Maite Salord

Escriptora

Arxiu de març 2011

Model turístic

Com molt bé va explicar en Nel Martí a la roda de premsa que vam fer divendres passat,  el turisme és un sector clau en l’economia de Menorca, tant en ocupació com en generació de renda. El turisme ha transformat l’illa, tant des del punt de vista del territori com de l’activitat socioeconòmica. Però el turisme que s’iniciava durant aquells anys 70 i que ha estat vigent fins quasi l’actualitat no té res a veure amb el turisme del futur. Aquell era un turisme de masses fonamentat en un producte (el sol i la platja) i en el consum de territori. Un model on tenien poc valor la recerca i la innovació, la sostenibilitat i el paisatge, o la formació de la mà d’obra. Un turisme que generava “espais i poblacions turístiques”, separades de les poblacions originals i desvinculades de la seva realitat cultural (història, tradicions, cultura, natura). I era també un turisme més bé passiu, poc interessat en el coneixement i en l’oci.

Menorca no pot ser un destí turístic que respongui als paràmetres tradicionals d’aquell turisme de masses. O millor dit, no ho hauria de ser. És per açò que coincidim amb el Llibre Blanc del Turisme (CRE, liderat per l’UIB) quan parla d’una “segona transformació”. Hem de passar d’un destí definit pel clima i la platja a un destí identificat amb una illa de clima mediterrani, tranquil•la, amb bona gastronomia, on la gent cuida el seu paisatge, la seva cultura, les seves ciutats; amb una amplia oferta d’oci esportiu, cultural, etc. Menorca ha de deixar de ser un destí que ofereix un producte de sol i platja, amb oferta complementària. I ha de passar a ser el destí-producte. Cal diversificar, per tant, però també consolidar, qualificar i vincular els subproductes al producte Menorca. Ja no hi un sector turístic sinó molts sectors entrellaçats en aquesta malla que és el turisme.

És per tot això que, des del PSM, pensam que ha arribat l’hora d’iniciar un procés de transformació del sector turístic. Entre d’altres, els reptes que tenim són els següents:

1-    Dinamitzar el producte turístic per fer de Menorca un destí diferenciat i atractiu. L’èxit del Camí de Cavalls és un clar exemple de la importància de treballar el producte. Es pot aplicar al camps de la restauració, congressos, cultura i natura.
2-    Fer compatible els desenvolupament del turisme i la conservació del medi ambient. Es tracta de promoure fórmules de turisme actiu que siguin respectuoses amb la natura: caiac, submarinisme, vela i rem, senderisme, turisme hípic, etc.
3-    Augmentar la competitivitat i la qualitat del sector turístic. Formació dels treballadors, controls de qualitat en totes les parts de l’oferta turística i, especialment, regular el “Tot inclòs” amb uns estàndards de qualitat mínims a oferir en aquest tipus de paquet ocupacional.
4-    Millorar les zones turístiques. Millorar el finançament municipal perquè és l’administració més propera i que, per tant, més garanteix la qualitat urbana de les zones turístiques. Reconvertir, de forma integral, algunes zones turístiques i tancar places no reconvertibles i ja obsoletes.
5-    Fer front a la creixent complexitat del sistema turístic. S’han d’establir sinergies amb altres sectors productius (calçat, bijuteria, artesania, producte alimentari…) perquè el turisme hauria de ser una palanca de canvi en l’economia de Menorca.
6-    Millorar la cooperació entre cultura, medi ambient i turisme. En aquest sentit, és fonamental consolidar la presència de Menorca com a destí turístic cultural. Cal consolidar i augmentar la Xarxa Menorca Monumental i potenciar l’intercanvi cultural amb altres territoris.

Evidentment, com en la resta de sectors econòmics de Menorca, el repte més important és el del transport, un tema prou important i complex que és mereixedor d’una entrada en exclusiva.

Pacte

pacte.jpg

Hi ha molts de tipus de pacte: de sang, amb el diable, de silenci, de no agressió, etc, etc.  Avui, però, rallaré d’un pacte que  m’afecta personalment: el pacte polític, aquell que s’estableix, entre dos o més partits, per arribar a assolir una majoria de govern suficient.

Des del dia 1 d’agost de 2009, en què l’alcalde de Ciutadella i vuit regidors abandonaven el PP i passaven a formar el “Grup Mixt”, la meva vida política ha girat al voltant de la paraula “pacte”. Durant mig any, em van bombardejar, per terra, mar i aire, perquè el PSM pactàs amb el PSOE per retornar la governabilitat a Ciutadella. Tots sabeu de les reticències que vaig/vam tenir al respecte i les mentides que vaig haver d’aguantar durant aquelles èpoques (na Maite vol l’alcaldia, na Maite té por de governar, el PSM és un partit que només sap fer oposició…). Així i tot, perquè resultava més que evident el des-govern dels regidors mixtos, per responsabilitat, vam accedir al pacte i, per tant, al govern de l’ajuntament de Ciutadella.

Avui, un any després, tornen els bombardejos, ara, però, ai las!, perquè rompem el pacte amb el PSOE! Els motius: el PSM no pot continuar donant suport a a gestió  de l”alcaldessa. Així, és normal que m’arribin comentaris a l’estil de:  feis mans i mànigues per salvar-la dels desastres que fa, us desmarcau amb la boca petita, els vostres comunicats són molt lights, sembla mentida que no hi voteu en contra, anau calçons baix, etc, etc. La meva resposta, en aquests casos, és sempre la mateixa i la vull deixar aquí escrita perquè li queda clara a tothom: si per responsabilitat vam accedir al govern, per responsabilitat no deixaríem, ara, el govern de Ciutadella  en mans, només, de 6 regidors.

Hi ha moltes coses que canviaria d’aquests dos anys. Hi ha errors que m’agradaria que no s’haguessin comès. Tanmateix, no he venut  la meva ànima a ningú. Som aquí per fer feina i, juntament amb els meus companys, l’hem feta i la farem amb transparència i el màxim d’eficàcia. Fins al final. Aquest és -i ha estat sempre- el nostre compromís.  El nostre pacte amb els ciutadans.

Diàleg, diàleg, diàleg, Eugeni d’Ors

També el professor quan professa rep una lliçó dels seus oients. Rep la lliçó del front atent o de les celles juntes, la del llavi irònic o de l’àgil flameta dels ulls. Aquesta lliçó val tant, almenys, com l’articulada per la veu doctora.

Quan aquest intercanvi de serveis és produït entre ell i ells, alguna cosa neix i ve entre ells a habitar i per ells a manifestar-se; alguna cosa, distinta en veritat de la ment de l’un i la dels altres i àdhuc de totes les ments aplegades; més aviat, multiplicació d’elles; activa, enlairadora síntesi d’elles; ment col·lectiva que en aquest cas, i només en aquest cas, mereixerà el nom d’Esperit.

No cal precisament la dualitat de veus perquè el diàleg es produeixi. Diàleg hi ha quan, de qualsevulla manera, un autor pren compte del pensament aliè i al se l’incorpora, o bé n’estableix, sigui com sigui, l’oposició o el contrast. Diàleg hi ha en la referència, en l’al·lusió, en la cita, en la història del tema, en el report del text, en la discussió, en la refutació. Diàleg hi ha quan, dins un llibre, per exemple, aquell qui estableix una tesi  i la sustenta, en preveu les objeccions possibles i anticipadament en mesura l’abast, en lleva la força, en treu la malícia, en destrueix o en redueix l’eficàcia. Si el veritable pensament necessita del diàleg, podem afegir que la cultura és, en substància, el mateix diàleg.

Eugeni D’Ors, 19-X-1920

« Anterior