Hitler(Nationalsozialistische Deutsche) ho ha venut bé la dreta espanyola disfressada de modernitat democràtica (quan al seu si hi resta l’herència més virulenta del nacionalisme franquista, que practicà diversos mètodes de format hitlerià a l’Estat espanyol; Per ex. els informes mèdics posteriors a la guerra civil sobre la malaltia genètica dels marxistes – veure l’Auto d’inhibició del jutge Baltasar Garzón sobre la Memorìa històrica-.
.
A mi, el que no m’acaba de convèncer, Jordi, és quan explica la simplicitat per a “refutar la fal·làcia” d’assimilació nazi. I en dos exemples:
-Mahatma Gandhi era vegetarià, com Hitler.
– Els nazis consideraven molt important la puntualitat dels trens. La majoria d’usuaris de tren també.
.
Jo no m’he quedat tan simple. No em convencen. Desmuntar la “culpabilitat per associació” amb aquest exemples… Què vols que et digui!
.
De fet, el paradigma exposat per Jordi en el cas del nazisme existeix també a l’Estat espanyol amb l’assimilació amb el franquisme; feixistes o Franco especialment des de l’àmbit català. És la pàgina que ha citat Jordi, més avall com a Llei de Godwin i les seves “fal·làcies de rellevància”. Interssant.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Llei_de_Godwin
M’han entrat unes ganes incontrolables de llegir.
Gràcies a tots.
Sempre un bon llibre.Des del començament de la primavera m’he dedicat a Herta Müller, per les seves observacions polítiques i lingüístiques i m’han entrat ganes de rellegir “dents blanques” de na Sadie Smith,que m’han ajudat a entendre el perquè dels aldarulls a Londres.
Com han anat les vacances? Supòs que be. No tornis amb les pil.les massa cargades. Pensa que hi ha ple prest, i no m´agradaria que hi haguès temporal. Crec que ho han fet bastant be els actuals regidors, crec que els 100 dies els han passat amb bona nota.
Ens veim……………………i segueix descansant.
Hola Dani, jo també estic de “vacances”, si no et sap greu, em podries fer un resum del que han fet els nous regidors en aquests 100 dies?
Quina son!
Estic amb tu Eugenia, que diguin el que han fet, seria bo saber-ho. A més tenen moltes ganes, trob, de superar els 100 dies, perquè a mi em surten 71 dies de govern, no 100.
Menorquit, és cert que el nostre amic s’ha equivocat en un 30% amb els dies gloriosos del govern que tant defensa, jo ja estic acostumada a aquestes comptes.
He fet una ràpida mirada pels diaris i sembla que darrerament estan netejant Ses Voltes dels chicles. Són els arrels i valors d’una societat (Raices y valores) cada dia més diferenciada.
Al Dani no li agrada el “temporal”. Doncs que no jugui amb foc.
A Ciutadella es neteja els chicles amb una màquina d’ultima generació i a Madrid les tonelades de escombraires (condons, bòtils d’alcohol, papers, cartons, roba, bosses de plàstic…) de les JMJ, que, tornant a la Raices y Valores deixen les aules (Gràcies a Deu!) amb molts de buits a la nostra petita ciutat. VACANCES, amb el “todo incluído” en el espectacular encontre amb el Pope.
Que descansin els joves que per primera vegada han viatjat, s’han posat fins al cul d’alcohol, han agredit, han tingut atacs d’ansietat, han tingut una experiència religiosa… (un parèntesi).
Un parèntesi com el comentari d’en Dani, esper, pel seu be.
eugenia, has de pensar que el Vaticà és un dels grans inversors en la indústria dels preservatius, això sí, mitjançant societats interposades i pignorades, tampoc no cal anar a bragueta descoberta per aquesta vall de llàgrimes.
Totalment d’acord RobCalvi, per aquest vall de llàgrimes alguns passem amb la bragueta coberta en segons quins moments i descoberta amb segons qui (menors?).
A jo no m’interessa el vall de llàgrimes. Em preocupen les llàgrimes dels menors.
http://www.lasexta.com/sextatv/veranodirecto/macrobotellon_en_madrid_mientras_el_papa_duerme/260233/6563
Hola, ara que podem respirar, que la calor infernal com diu na Maite, s’allunya, alguns continuen de vacances o descansant, com en Dani, ó no. perquè prou feina té cercant el que han fet el regidors.
Ens veim!